Campanas de México

El Campanar

El campanar de la Vila
és fadrí de veritat.
Té la consciència tranquil-la
i el cervell destarifat,
perquè diu que l'experiència
de la vida li ha mostrat
que la millor conveniència
és... viure sense veïnat!
Quin motiló
el campanar de Castelló!
Conten i diuen les xiques
que està tocat del bolet
perquè ni pobres ni riques
li donen calor ni fred.
Ell ho sap i no protesta
perquè malicia, pel dret,
que volen fer-li la festa
i a eixes festes no estè fet.
Massa que ho sap
que sempre té pardals al cap!
Té la mare i les germanes
que el comboien de fadrí;
té l'esglèsia i les campanes
que festejen son destí.
I a sos peus la xerradisa
del mercat en remolí
que puja la paret llisa
per un sisó de sagí.
Quin Patxorrut!
Tan ben plantat i tan sabut!
Sols de vegades s'acalora
i trau la veu de capiscol
pagant al poble la penyora
enfervorida del seu vol.
Votiva i lírica "gaiata"
sense mineta ni farol,
quan ve la festa s'arrevata
i s'avorreix de viure sol.
Quin pensament,
enamorar l'Ajuntament!
Com una fita ciutadana
ple de serena joventut
el campanar guaita la Plana
somniant camins de plenitud.
I a son batall inapel-lable
pel goig i el plany de tots mogut,
brunz la campana venerable
pel Cel pairal i conegut.
Tot és camí....
I el Poble, baix, com un cofí!

ARTOLA TOMÀS, Bernat
"Festívoles" (1941)