La Seu Vella
Vista panoràmica de la Seu Vella de Lleida i el seu entorn, Lleida ( Segrià) 1900-1902. Autor: Francesc Brunet i Recasens. Generalitat de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya.
Municipi: Lleida
Comarca: Segrià
Tipus de patrimoni: Catedral
Categoria: bcin
La Seu Vella –també coneguda com “El Castell de Lleida”- és una antiga catedral romànica situada al centre històric de la capital del Segrià. Fou consagrada l’any 1278, però la seva construcció no va finalitzar fins finals del segle XV. Com a curiositat, des de la Guerra de Successió va ser utilitzada com a caserna i no va ser fins el 1948 quan es va començar la seva restauració i es va cedir al Bisbat de Lleida. La catedral és considerada un Bé Cultural d'Interès Nacional.
He tingut ocasió de comprovar moltes vegades lo desconeixement gran que hi ha de les innumerables belleses que tenim en la nostra vella Seu.Dels meus paisans mateix n’hi ha alguns que no saben que hi siga una catedral dins del castell; ells no saben sinó que allò d’allá dalt es lo castell, y solzament los sona quelcom á Iglesia les campanes que, tristes ó alegres, branden á totes hores des de’l superb y enlairat campanar. Altres si, ja ho saben que allà en lo cim del turó, en mig de tantes muralles, hi ha una Iglesia que avans era la Catedral de Lleyda, però el seu coneixement no passa d’aquí: y si s’adonen d’aquell dit de gegant que constament senyala el cel, es quan retornen á Lleyda despres d’una ausencia, encara que no mes siga de pochs dies, y senten bategar lo cor mes depressa quan, cansats d’estirar lo cap fora de la finestreta del cotxe del tren, veuen sa punta, molt avans d’arribar a la ciutat, que’ls dona la benvinguda per sobre dels tossals i tossalets que acordonen l’horta lleidatana enmarcantla com si fos presonera. La gent illustrada ja ho saben que en la catedral hi ha unes naus grandioses, molts capitells, portes, claustres, capelles; y una sèrie d’absis: n’hi ha molts que’t parlaran d’aquest detall, d’aquell altre, de la porta dels Apòstols, de la capella de Requesens. Pero que se sàpiguen de memòria la catedral vella, que la coneguin com l’hauría de coneixer tothom, n’hi ha pochs.
Tot es degut a que casi es impossible veurela. Entre ella y’ls lleidatans hi ha interposades, com barrera infranquejable, unes ordenances que en realitat son lo cástich que perdura á traves dels sigles, imposat per un rey á la llealtat catalana de Lleyda.
L’art és del poble. Petits y grans tenen dret á fruir la bellesa que de les obres d’art se desprén constantment. Aquestes sensacions son de tots patrimoni. Y civilisen al poble, lo fan de bons sentiments, lo fan mes aymador y mes cuydadós d’aquestes coses com mes les coneix. Son seues y deuen de ser seues.
HERRERA Y GES, Manel (1912). “L’Antiga Seu de Lleyda. Fragments. La Porta dels Fillols”. Lleida: Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-6.
S’enlaira com un símbol la torre gegantinaportant en cada pedra la força del delit,
pertot el cos batega la saba genuïna
del poble que l’envolta donat-li l’esperit.
Far poderós, tothora la seva llum davalla
damunt de la Seu Vella, damunt de la ciutat,
damunt de la muntanya, del riu que l’emmiralla,
sembrant pels camps de Lleida la seva majestat.
És l’arbre de la terra, la vida que perdura,
el noble sentinella, soldat mut i fidel,
bandera desplegada de l’ànima futura.
Desafiant els núvols i l’urc del vent rebel,
vencent el pas dels segles, esvelta la figura,
el braç gegant dels homes s’aixeca cap al cel.
XURIGUERA, Joan Baptista (1976). "El silenci rebel". Barcelona.
A dalt de la montanya que dominala hermosura dels termes lleidatans,
s’axeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina
Quan guayta cap avall, laygua vehina
del riu li dona espill y l’horta encants;
y guaytant cap amunt, toca ab les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.
Pugémhi, donchs…l’escala cargolada
qu’als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla questigui des de’l cel penjada.
Y amunt, amunt, ¡ja ets dalt! ara, esperit,
si’t sents d’áliga’l cor, pren revolada
que ja ets a mitx camí del infinit!
MORERA GALÍCIA, Magí (1912). “El campanar de Lleida”. Lleida: Lleida al seu poeta. Impremta Sol & Benet.
PATRIMONI OBLIDAT, MEMÒRIA LITERÀRIA
Patrimoni Oblidat (2023)