Campana ermita de Santa Anna de Gandia
M'agradaria compartir-vos algunes dades sobre la campana de l'ermita de Santa Anna de Gandia.
Es tracta d'un edifici que es troba en un lloc geogràfic privilegiat, conegut popularment com la muntanyeta de Santa Anna. Teòricament, substitueix a una primitiva ermita gòtica de la qual tenim la primera referència cap a l'any 1373. D'aquella construcció sols en resta un arc apuntat de rajola que s'ha deixat emplaçat en un dels extrems cantoners a la façana principal.
La primera imatge de Santa Anna fou construïda allà per 1350 i en 1421 s'adoptà el costum de traure-la en processó. Molts anys ha sigut patrona de la ciutat, fins que el 1882 es va declarar a la Mare de Déu dels Desamparats com patrona oficial per a que Gandia "fora una xicoteta València".
L'actual --com bé s'especifica a la fitxa-- data del segle XVIII, i per a ser més concrets fou en 1733 quan es ficà la primera pedra. La seua façana respon a un barroc popular, amb una espadanya flanquejada per dos aletons, un arc de mig punt al mig amb pilastres toscanes i un frontó trencat per deixar lloc al penell.
Els seus usos anaren més enllà dels religiosos. Durant les epidèmies de pesta de 1524, 1648, 1652, 1884, i altres dates que es desconeixen, fou aprofitada com a refugi per als malalts. La segona planta allotja diverses estances per als dormitoris.
Respecte a la campana que resideix en l'espadanya, poca informació he trobat d'ella. Sovint és un dels elements que menys es valora en el moment de fer un treball sobre la història i art d'un edifici d'aquestes característiques. Amb les dades recollides el passat 4 de febrer es pretén minimitzar aquesta carència d'informació. Per tant, propose ampliar les dades de la fitxa que estan a la pàgina: http://campaners.com/php/campanar.php?numer=10671
Les mesures exactes són. 29 cm d'alt; 31 de diàmetre; 1'5 de gruix i 5'5 de llavi.
Pel que fa a les seues inscripcions, res he pogut desxifrar. El bronze està completament --interiorment i exteriorment-- pintat de blanc amb marques d'esborraments. Això fa impossible verificar més detalls que un cordó al peu i, pareix ser, al mig.
Hi ha una notícia documentada de 1754 sobre una despesa destinada a una campana i a fer una nova escala. Per tant, l'ermita ja comptava amb un bronze des de mitjans del XVIII. En Continuación de la Crónica del Real Colegio de las Escuelas Pías de Gandía es fa referència a l'acte de benedicció d'una campana el dia 20 de juliol de 1930. No obstant això, el cordó del mig em fa sospitar que siga una campana antiga...
La conservació de la campana és precària. L'ansa batallera està parcialment solta, fet que no permet assegurar el batall en cas de trencament. El motor de volteig continu no funciona. Té les anses lleugerament serrades.
Atenent a les intervencions hi ha una errada en la documentació. No es va dotar amb truja de fusta, sinó amb una de ferro semblant al model de Salvador Manclús. -- Entre 1977 i 1980 tingueren lloc els treballs de remodelació de l'ermita rere l'incendi de 1975. Durant aquella intervenció es va pintar la façana de blanc així com la campana. És possible que durant aquest trienni, moment en el qual s'instal·là l'electricitat a l'edifici, es dugueren a terme els treballs d'electrificació de la campana. -- (és una hipòtesi, encara no he trobat la notícia que ho faça constar).
Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la?
Fonts bibliogràfiques:
- VERCHER NAVARRO, Miguel: L'ermita de Santa Anna. Quaderns comarcals, CEIC Alfons el Vell, núm 25. Gandia, 2011.
- AMG (Arxiu Municipal de Gandia): Llibre de la administració de les rentes de la Hermita de Sta Anna de la ciutat de Gandia. AB 1872.
- Continuación de la crónica, p. 145.
Fotografies. Sergio Osa, 04-02-2023
OSA MILLÁN, Sergio
(18-02-2023)