Consueta per als tocs manuals i automàtics de la parròquia de Sant Sebastià de Sagra
![](http://campaners.com/gran/gran101919.jpg)
1. Les campanes
El campanar posseeix tres campanes:
La més menuda anomenada
Sant Sebastià, el seu pes és de 139 kg aproximadament, i la seua epigrafia diu: “SANT SEBASTIA MARTIR" creu "20 DE GENER 1982 SAGRA” marca de fàbrica Manclús. Es toca mitjançant un motor de vol continu i un electromartell trifàsic.
La mitjana, anomenada
Maria Auxiliadora, és la mitjana en pes i la més antiga, ja que fou l'única salvada a la guerra civil pel fet de tocar les hores. Fou fosa el 1929 per Moisés Díez de Palencia. El seu pes és de 209 kg aproximadament i la seua epigrafia diu: “MARIA AUXILIADORA MOISES DIEZ PALENCIA AÑO 1929” (Ornaments i garlandes modernistes); (00) 3133 (06) (Maria Auxiliadora rodejada d´una cartela) “MARIA AUXILIADORA” “SAN SEBASTIAN SAGRA 31 MARZO 1929 (Incís)” Es toca mitjançant un motor de vol continu i un electromartell trifàsic .
La campana grossa, anomenada
Crist del Consol, és la més gran en pes i la mitjana en edat. Fou fosa el 1944 pels Hermanos Roses de Silla. El seu pes aproximat es de 308 kg, la seua epigrafia diu: “(06) SANTISIMO CRISTO DEL CONSUELO”; “(00) (creu) “DONATIVO DE D. JOAQUIN CARRIO POQUET, MIL PESETAS” (Incís) (03) (marca de fonedor Roses Hnos. Silla) (06) “COMO RECUERDO DE SUS DEVOTOS Y DEL AYUNTAMIENTO ALCAL / DE VICENTE CATALA CARRIO PED. TENIENTE ALCALDE JOSE MUT / FERRAGUT CONCEJAL PASCUAL MUT PONS GREGORIO ROVIRA / FERRER EMILIO CARRIO PERELLO SECRETARIO BALDOMERO / SIRERA SIRERA (PADRINOS VICENTE CUESTA MOLTO Y / DESAMPARADOS CATALA CUESTA). SAGRA 1º DE AGOSTO / DE 1944 SIENDO CURA ENCARGADO D. VICENTE SALAS SAVALL.”. Els mecanismes per tocar són: motor de vol continu i electromartell trifàsic.
Les tres campanes tenen batalls tradicionals amb corretja, soquet i peçonet.
2. El rellotge
El campanar compta amb una doble esfera o mostra que sobreïx del campanar i fa possible que es veja des de les dues parts del poble.
Els nombres de les esferes són àrabs i actualment les sagetes estan gestionades per un motor elèctric controlat per un ordinador encara que es conserva l'antiga maquinària mecànica en bon estat i preparada per a posar-se en funcionament.
3. Sobre els tocs automàtics
En tot moment i abans de realitzar els tocs automàtics cal tindre en compte que no es podrà utilitzar la campana Maria Auxiliadora durant cinc minuts abans i desprès d'haver tocat les hores i les mitges hores.
4. Tocs automàtics
El campanar automàticament tocarà ininterrompudament les hores i mitges hores amb la campana Maria Auxiliadora mitjançant un electromartell trifàsic.
5. Tocs ordinaris
- 5.1 Primer, segon i tercer tocs a missa
- Comencem a pegar batallades regulars amb la campana Sant Sebastià o amb Maria Auxiliadora; quan en portem més o menys quinze comencem a tocar al mateix la campana Crist del Consol. Després d'unes cinquanta batallades amb les dos juntes deixem de tocar la campana Crist del Consol i en toquem unes quinze més amb Sant Sebastià o Maria Auxiliadora; en aquest moment parem i al cap de dos o tres segons peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer toc) amb la campana Crist del Consol.
En acabar el tercer toc, al cap de dos o tres segons peguem quatre batallades ràpides al ritme del toc.
- 5.2 Tocs d'Ave Maria i d'Àngelus
- Peguem una batallada amb la campana Crist del Consol i resem una Salve; quan acabem tornem a tocar una altra batallada i tornem a resar una salve, i quan acabem tornem a tocar una altra batallada.
6. Voltejos de campanes
- 6.1 En dia ordinari
- En acabar de tocar el tercer toc de la missa, voltegem la campana Sant Sebastià però només pegant-li set o vuit voltes.
En acabar la missa, es volteja la campana Crist del Consol pegant-li tretze o catorze voltes.
- 6.2 En dia de festa
- Desprès del primer, segon i tercer toc a missa es fa un volteig general de campanes, i en acabar la missa també. Cal tindre en compte que la campana Maria Auxiliadora no es pot tocar abans i desprès de cinc minuts abans de tocar el rellotge les hores i mitges hores.
- 6.3 Volteig en la vespra de festa
- Es toca el primer toc de missa normal però acurtant-lo i en acabar es fa un volteig general de campanes.
7. Tocs extraordinaris
- 7.1 Senyal de difunt home
- Amb les tres campanes juntes peguem tres batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià; al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar tres batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
- 7.2 Senyal de difunt dona
- Amb les tres campanes juntes peguem tres batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià; al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar dos batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
- 7.3 Primer, segon i tercer tocs a missa funeral home-dona
- Amb les tres campanes juntes, peguem tres o dos segons siga home o dona, batallades separades entre elles uns cinc segons; després peguem una batallada amb Sant Sebastià, al cap d'uns tres segons una batallada amb Maria Auxiliadora i al cap de tres segons una altra amb Crist del Consol. Aquest cicle el repetim unes vint-i-cinc vegades i després tornem a pegar tres o dos batallades amb les tres campanes juntes al igual que al principi.
Desprès comencem a pegar batallades regulars amb la campana Sant Sebastià o amb Maria Auxiliadora; quan en portem més o menys quinze comencem a tocar al mateix la campana Crist del Consol; després d'unes cinquanta batallades amb les dos juntes deixem de tocar la campana Crist del Consol i en toquem unes quinze més amb Sant Sebastià o Maria Auxiliadora; en aquest moment parem i al cap de dos o tres segons peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer) amb la campana Crist del Consol.
En acabar el tercer toc, al cap de dos o tres segons peguem quatre batallades ràpides al ritme del toc .
- 7.4 Tocs de la missa de l'Aniversari de defunció
- Es fan exactament com si fóra una missa funeral; en aquest cas es suspèn el volteig del tercer toc i el de desprès de missa es substitueix per el mig vol.
- 7.5 Primer, segon i tercer tocs a Rosari
- Amb la campana Crist del Consol peguem unes cinquanta batallades a ritme lleuger; al finalitzar, al cap de 3 segons, peguem una batallada (dos al segon toc, tres al tercer) amb la mateixa campana.
El tercer toc es remata amb quatre batallades ràpides més.
- 7.6 Toc a confessar
- Comencem pegant una batallada amb la campana Crist del Consol al cap d'uns tres segons en peguem tres a ritme lleuger; al cap de tres segons en peguem tres més i així repetim el cicle unes vint vegades.
- 7.7 Toc de foc
- Amb les tres campanes comencem a pegar batallades molt ràpides durant una estona.
- 7.8 Mig vol
- Començarem amb la Campana Sant Sebastià, desprès afegirem la campana Maria Auxiliadora, i per acabar afegirem la campana Sant Sebastià. L'oscil•lació de la campana ha de fer-se lentament i sense arribar a pegar-li mai la volta completa ja que és un toc de difunts.
- 7.9 Toc d'alçar a Déu
- En el moment de la Consagració del pa i el vi l'escolà toca una campana de mà en el moment que el senyor rector alce l’Hòstia. L'escolà tocarà la campana i de seguida amb la campana Crist del Consol pegarem una batallada. Quan el rector s'agenolle, l'escolà tornarà a tocar i quan acabe pegarem una altra batallada amb la mateixa campana.
En el moment que el rector alce el calze, l'escolà tornarà a tocar i tornarem a pegar una batallada i per finalitzar, en el moment que es diga "Este es el sacramento de nuestra fe", l'escolà tocarà la campana i al mateix temps amb la campana Crist del Consol pegarem tres batallades que simbolitzen el misteri de la Santíssima Trinitat, és a dir Pare, Fill i Esperit Sant. Si és una missa solemne aquest toc es substitueix pel volteig de la campana Crist del Consol.
- 7.10 El toc d'alçar a Déu amb la campaneta de mà al presbiteri
- Mentre es recita el "Santo" anem a per la campana. En el moment en que el sacerdot impose les mans sobre el pa i el vi, la farem sonar amb batallades ràpides. En el moment que vaja a mostrar l'Hòstia al poble pegarem dos batallades; quan estiga ja alçada en pegarem una altra i quan arribe baix una altra. En el moment que vaja a agenollar-se pegarem dos batallades, quan toque amb el genoll a terra una altra batallada i quan s'alce del tot una altra.
El mateix farem amb el calze, en el moment que vaja a alçar-lo pegarem dues batallades, quan estiga alçat en pegarem una altra i quan arribe baix una altra. Després, en el moment que diga "Este es el sacramento de nuestra fe", farem sonar la campana uns moments i la deixarem al seu lloc.
- 7.11 El toc de la vespra d'Ànimes
- A les set de la vesprada del dia de Tots Sants es peguen nou batallades lentes amb les tres campanes alhora.
8. Moments en que es fa cada toc
- Els
tocs de missa es faran el primer mitja hora abans del començament d'aquesta el segon un quart d'hora abans i el tercer just abans de començar la litúrgia .
-
L'Ave Maria - L'Àngelus: els voltejos en les vespres es faran o be a la una del migdia o a poqueta nit el dia abans de la festa .
- Les
senyals de difunt es faran a les 7 del matí, a les 12 o 1 del migdia i a les 7 de la vesprada des de la defunció de l'individu fins al seu soterrament.
- Els
tocs de missa funeral i els de la missa d'aniversari es faran exactament igual que els de les misses ordinàries, és a dir, el primer mitja hora abans del començament d'aquesta, el segon un quart d'hora abans i el tercer just abans de començar la litúrgia.
- Els
tocs de rosari es faran el primer un quart d'hora abans de començar, el segon set o vuit minuts abans i el tercer just abans de començar la pregària.
- El
toc de confessar es farà durant tota l'estona que estiga el rector confessant cada deu minuts.
- El
toc de foc es fa exclusivament quan hi ha algun incendi en el poble, per avisar a la gent que vaja a auxiliar en l'apagada del foc .
- El
mig vol es fa desprès del tercer toc de missa funeral mentre el rector va a casa el difunt a arreplegar-lo i desprès de la missa mentre la gent va cap al cementiri. També es toca després de la missa d'aniversari de defunció.
- Els
tocs d'alçar a Déu es fan durant la missa en el moment de la consagració.
- El
toc d'ànimes es fa la vespra del dia d'ànimes es a dir l'1 de novembre a les set de la vesprada.
9. Tocs durant la Setmana Santa
El Dijous Sant es tocarà a missa major amb volteig de festa. En el moment que es recite el Glòria es voltejaran les tres campanes i es tocarà el rotgle de la sagristia. A partir d'aquest moment les campanes callaran i els tocs del Divendres Sant i del Dissabte de Glòria es faran amb les matraques fins al moment que es recite el Glòria de la Vigília Pasqual, quan els tocs tornaran a la seua normalitat.
FEMENIA RIBES, Vicent (03-06-2007)Parròquia de Sant Sebastià Màrtir - SAGRA: Campanas, campaneros y toquesSAGRA (COMUNITAT VALENCIANA): Campanas, campaneros y toquesCampanas (epigrafia, descripción): BibliografíaLista de toques: BibliografíaVolver a la página anterior