El Campanar del meu poble
Catarroja! et vulic cantar.
Eres una flor de Valéncia,
de una peculiar esençia,
que escampa el teu CAMPANARJ
La mires per ón la mires,
pels cuatre punts cardinals,
vorás Lalbufera, preciosa!
i també el seu CAMPANAR.
Ni ha un carrer prou estret,
que no sé si t’has fixat,
el de la “presó” li’diuen,
com es veu el CAMPANAR;
Si vas per la carretera,
com si vas péls arrosars,
búscal i mira...
i vorás qué CAMPANAR.
Catarroja! ningún pincell
et podria a tú pintar,
si voieu el meu consell
parause i mireu…
EL CAMPANAR.
Text llegit per l'autora, després del concert de les campanes de Catarroja, el 20-12-2008.
El text va acompanyat del dibuix adjunt del campanar, i duu també un segell de registre de l'Ajuntament de Catarroja de 21-02-2001
RAMÓN SANJAIME, Elena (2001)
El text fou també publicat en "Paraula" el 04-01-2004