El campanar de Tivenys
 |  |  |
Consagrada ja l'església parroquial en el 29 de septembre de 1768 van anar els feligresos per aixecar la façana del campanar i per a tal cas van reunir-se els vint propietaris dels forns d'obra i acordaren que, de cada cent tobots que enfornaven, un per al campanar.
Es va dir, que un que era molt fatxendos, un Trabal, que ell en donaria dos.
I amb aquest acord va aixecar-se el campanar, tot de tobots d'una gracel figura on hi onejaven quatre campanes que esquerellejaven les nostres festes i hortes. A l'arxiu parroquial hi havia un curiós document (desaparegut en la bullanga del 36) en que s'especificava detalladament el donatiu de cada un i els mils que s'hi empleaven, més les motllures, les teules finals i els jornals emprats. Potser no tenia l'aire dels campanars aràbics de Terol, però si d'una característica inèdita de Tivenys.
Va costar 14 anys construir-lo i la façana s'acabà en el 1794, molt senzilla amb Sant Benet, Santa Escolàtica i Santa Justina, patrona dels canterers, i a la part dreta escolpida a la pedra la vara tivenxana segons la llei dels Usatges.
En el 1929 s'hi posà el rellotge del poble.
De la guerra civil espanyola del 36 que van capolar-lo i mutilar-lo, es feu una urgent restauració en el 1955, però es feu amb tant pèssim gust que van arrebosar-lo i van amagar tota la traça, l'enginy i la gràcia d'un poble en el que l'obra i la teuleria era el seu segell d'identitat de segles.
"Tivenys.com" (2005)