La meva campanafòbia es va apaivagar la setmana passada quan un campanar rodant va guanyar la Cursa d'Andròmines a les Festes d'Horta. Una plataforma de veïns (salvemhorta.blogspot.com) va posar rodes a una gran maqueta del campanar laic del carrer Horta per reivindicar-ne el manteniment per part del seu darrer propietari, una entitat de crèdit el nom de la qual comença per La i acaba per Xa. Molt abans de ser de La Caixa, allò era l'antic escorxador d'Horta, amb campanar i tot des de 1845. La gent el coneixia com La Torre de les Noies perquè l'Ajuntament d'Horta (independent fins al 1906) es va fondre els estalvis en les seves dues campanes de bronze. S'hi van gastar un curiós fons de compensació nupcial gràcies al qual les hortenques humils rebien una dot pública d'una unça d'or quan es casaven. Cada cop que sentien tocar les campanes, les noies en edat de merèixer les devien maleir. La Caixa va comprar l'edifici centenari el 45, el va derruir i en va inaugurar un de nou l'any 50. Amb pisos, una biblioteca popular als baixos (la primera biblioteca que vaig trepitjar) i un nou campanar laic coronat per dues campanes, que conforma el paisatge hortenc. Aquestes són les que els veïns, ara, volen que tornin a sonar. Si cal, hi pugem per dir-ne alguna de l'alçada d'un campanar.
SERRA, Màrius
Escritor i enigmista
La Vanguardia (24-09-2012)
Campanas de México ✱ Actualización 02-07-2024 ✱ 083038@gmail.com