Sant Francesc (5) - Parròquia de la Mare de Déu de Sales SUECA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 84 |
| Altura bronce | 70 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 343 |
| Fundidor | GARCÍA, CRISTOBAL |
| Año fundición | 1803 |
| Descripción | Al terç compta amb la següent inscripció, repartida entre dos franges, en llatí i espanyol: "A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA # / NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #". Aquesta correctament escrita seria: "A FULGURE ET TEMPESTATE PATER SANCTE FRANCISCE LIBERA / NOS SE HIZO SIENDO GUARDIAN JOSE GUZMAN ANNO 1803". La seua traducció seria: "DEL LLAMP I LA TEMPESTAT LLIUREU-NOS PARE SANT FRANCESC / ES FEU SENT GUARDIÀ JOSEP GUZMÁN ANY 1803". En la primera part trobem una combinació d'una aclamació pròpia de les Lletanies dels Sants, que s'adapta a la campana per dirigir-la a Sant Francesc d'Assís, patró i fundador dels Franciscans (que habitaven al convent). Seguidament indica el frare que estava al front del mateix i com que es tracta dels menorets en lloc de prior utilitzen la terminologia característica de l'ordre religiosa: el guardià. Finalment al mig la imatge de Santa Bàrbera compta al peu amb aquesta inscripció: "S. BARBARA ORA PRO NOBIS". La seua traducció seria: "SANTA BÀRBERA PREGUEU PER NOSALTRES". També té origen en les Lletanies dels Sants, amb un clar sentit protector. |
| Inscripción hombro | (cordó gruix) (2 cordons) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA #" (2 cordons) "NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #" (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (imatge de Sant Antoni de Pàdua) (06) (imatge de Sant Francesc d'Assís) (09) (imatge de Santa Bàrbera) "S. BARBARA ORA PRO NOBIS" |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) |
| Inscripción pie | (cordó) (cenefa vegetal) (cordó) |
| Toques tradicionales | Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar. |
| Toques actuales | Repica i volteja automàticament |
| Yugo | Ferro Roses |
| Estado original | Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar. |
| Estado anterior | Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos i electromall. |
| Actuaciones | En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la major del conjunt, dedicada a Sant Francesc d'Assís, fundador dels l'Ordre dels Franciscans. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana. |
| Instalación | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
| Fecha | 11-10-2023 |
| 30 Fotos | |