Honorata; campana dels quarts (A) - Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia BARCELONA (CATALUNYA)
  | |
| Localización | Campanar del rellotge |
|---|---|
| Diámetro | 109 |
| Peso aproximado | 750 |
| Fundidor | CALBETÓ, FRANCESC |
| Año fundición | 1865 |
| Descripción | La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a la seva elevada ubicació. En el mig hi ha una custòdia a la dreta, a la part interior la marca de fàbrica, en llatí i mal escrita "A FRANCISCO CALBETÓ CONSTURCTA" que calia escriure CONSTRUCTA, com figura correctament en la campana de les hores, és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. La utilització d'accents en les paraules no és gens habitual en les campanes. En el mig peu hem pogut documentar " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " que podem interpretar, a falta de confirmar els textos com AJUNTAMENT DE BARCELONA (SONO AMB VEU) POTENT I CLARA (...) I FINANÇADA I FABRICADA PER SONAR LES QUARTES PARTS DE L'HORA (L'ANY) 1865. |
| Asas | 5 amb cares girades cap a dins. |
| Inscripción tercio | (Cordó) / (garlanda) / (cordó) / (garlanda) |
| Inscripción medio | (03) (custòdia) (06) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTURCTA" (09) (Escut de Barcelona) |
| Inscripción medio pie | " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " / (5 cordons separats) |
| Inscripción pie | (2 cordons separats) |
| Prima | Reb 4 +23 |
| Hum | Mib 3 -45 |
| Tercera menor | Mi 4 -19 |
| Octava | Reb 5 -34 |
| Toques tradicionales | Quarts del rellotge |
| Toques actuales | Quarts del rellotge |
| Yugo | Estructura de ferro forjat |
| Estado original | Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la que està situada més amunt i és destinada a tocar els quarts d'hora. Es fongué l'11 d'agost de 1865, i pesa 750 kilos. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro amb el nom d'Honorata, doncs està dedicada a Sant Honorat, bisbe d'Amiens morí cap a l'any 600, el qual és patró dels flequers i pastissers. En fou padrí l'alcalde, Antonio de Quevedo Donis, en representació de l'Ajuntament, i a la cerimònia hi assistí una gran gentada. El 2 de novembre fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que la de les hores, l'Eulàlia. Com l'Honorata està col·locada més alta en el campanar, per qüestions de muntatge fou instal·lada una hora després. A les 12 del migdia del 20 de gener de 1866, sonà per primera vegada, d'acord amb el rellotge construït per A. Billeter, i la nota que donava en vibrar era un Do." |
| Estado de conservación | El mall pica en el punt amb la part superior, quedant separat correctament. |
| Mecanismos para tocar | Mall exterior per gravetat |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. |
| Notas | Mesures aproximades. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 22-02-2024 |
| 15 Fotos | |