Campanas de México

Honorata (segona - desapareguda)

Honorata (tercera - desapareguda)

Eulàlia (primera - refosa)

Eulàlia (segona - desapareguda)

La Tomasa (refosa)

Campanas actuales

L'Oleguera antiga [I]

Localización	Cambra campanar del claustre
Diámetro	57
Altura bronce	50
Borde	6
Peso aproximado	107
Fundidor	FENODI, ANTONI
Año fundición	1529
Descripción	La campana té una doble inscripció, en la part superior, en llatí: " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " / " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : " que haurien d'haver escrit "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM. FENODI ME FECIT (ANNO) MDXXIX" i que es sol traduir com DÉU VOS GUARDI, MARIA, PLENA SOU DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VOS. EM VA FER FENODI L'ANY 1529. La utilització del plural (FENODINS) en compte del singular (FENODI) podria indicar la participació de diversos membres de la família. "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM" és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" que pot traduir-se com "US SALUDO, PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB VÓS" La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. També és relativament normal la confusió de GRASIA per GRATIA, en un moment en què les llengües vulgars comencen a tenir més ús que el llatí. La campana, difícil de documentar per la foscor de la cambra i la brutícia que la cobreix, es completa amb un Ecce Homo, un escut capitular i una Anunciació de grans dimensions.
Asas	3
Inscripción tercio	(2 cordons) " + aue # maria # grasia # plena # dominosten : " (L invertida)/ " : fenodins : mefecit : m : d : xxuiiii : "
Inscripción medio	(00) (Ecce Homo) (03) (escut capitular) (06) (Anunciació) / (cordó)
Inscripción medio pie	(3 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons)
Prima	Fa 2 +0
Hum	Lab 1 -38
Tercera menor	Si 2 -46
Quinta	Mib 3 -15
Octava	Lab 3 -5
Toques tradicionales	Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral.
Toques actuales	No toca.
Yugo	Cable d'acer
Estado original	La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes.
Estado de conservación	Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Batall de MURUA de canya de fusta, lligat de qualsevol manera.
Mecanismos para tocar	Batall
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	BOS i BOLÓS, Josep [Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la Catedral de Barcelona] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	22 Fotos

L'Esquella Xica (V)

Localización	Cambra campanar del claustre
Diámetro	74
Altura bronce	61
Borde	8,5
Peso aproximado	235
Fundidor	BOER, JOAN
Año fundición	1545
Descripción	La campana té una inscripció en grec i llatí i diverses decoracions, difícils de documentar per la brutícia que la cobreix i la foscor de la cambra. Diu el text superior "ihs # xps # vincit # xps # regnat # xps # inperat # xps # abomni # " que calia haver escrit "ihsus xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni (malo nos defendat)" i que es pot traduir com JESÚS CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST DE TOT (MAL ENS DEFENGUI). Probablement el final de la invocació no fou posat per manca d'espai. No és habitual escriure a l'inici JESUS CRIST, ja que normalment sols es posa CRIST. Sembla que procedeix de les aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII en França, i posteriorment emprades en l'himne oficial de Radio Vaticana en el segle XX. El signe de separació entre paraules és una petita creu i baix un Agnus Dei. A més, a l'inici de la frase hi ha unes decoracions i un tros de text en vertical en minúscula gòtica, probablement "aue maria" (DÉU VOS GUARDI, MARIA). Baix hi ha una Crucifixió, amb restes de mangra, pintura roja utilitzada per a la conservació dels jous de fusta; un escut capitular, Sant Miquel, la Mare de Déu erecta amb Nen, un altre escut capitular i Santa Eulàlia amb donant. Igualment posa "# m # d # xxxxu" que habitualment s'escriu "MDXLV", és a dir 1545. En el mig hi ha una garlanda, amb una sivella i una beta penjant, a l'extrem de la qual posa en minúscula gòtica "aue maria". Damunt del nus de la sivella sembla haver un animal jacent amb dues lletres minúscules gòtiques, potser el nom del fonedor. A l'altre costat hi ha una creu de Sant Andreu, formada per dos textos en minúscula gòtica, probablement "aue maria".
Asas	7, una trencada.
Inscripción hombro	(4 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) / "ihs # xps # vincit # xps # regnat # xps # inperat # xps # abomni # " (el signe de separació és una petita creu i baix un Agnus Dei - a més, a l'inici de la frase hi ha unes decoracions i un tros de text en vertical en minúscula gòtica, probablement "aue maria" ) / (2 cordons) (00) (Crucifixió - amb restes de mangra, pintura roja utilitzada per a la conservació dels jous de fusta) (02) (escut capitular) (03) (Sant Miquel) (06) (Mare de Déu erecta amb Nen) (08) (escut capitular) (09) (Santa Eulàlia amb donant) (11) "# m # d # xxxxu" / (2 cordons)
Inscripción medio	(09) (creu de Sant Andreu, formada per dos textos en minúscula gòtica, probablement "aue maria") / (garlanda) (00) (sivella, de la qual penja una beta a l'extrem de la qual posa, en minúscula gòtica "aue maria") (damunt del nus de la sivella sembla haver un animal jacent amb dues lletres minúscules gòtiques, potser el nom del fonedor)
Inscripción medio pie	(3 cordons)
Inscripción pie	(garlanda entre dos cordons)
Prima	Do 2 +6
Hum	Mi 1 -5
Tercera menor	Solb 2 +0
Quinta	Sib 2 +30
Octava	Mib 3 +21
Toques tradicionales	Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral.
Toques actuales	No toca.
Yugo	Cable d'acer
Estado original	La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes.
Estado de conservación	Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació. Una de les anses està trencada, potser per fatiga de metall. La batallera està trencada i substituïda per una falsa batallera cargolada. Batall molt curt, procedent d'una campana molt més petita, que penja per pegar en el punt.
Mecanismos para tocar	Batall
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BOS i BOLÓS, Josep [Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la Catedral de Barcelona Indica 70 cm de diàmetre] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) PALLÀS MARIANI, Xavier [Joan Boer, mestre dels fonedors de campanes olotins] (2020)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	24 Fotos

L'Esquella de Prima [VI]

Localización	Cambra campanar del claustre
Diámetro	83
Altura bronce	76
Borde	8
Peso aproximado	331
Año fundición	1321
Descripción	Aquesta campana, la més antiga del campanar, i una de les més antigues de tot Catalunya té una simple inscripció en llatí: "VOX : DNI : SONAT : # : ANO : DNI : Mº : C Cº C : XXI : " plena d'abreviatures, com és habitual en el seu moment. Es podria escriure VOX DOMINI SONAT. ANNO DOMINI MCCCXXI, és a dir SONA LA VEU DEL SENYOR. ANY DEL SENYOR 1321. Les paraules VOX DOMINI es repeteixen 9 vegades en el salm 29 (28), però mai associades al verb SONAT. Aquesta expressió, que es pot traduir com SONA LA VEU DEL SENYOR, és habitual al llarg dels segles, ja que expressa un dels significats de la campana: és la veu de Déu sonant entre els homes. El signe de separació, difícil de documentar com la resta, és una petita crucifixió. Com és habitual en els inicis del XIV, la campana no té altres decoracions que uns fins cordons.
Asas	7
Inscripción tercio	(2 cordons) / "VOX : DNI : SONAT : (crucifixió) :ANO : DNI : Mº : C Cº C : XXI : " / (2 cordons) / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / (cordó) / (2 cordons)
Prima	Sib 1 +01
Hum	Re 41+31
Tercera menor	Mi 2 -41
Quinta	Sib 2 +31
Octava	Reb 3 -06
Toques tradicionales	Campana ventada. Pel que sembla les campanes petites no repicaven mai a aquesta Catedral.
Toques actuales	No toca.
Yugo	Cable d'acer
Estado original	La campana estava ubicada en un dels suports de pedra interiors de la sala de campanes.
Estado de conservación	Penjada d'un cable d'acer i ubicada en una sala fosca i sense comunicació exterior. Dotada d'un batall de toc llançat. Està coberta per una espessa capa de pols i brutícia, que dificulta la seva documentació.
Mecanismos para tocar	Batall
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó que fou reclosa en la sala intermèdia del campanar on ara es troba.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	19 Fotos

Honorata; campana dels quarts (A)

Localización	Campanar del rellotge
Diámetro	109
Peso aproximado	750
Fundidor	CALBETÓ, FRANCESC
Año fundición	1865
Descripción	La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a la seva elevada ubicació. En el mig hi ha una custòdia a la dreta, a la part interior la marca de fàbrica, en llatí i mal escrita "A FRANCISCO CALBETÓ CONSTURCTA" que calia escriure CONSTRUCTA, com figura correctament en la campana de les hores, és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. La utilització d'accents en les paraules no és gens habitual en les campanes. En el mig peu hem pogut documentar " # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " que podem interpretar, a falta de confirmar els textos com AJUNTAMENT DE BARCELONA (SONO AMB VEU) POTENT I CLARA (...) I FINANÇADA I FABRICADA PER SONAR LES QUARTES PARTS DE L'HORA (L'ANY) 1865.
Asas	5 amb cares girades cap a dins.
Inscripción tercio	(Cordó) / (garlanda) / (cordó) / (garlanda)
Inscripción medio	(03) (custòdia) (06) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTURCTA" (09) (Escut de Barcelona)
Inscripción medio pie	" # SENATUS B... ALTO ET CLARO SONITU... AC SUMPTIBUS FABRICATA TANTUM AD QUARTAS HORÆ PARTES... CCCLXV # " / (5 cordons separats)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Prima	Reb 4 +23
Hum	Mib 3 -45
Tercera menor	Mi 4 -19
Octava	Reb 5 -34
Toques tradicionales	Quarts del rellotge
Toques actuales	Quarts del rellotge
Yugo	Estructura de ferro forjat
Estado original	Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la que està situada més amunt i és destinada a tocar els quarts d'hora. Es fongué l'11 d'agost de 1865, i pesa 750 kilos. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro amb el nom d'Honorata, doncs està dedicada a Sant Honorat, bisbe d'Amiens morí cap a l'any 600, el qual és patró dels flequers i pastissers. En fou padrí l'alcalde, Antonio de Quevedo Donis, en representació de l'Ajuntament, i a la cerimònia hi assistí una gran gentada. El 2 de novembre fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que la de les hores, l'Eulàlia. Com l'Honorata està col·locada més alta en el campanar, per qüestions de muntatge fou instal·lada una hora després. A les 12 del migdia del 20 de gener de 1866, sonà per primera vegada, d'acord amb el rellotge construït per A. Billeter, i la nota que donava en vibrar era un Do."
Estado de conservación	El mall pica en el punt amb la part superior, quedant separat correctament.
Mecanismos para tocar	Mall exterior per gravetat
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals.
Notas	Mesures aproximades.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	22-02-2024
	15 Fotos

Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès; campana de les hores (B)

Localización	Campanar del rellotge
Diámetro	232
Altura bronce	160
Borde	20
Peso aproximado	7230
Fundidor	CALBETÓ, FRANCESC
Año fundición	1865
Descripción	La campana no ha pogut ser totalment documentada, degut a les seves extraordinàries dimensions. En el medi posa en llatí, a la part exterior, "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA" és a dir CONSTRUÏDA PER FRANCISCO CALBETÓ. En aquest cas el verb està bé escrit respecte a la campana dels quarts. Igualment hi figura un accent sobre el cognom del fonedor, cosa gens habitual en l'epigrafia de les campanes. A la dreta està l'escut de Barcelona. A la part interior, la més accessible per l'escala d'accés, es llegeix en llatí " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto" que malgrat les parts no documentades es pot traduir com REGNANT L'EXCELSA REINA DE LES ESPAÑES I DE LES ÍNDIES LA VERITABLEMENT AUGUSTA REINA ISABEL SEGONA, AQUESTA CAMPANA FOU ANOMENADA EULÀLIA ALFONSA MARIA DE LES MERCÈS, (PER L'ÚS DEL) PRIMER RELLOTGE AMB REGULADOR SEMIELÈCTRIC ELABORAT EN ESPAÑA. EL SENAT (L'AJUNTAMENT) (DE BARCELONA VA CÓRRER AMB LES) DESPESES DE LA CONSTRUCCIÓ L'ANY DEL SENYOR 1865. A l'esquerra hi ha una imatge de Santa Eulàlia.
Asas	5, en forma d'homes
Inscripción tercio	(Garlanda)
Inscripción medio	(00) (marca de fàbrica) "A FRANCISCO CALBETÓ / CONSTRUCTA" (03) (escut de Barcelona) (06) " # REGNANTE EXCELSA ELISABETH SECUNDA # / HISPANIARUM ET YNDIARUM REGINA VERE AUGUSTA" / (motiu vegetal) / "Campana haec EULALIA Alphonsa Maria á Mercededibus nominata... / horologium primum cum semi electrico regulatore in Hispania elaboratum. Senatus... / ... et sumptibus constructa anno Domini millessimo octingen iessimo sexagesimo quinto" (09) (Santa Eulàlia)
Prima	Re 4 +39
Hum	Fa#3 -14
Tercera menor	La 4 +46
Quinta	Mib 5 +10
Octava	Lab 5 -16
Toques tradicionales	Hores del rellotge
Toques actuales	Hores del rellotge
Yugo	Estructura de ferro forjat
Estado original	Segons BOS i BOLÓS (1997) "És la campana destinada a fer saber en quina hora som. Es fongué el dia 11 d'agost de 1865, i pesa 3,5 Tones. És la més gran de la catedral. El 29 d'octubre de 1865, fou batejada pel bisbe Pantaleó Montserrat i Navarro. Se Li posaren els noms de Eulàlia, Alfonsa i Maria de les Mercès. En fou padrí el general segon caporal (és a dir, qui seguia al capità general en l'escalafó militar), en representació del Príncep d'Astúries, el futur Alfons XII. A la cerimònia hi assistiren una gran quantitat de ciutadans. La dedicaren a Santa Eulàlia, doncs és a qui també esta dedicada la catedral, des de l'any 877, juntament amb la Santa Creu, a més de ser la compatrona de la ciutat de Barcelona. El 2 de novembre, l'Eulàlia fou hissada dalt del campanar, el mateix dia que l'Honorata i la primera batallada, feta amb un cop de mall, es feu a les tres i mitja de la tarda. La primera vegada que sonà automàticament fou el 20 de gener de 1866, a les 12 del migdia, d'acord amb el rellotge fet per A. Billeter. A la gent no li agradà el seu so, digueren que vibrava massa i sonava d'una manera inharmónica, no donant la nota prevista, un Mi bemoll. La construcció d'una campana per a les hores havia estat acordada per l'Ajuntament presidit per l'alcalde accidental, en Pau Soler i Mestres i l'1 de desembre del 1848, es publicà l'anunci d'un concurs per tal de construir la nova campana de les hores. S'havia acordat, també, que la nova campana, tan gran que s'oiria d'una hora lluny, es diria Eulàlia. El 4 de gener següent es realitzà la subhasta, essent adjudicada a Josep Forns, constructor. Aquest li encarregà la feina al fonedor Josep Calvetó el qual començà a muntar els forns a la plaça del Rei, per a fondre-la, el 7 de febrer. Però, després de varis intents, i en no quedar mal bé, el 6 juny de 1852, veient les dificultats, decidiren deixar-ho córrer, Uns anys després, el 1864, lo tornaren a intentar. L'Ajuntament, presidit per l'alcalde Valentin Cabello, acordà, el dia 4 d'abril, la construcció una campana per a les hores, mantenint el nom d'Eulàlia acordat prèviament. També s'acordà la construcció d'un nou rellotge i una campana només pels quarts. Li encarregaren la feina al rellotger A. Billeter, i aquest als fonedors Isidre Buenaventura Pallés. Aquests l'intentaren construir el 5 de novembre d'aquell mateix any, però tampoc els anà prou bé. Aquella campana era molt gran. Aleshores, en Billeter encarregà la fosa de les campanes al fill d'en Calvetó, i aquesta vegada ja anà millor. Al tercer intent es donaren per bones les peces construïdes."
Estado de conservación	El mall pica en el punt, quedant separat correctament.
Mecanismos para tocar	Mall exterior per gravetat
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 183 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	17 Fotos

Severa "Seny del Lladre" (1) (III)

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	62
Altura bronce	45
Borde	9
Peso aproximado	138
Fundidor	GUIXÀ
Año fundición	1975
Descripción	La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + SEVERA NOMINOR CATEDRAL B. 1975" que podria traduir-se com + SOC ANOMENADA SEVERA CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant.
Asas	6
Inscripción tercio	(Cordó) / " + SEVERA NOMINOR CATEDRAL B. 1975" / (cordó)
Inscripción medio pie	(Cordó)
Prima	Re 2 +14
Hum	Mib 1 +13
Tercera menor	Solb 2 +4
Octava	Mib 3 +10
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals)
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado original	Segons BOS i BOLÓS (1997) hi han hagut altres campanes amb el mateix nom, tot i que hem de saber que aquestes eren conegudes, popularment, com el seny del Lladre, doncs era la que es feia sonar per anunciar al vespre l'hora de tancar les portes de la ciutat. D'un d'ells en tenim bastants dades: el dia 21 de novembre de 1508, dimarts, es beneí el seny del Lladre, doncs l'anterior s'havia trencat i es reféu de nou. El beneí el reverend Serra, de l'orde de Sant Francesc. Se l'hi posà "Severa" i foren padrins el reverend senyor Enric Cardona i la muller de Joan Lluna, lloctinent general del rei.
Estado de conservación	La campana està ubicada a un costat del braç i no al centre com seria habitual, per permetre el toc de l'Oleguera. Possiblement per aquesta ubicació descentrada, el suport del rodament està doblat. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 65 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	6 Fotos

Oleguera (2) [II]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	67
Peso aproximado	174
Fundidor	GUIXÀ
Año fundición	1975
Descripción	La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + OLLEGARIA VOCOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com + EM DIC OLEGUERA - CATEDRAL BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant.
Asas	6
Inscripción tercio	(Cordó) / " + OLLEGARIA VOCOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó)
Inscripción medio pie	(Cordó)
Prima	Re 1 -39
Hum	Reb 2 +48
Tercera menor	Fa 2 -14
Octava	Re 3 -7
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals)
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana està ubicada a un costat del braç i no al centre com seria habitual, per permetre el toc de la Severa. Possiblement per aquesta ubicació descentrada, el suport del rodament està doblat. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 60] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	8 Fotos

Ave Maria; "l'Angèlica" (3) [IV]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	72
Altura bronce	65
Borde	7
Peso aproximado	216
Fundidor	ANDREU, JOAN
Año fundición	1709
Descripción	La campana té una simple inscripció en la part superior, en español, tot plena d'errors. Diu " + # AVE # MARIA # CIИPEACDO # COИCEBIDA ### " i hauria de dir "AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA". La creu inicial del text té un petit pedestal. En el mig hi ha a la dreta el nom del fabricant que combina el català i el llatí "IOAИ / AИDREV / ME / FECIT" és a dir JOAN ANDREU EM VA FER. A l'esquerra hi ha una creu amb pedestal i en la part baixa, envoltant el pedestal, posa "I 7" + "0 9". Es tracta de la campana més antiga de la sala de campanes. No obstant en tota la bibliografia figura com fosa per GUIXÀ en 1975.
Asas	7
Inscripción hombro	(2 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) / " + # AVE # MARIA # CIИPEACDO # COИCEBIDA ### " (la creu inicial té un petit pedestal) / (2 cordons)
Inscripción medio	(2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) / (09) (creu amb pedestal)
Inscripción medio pie	(03) (marca de fàbrica) "IOAИ / AИDREV / ME / FECIT" (09) "I 7" (pedestal de la creu) "0 9" / (2 cordons) / (cordó) / (cordó)
Inscripción pie	(2 cordons) / (2 cordons)
Prima	Si 2 +28
Hum	Do 1 -10
Tercera menor	Mib 2 +00
Octava	Do 3 -08
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es fa sonar en les misses pontificals durant deu minuts.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana està girada 90º per desgast. La campana ha sigut tornejada per afinar-la segons les normes acústiques actuals, modificant irremeiablement la sonoritat original. Malgrat un estat de neteja aparent, la campana té dipòsits de tosca entre les lletres que dificulten la documentació I que, segurament, afecten a la seva sonoritat. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. En totes les descripcions d'aquesta intervenció, la campana figura com si fos fosa pels GUIXÀ.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Indica: Ø 75 cm; Autor GUIXÀ (MONISTROL DE MONTSERRAT) en 1975] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	23 Fotos

Paciana (4) [VII]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	84
Altura bronce	66
Borde	8
Peso aproximado	343
Fundidor	GUIXÀ
Año fundición	1975
Descripción	La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " + PACIANA APELLOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com + SOC APELLADA PACIANA - CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant.
Asas	6
Inscripción tercio	(Cordó) / " + PACIANA APELLOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó)
Inscripción medio pie	(Cordó)
Prima	La 1 +12
Hum	Sib 0 -22
Tercera menor	Reb 2 -33
Octava	Sib 2 -20
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals)
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 85] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	15 Fotos

Narcisa (5) [VIII]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	90
Altura bronce	65
Borde	11
Peso aproximado	422
Fundidor	GUIXÀ
Año fundición	1975
Descripción	La campana duu una breu inscripció en llatí i català: " ☨ NARCISSA NOMINOR CATEDRAL BARCELONA 1975" que podria traduir-se com ☨ NARCISSA SOC ANOMENADA CATEDRAL DE BARCELONA 1975. No hi ha cap altra decoració ni referència de l'empresa fabricant. De la sèrie de campanes foses per GUIXÀ és l'única que canvia la creu habitual del principi del text per una creu patriarcal.
Asas	6
Inscripción tercio	(Cordó) / " ☨ NARCISSA NOMINOR CATEDRAL BARCELONA 1975" / (cordó)
Inscripción medio pie	(Cordó)
Prima	La 1 +16
Hum	La 0 -03
Tercera menor	Do 2 +11
Quinta	Mi 2 +11
Octava	La 2 -18
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals)
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 90 CM] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	7 Fotos

Gregòria, Josepa i Joana; "la Gregòria" "antiga Nona" (6) [IX]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	94
Altura bronce	8
Borde	80
Peso aproximado	481
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1943
Descripción	La campana té diverses inscripcions en llatí. En la part superior posa "SIGNUM CATHEDR. ECCLE. BARCINONEN. SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." que probablement haurien d'haver escrit "SIGNUM CATHEDRALIS ECCLESIAE BARCINONENSIS SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." i que es pot traduir com CAMPANA DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL DE BARCELONA DEDICADA ALS SANTS GREGORI, JOSEP I JOAN. Entenem que amb la paraula SIGNUM (SENYAL en català) volien fer referència als "senys", nom antic de les campanes majors. En el mig hi ha un escut capitular a la part exterior; a la dreta la marca de fàbrica en monotip: "FUNDICION DE CAMPANAS" (dues medalles - en l'esquerra sembla posar "EXPOSICION INTERNACIONAL BARCELONA 1929" en torn a dues efígies; la medalla dreta sembla sense text) "DE H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" on es pot interpretar l'abreviatura com "HIJOS DE ESTEBAN". A la part interior hi ha l'escut del Cardenal i baix posa "GREGORIA JOSEPHA JOANNA" en llatí. Finalment a l'esquerra hi ha una creu. En el mig peu hi figura un altra inscripció, també en llatí: "AB EXCMO. AC REVMO. D. D. GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTIST. SOLEMNITER CONSECRAT. FUIT VII ID. DECEMBR. ANNI DNI. MCMXLIII" que probablement haurien d'haver escrit "AB EXCELENTISSIMO AC REVERENDISSIMO DOCTOR DOMINE GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTISTITE SOLEMNITER CONSECRATUM FUIT VII IDUS DECEMBRUM ANNI DOMINI MCMXLIII" i que pot interpretar-se com VAIG ÉSSER CONSAGRADA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR DON GREGORIO MODREGO CASAUS BISBE D'AQUESTA SEU EL 8 DESEMBRE DE L'ANY DEL SENYOR 1943. La utilització de l'antic calendari romà és absolutament inusual en aquesta data i es tracta probablement d'una de les més tardanes datacions a la manera antiga. Per altra part tampoc és gaire usual la utilització de la paraula "Consagració" per a una campana.
Asas	7
Inscripción tercio	(Cordó) / (garlanda) / (cordó) / "SIGNUM CATHEDR. ECCLE. BARCINONEN. SANCTIS GREGORIO JOSEPH ET JOANNI DICATUM." / (cordó)
Inscripción medio	(00) (escut capitular) (03) (marca de fàbrica monotip) "FUNDICION DE CAMPANAS / (dues medalles - en l'esquerra sembla posar "EXPOSICION INTERNACIONAL BARCELONA 1929" en torn a dues efígies; la medalla dreta sembla sense text) / DE / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" (06) (escut del Cardenal) / "GREGORIA JOSEPHA JOANNA" (09) (creu)
Inscripción medio pie	(Cordó) / "AB EXCMO. AC REVMO. D. D. GREGORIO MODREGO CASAUS HUJUS SEDIS ANTIST. SOLEMNITER CONSECRAT. FUIT VII ID. DECEMBR. ANNI DNI. MCMXLIII" / (cordó)
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Prima	Fa# 1 -07
Hum	Lab 0 -47
Tercera menor	La 2 +38
Quinta	Mi 2 +39
Octava	Sol 3 -37
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca sempre, en totes les celebracions, juntament amb la Mercé: per a diari, en les testes senzilles, en les canonicals i en les pontificals. Son les dues úniques que ho tan.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado anterior	Segons BALDELLO: El nombre de la vieja “Nona” se convirtió en “Gregoria” en 1943, al ser bendecida por el doctor Gregorio Modrego Casaus, después de una refundición por la casa "Hijos de E. Barberi” de Olot.
Estado de conservación	La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	Francisco BALDELLO, Pbro. [Pequeña historia de la Catedral Barcelonesa] (12-03-1969) CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 107 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	20-10-2023
	38 Fotos

Maria de la Mercè, Maria dels set Dolors i Narcisa; "la Dolors" (7) [X]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	114
Peso aproximado	858
Fundidor	BARBERÍ
Año fundición	1958
Descripción	La campana té un text llatí, entre cometes, en la part superior: " "SI VERE FRATRES, DIVITES ESSE CUPITIS, VERAS DIVITIAS AMATE." " La utilització de cometes en els textos epigràfics de campanes és poc habitual. El text, que es pot traduir com SI VOLEU, GERMANS, ÉSSER RICS, DESITGEU LES VERITABLES RIQUESES. Utilitzat com antífona de Nona del Diumenge de Sexagèsima, de l'antic ritual romà, és ara emprat el diumenge 18 del temps ordinari (cicle C) com antífona del Magníficat de les Segons Vespres. Segons Mario RIGHETTI en Historia de la Liturgia (Tomo I) aquesta és una de les antífones tretes de l'homilia 15 de Sant Gregori sobre l'Evangeli. En el mig hi ha, a la part exterior l'escut capitular i a la part interior l'escut de Barcelona. En el mig peu figuren diversos textos. Baix de l'escut capitular, a la part exterior, està la marca de fàbrica: "BARBERI FUNDIDOR / OLOT I958". A la part interior posa els noms en llatí de la campana, com és habitual en les campanes anteriors a la darrera reforma d'aquesta Catedral: "MA DE MERCEDE MA SEPTEM DOLORUN NARCISSA" El text no sols està abreviat sinó que conté un error ortogràfic, i calia haver-lo escrit "MARIA DE MERCEDE, MARIA DE SEPTEM DOLORUM NARCISSA". En conseqüència, els seus noms serien MARIA DE LA MERCÈ, MARIA DELS SET DOLORS, NARCISSA tot i que és coneguda com "la Dolors". Baix d'aquests noms figura la dedicació del donant: "EXPENSIS PRAESIDIS COETUS CONSISTORIALIS BARCINONENSIS" una forma molt complexa per dir probablement A EXPENSES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA (formalment diu A EXPENSES DEL CONSELL DE DIRIGENTS DELS CONSISTORIS BARCELONINS).
Inscripción tercio	(Cordó) / (garlanda) / (cordó) / " "SI VERE FRATRES, DIVITES ESSE CUPITIS, VERAS DIVITIAS AMATE." "
Inscripción medio	(00) (escut capitular) (06) (escut de Barcelona)
Inscripción medio pie	(00) (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR / OLOT I958" (06) "MA DE MERCEDE MA SEPTEM DOLORUN NARCISSA" / (cordó) / (06) "EXPENSIS PRAESIDIS COETUS CONSISTORIALIS BARCINONENSIS" / (cordó)
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Prima	Mi 1 -16
Hum	Fa 0 +47
Tercera menor	Lab 1 -49
Quinta	Re 2 +28
Octava	Fa 2 -04
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca en el segon toc en les festes senzilles, i en tots en les solemnes i pontificals. Es toca en els finals de les misses pontificals, durant deu minuts.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	Una densa capa d'excrements cobreix la campana, que gairebé impedeix la documentació i modifica, segurament la sonoritat, així com afecta a la seva conservació. La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 114 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	25 Fotos

Amadea, Antònia i Joana; "l'Antònia" (8) [XI]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	118
Peso aproximado	951
Fundidor	BARBERÍ
Año fundición	1949
Descripción	En la part superior hi ha una garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les lletres gregues Χ (ji) y Ρ (ro), abreviatura de XP(ΙΣΤΟΣ), Crist, superposades. En el mig hi ha, a la part exterior, l'escut capitular i baix posa els noms, en llatí, de la campana "AMADAEA - ANTONIA - IOANNA" la qual és anomenada, no obstant, "l'Antònia". A la part interior està l'escut de Barcelona. En el mig peu, a la part exterior posa, tot en llatí, "EXPENSIS EXCMAE. CAMERAE COMMERCII BARCINONEN." que podrien haver escrit "EXPENSIS EXCELENTISSIMAE CAMERAE COMMERCII BARCINONENSI" i que es pot traduir com A EXPENSES DE L'EXCEL·LENTÍSSIMA CAMERA DE COMERÇ DE BARCELONA. Baix d'aquesta inscripció està la marca de fàbrica, també en text llatí: "BARBERI OLOTENSIS FECIT. ANNO DNI. MCMXLIX.", en la qual l'única abreviatura correspon a la paraula DOMINI i es pot traduir com BARBERÍ D'OLOT EM VA FER L'ANY DEL SENYOR DE 1949. A la banda interior posa, entre cometes, " "DOMINUS DABIT BENIGNITATEM ET TERRA ET MARE DABUNT FRUCTUM SUUM." " La frase està treta del Ps 85 (84) 13 on escriuen "Et enim Dominus dabit benignitatem, et terra nostra dabit fructum suum." que es sol traduir com "El Senyor donarà la pluja i la nostra terra donarà el seu fruit.". En aquest cas caldria traduir com EL SENYOR DONARÀ LA BENIGNITAT I LA TERRA I LA MAR DONARAN ELS SEUS FRUITS.
Asas	7
Inscripción tercio	(Cordó) / (garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP") / (cordó)
Inscripción medio	(00) (escut capitular) / "AMADAEA - ANTONIA - IOANNA" (06) (escut de Barcelona)
Inscripción medio pie	(00) "EXPENSIS EXCMAE. CAMERAE COMMERCII BARCINONEN." (06) " "DOMINUS DABIT BENIGNITATEM ET TERRA ET MARE DABUNT FRUCTUM SUUM." " / (cordó) / (00) "BARBERI OLOTENSIS FECIT. ANNO DNI. MCMXLIX." (cordó)
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Prima	Reb 1 +11
Hum	Mib 0 +37
Tercera menor	Fa 1 +21
Octava	Mib 2 -23
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals)
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	16 Fotos

Maria de la Mercè, Josepa i Joana; "la Mercè" (9) [XII]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	137
Altura bronce	100
Borde	14,5
Peso aproximado	1489
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1946
Descripción	En la part superior hi ha una garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP". El Crismó més habitualment admès és la representació del monograma de Crist XP. Consisteix en les lletres gregues Χ (ji) y Ρ (ro), abreviatura de XP(ΙΣΤΟΣ), Crist, superposades. A la part mitja exterior hi ha una creu i baix la marca de fàbrica "STEPHANUS BARBERI. FILIUS. CIVITAT. OLOT. FECIT ANNO. DOM. MCMXLVI." que segurament haurien d'haver escrit "STEPHANUS BARBERI FILIUS CIVITATEM OLOTENSIS FECIT ANNO DOMINI MCMXLVI" que es pot traduir com EL FILL D'ESTEVE BARBERÍ DE LA CIUTAT D'OLOT EM FEU L'ANY DEL SENYOR DE 1946. A la dreta hi ha un escut capitular i a la part interior la Mare de Déu de la Mercè i baix els noms de la campana en llatí "MARIA A MERCEDE - JOSEPHA - JOANNA" que es poden traduir com MARIA DE LA MERCÈ, JOSEPA, JOANA. A l'esquerra està l'escut de Barcelona. Baix posa una complicada frase llatina: "CLAMA, NE CESSES, UT SINT UNUM CUNCTI CIVES BARCINONENSES" la qual continua una línia més baix amb "EXPENSIS EXCMAE CORPORATIONIS MUNICIP. BARCINONEN." La primera part està composada de dues referències bíbliques. En Is 58, 1 "Clama fortiter, ne cesses; quasi tuba exalta vocem tuam" (Crida fort, no paris, augmenta com si fos una trompeta la teva veu), mentre que en Jn 17, 11 "ut sint unum sicut nos" (perquè siguin un com nosaltres ho som). No obstant caldria traduir-la com CRIDA, NO PARIS, PER QUÈ TOTS ELS CIUTADANS BARCELONINS PLEGATS SIGUIN UN. La segona part, sense abreviatures, podria haver-se escrit EXPENSIS EXCELENTISSIMAE CORPORATIONIS MUNICIPALIS BARCINONENSIS que es tradueix com A EXPENSES DE L'EXCEL·LENTÍSSIMA CORPORACIÓ MUNICIPAL DE BARCELONA, dit de manera més habitual SUBVENCIONADA PER L'AJUNTAMENT DE BARCELONA.
Asas	7
Inscripción tercio	(Cordó) / (garlanda amb medallons en els quals hi ha incís el crismó o monograma de Crist en grec: "XP") / (garlanda)
Inscripción medio	(00) (creu) / (marca de fàbrica) "STEPHANUS BARBERI. FILIUS. CIVITAT. OLOT. FECIT ANNO. DOM. MCMXLVI." (03) (escut capitular) (06) (Mare de Déu de la Mercè) / "MARIA A MERCEDE - JOSEPHA - JOANNA" (09) (escut de Barcelona)
Inscripción medio pie	(Cordó) / "CLAMA, NE CESSES, UT SINT UNUM CUNCTI CIVES BARCINONENSES" / (cordó) / "EXPENSIS EXCMAE CORPORATIONIS MUNICIP. BARCINONEN." / (cordó)
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Prima	Do# 1 -44
Hum	Do# 0 +18
Tercera menor	Mib 1 +21
Octava	Do 2 +27
Toques tradicionales	Campana ventada i duta a seure.
Toques actuales	Campana ventada a l'estil llançat (no supera els 90º horitzontals). Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca sempre, en totes les celebracions: per a diari, en les festes senzilles, en les canonicals i en les pontificals.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. La campana té marques d'haver sigut manipulada, possiblement amb una radial, per aconseguir l'afinació desitjada. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria. En l'interior hi ha un grafit signat i datat: "J. M 1-10-98"
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Ø 131 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	28 Fotos

Déu Omnipotent, Santa Maria i Sant Tomàs de Canterbury; "la Tomasa o Seny Tomàs" (10) [XIII]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	157
Altura bronce	125
Borde	16
Peso aproximado	2241
Fundidor	BARNOLA, JOSEP
Año fundición	1758
Descripción	La campana duu una llarga inscripció, ubicada en les quatre línies superiors, en llatí, amb certes dificultats per a la seva transcripció, tant per la brutícia que la cobreix com per les abreviatures emprades. Diu "CHRÍSTVS VÍNCÍT CHR. REGNAT CHR. ÍMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGÍTE PARTES ADVERSE VÍCÍT LEO Đ TRÍBV JVDA RADÍX DAVID # " / "D. O. M. SS. V. MARÍE ET S. THOME CANT ANNO DNÍ M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESÍE BARCHÍN. SVO ÆRE CONFLARÍ FECÍT. # " / "REFECÍT ET LAXÍT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA ÍDE CAPM NONÍS JVLÍÍ EJVSDE ANNÍ # " / "FABRÍCE SVMPTÍBVS AMPLÍORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARÍ CVRAVÍT. SEDE APOSTOLÍCA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE ÍN HÍSPANÍA FERDÍNANDO VI # " Una primera traducció provisional podria ser CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS LLIURI DE TOTA MALA TEMPESTA. FUGIU ELS ENEMICS, VENÇ EL LLEÓ DE JUDÀ, DE LA NISSAGA DE DAVID. DEDICADA A DÉU, OMNIPOTENT I MISERICORDIÓS, A LA SANTÍSSIMA VERGE MARIA I A SANT TOMÀS DE CANTERBURY. L'ANY 1539 FRANCESC DE FRANCH, ARDIACA DE SANTA MARIA DEL MAR I CANONGE DE LA CATEDRAL DE BARCELONA VA SUFRAGAR LA FOSA D'AQUEST BRONZE. FOU REFET MAJOR L'ANY 1576 DELS FONS DEL CAPÍTOL. PERÒ EL PRIMER DIA DE LES NONES DE MARÇ (7 DE MARÇ) DE 1758 ES VA ESQUERDAR PER ACCIDENT I FOU REFET A CÀRREC DEL CAPÍTOL EN LES NONES DE JULIOL (7 DE JULIOL) DEL MATEIX ANY, FET MÉS SUMPTUÓS, I MÉS GRAN, ESSENT LA SEU APOSTÒLICA VACANT PER LA MORT DE BENET XIV PONTÍFEX MÀXIM I REGNANT EN ESPAÑA FERRAN VI. En el mig hi ha, per damunt d'una garlanda, a la part exterior una creu amb pedestal, a la dreta un escut capitular, Sant Miquel i un escut, possiblement del donant. A la part interior una imatge de Santa Eulàlia i a l'esquerra un escut capitular, Sant Antoni i de nou el mateix escut, possiblement del donant. Per baix de la garlanda, a la part de dins, un escut capitular. En el mig peu, a la part exterior el pedestal de la gran creu, a la dreta Sant Josep. A la part interior un Sant Màrtir: Sant Fructuós? i la marca de fàbrica: "JOSEPHVS BARNOLA FECIT BARCINONE I758" i un Sant Arquebisbe: Sant Oleguer? La marca es pot traduir com JOSEP BARNOLA EM VA FER A BARCELONA L'ANY 1758. A l'esquerra Sant Miquel.
Asas	7
Inscripción hombro	(3 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) / "CHRÍSTVS VÍNCÍT CHR. REGNAT CHR. ÍMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFENDAT FVGÍTE PARTES ADVERSE VÍCÍT LEO Đ TRÍBV JVDA RADÍX DAVID # " / (2 cordons) / "D. O. M. SS. V. MARÍE ET S. THOME CANT ANNO DNÍ M D XXXIX FRANS DE FRANCH ARCHÍD. A. MARÍ. ET CANONE ECCLESÍE BARCHÍN. SVO ÆRE CONFLARÍ FECÍT. # " / (2 cordons) / "REFECÍT ET LAXÍT AD MM R. CAPM D. S.Æ ECLE. ANNO M D LXXVI. PRÍDÍE VERO NONAS MARTÍÍ MDCCLVIII CASV FRACTA ÍDE CAPM NONÍS JVLÍÍ EJVSDE ANNÍ # " / (2 cordons) / "FABRÍCE SVMPTÍBVS AMPLÍORE FVSA AMPLÍORÍ FORMA RENOVARÍ CVRAVÍT. SEDE APOSTOLÍCA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE ÍN HÍSPANÍA FERDÍNANDO VI # " / (2 cordons)
Inscripción medio	(00) (creu amb pedestal) (02) (escut capitular) (03) (Sant Miquel) (04) (escut del donant?) (06) (Santa Eulàlia) (08) (escut capitular) (09) (Sant Antoni) (10) (escut del donant?) / (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) / (06) (escut capitular)
Inscripción medio pie	(00) (pedestal creu) (03) (Sant Josep) (06) (Sant Màrtir: Sant Fructuós?) "JOSEPHVS BARNOLA FECIT / BARCINONE I758" (Sant Arquebisbe: Sant Oleguer?) (09) (Sant Miquel) / (3 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons)
Prima	Do 1 +32
Hum	Re 0 -15
Tercera menor	Fa 1 -23
Octava	Re 2 -10
Toques tradicionales	La campana tocava diversos senyals al llarg del dia, sola o amb altres. Es tocava per al toc d'oració a l'alba, al migdia i al vespre. També es tocava a les dues hores per a "l'oració del Rei". La campana era ventada sols per a les festes més importants, entre les quals destacava, per a l'imaginari popular, el dia de Sant Tomàs de Canterbury, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", ja que aquell dia sonava de manera especial.
Toques actuales	La campana participa en diversos tocs programats. Segons BOS i BOLÓS (1997) es toca només en les misses pontificals. Tot i que disposa d'electromall extern, és ventada al migdia per al toc de l'Àngelus.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ corbada amb 500kg de pes al damunt.
Estado original	PERARNAU DE BRUSE indica "La "Tomasa", que és la campana més gran existent a España i que done la volta completa, va ser col·locada en 1589. El seu to greu i solemne presideix sempre els albors de les grans solemnitats i, segons velles cròniques, per a ponderar la seva grandària es comptava que davall de l'arc que forma la seua boca podien albergar-se còmodament set sabaters assentats en els seus tamborets i al voltant d'un vetllador; i deien sabaters perquè aquests van contribuir a la seva adquisició i van imposar certes prerrogatives, entre elles la de poder-se arrecerar davall de la "Tomasa" en cas de pluja. Per haver-se trencat en el mes de maig de 1758, després de dos segles d'ús, va ser buidada de nou i beneïda dos mesos més tard, respectant-li el nom que portava, el que li ha donat gran popularitat, fins al punt que en el dia de la seva festivitat, el 29 de desembre, "quan toca per ella mateixa", molts ciutadans no es perden l'oportunitat de sentir el seu só i trobar-se prop, a la vista del seu campanar, per l'inigualable plaer de sentir-la, perquè, segons ja hem dit, "en aquella data sona com mai"." L'afirmació és en part incorrecta. És de veres que en el moment de l'article, abans de la segona mecanització, la campana voltava completament, ja que els mecanismes de MURUA no permetien ventar les campanes. Però no és, ni de bon tros, la més gran en moviment, bastant lluny de N'Aloi de la Catedral de Palma, de 200 cm que és duta a seure, o de les que amb uns 170 cm volten completament, a Sigüenza o a Vitoria.
Estado de conservación	Defectes de fosa en la part baixa de la campana. Malgrat un estat de neteja aparent, la campana té dipòsits de tosca entre les lletres que dificulten la documentació I que, segurament, afecten a la seva sonoritat. La campana té nombroses taques de pintura, degut a l'absència de protecció quan es fan treballs de manteniment de les estructures metàl·liques. Fixació del batall de doble articulació (mecanisme enregistrat per GUIXÀ), probablement per a resistir el pes afegit del gran batall. La campana penja sols de quatre tirants de ferro; en cas de trencament d'un sol d'entre ells, la campana cauria.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON (09) electromall
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual. El 1992 la truja recta va ser substituïda per una d'un xic corbada per reduir la força cap a l'estructura i al campanar. El 2018 es va substituir el gran batall per un altre de bola de bronze i es va afegir 500kg de pes a sobre la truja, canviant el toc de llançat a retrògrada.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un Bé d'Interés Cultural (BIC) declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991) BOS i BOLÓS, Josep [Indica 163 de diàmetre] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007) CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	97 Fotos

La Montserrat (11) [XIV]

Localización	Cel·la de campanes del claustre
Diámetro	175
Altura bronce	150
Borde	18
Peso aproximado	3103
Fundidor	GUIXÀ
Año fundición	1998
Descripción	La campana, de grans dimensions, té una breu inscripció en la part superior: " + CANTATE DOMINO CANTICUM NOVUM" procedent del Ps 96 (95), 1 i que es pot traduir com CANTEU AL SENYOR UN CÀNTIC NOU. En el mig, a la part de dins, hi figura, incís, el nom de la campana: "MONTSERRAT" Per baix d'aquest estan també incisos els noms dels principals donants: "Ajuntament de Barcelona / Crédito y Caución" Es tracta per tant d'uns noms afegits a posteriori a la campana original. Baix posa, escrit en català, "SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BARCELONA 7 SEGLES DE LA PRIMERA PEDRA GÒTICA - 1298 - 1998 - 700 ANYS" També a la part de dins, en el mig peu, està l'anagrama de l'empresa fabricant i per baix el seu nom "GUIXÀ"
Asas	6
Inscripción tercio	(Cordó) / " + CANTATE DOMINO CANTICUM NOVUM" / (cordó)
Inscripción medio	(06) "MONTSERRAT" (incís)
Inscripción medio pie	(06) "Ajuntament de Barcelona / Crédito y Caución" (incís) (cordó) / "SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BARCELONA 7 SEGLES DE LA PRIMERA PEDRA GÒTICA - 1298 - 1998 - 700 ANYS" / (cordó)
Inscripción pie	(06) (Anagrama de fàbrica GUIXÀ) / "GUIXA"
Prima	Sib 0 +33
Hum	Si -1 -20
Tercera menor	Reb 1 -19
Quinta	Lab 1 -45
Octava	Sib 1 -20
Toques actuales	La campana participa en diversos tocs programats.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado original	La campana, fosa en 1998, va estar uns quants mesos exposada davant la Catedral de Barcelona. Inicialment sense nom propi, li fou atorgat el nom de "Montserrat" per votació popular, pràctica absolutament inhabitual en la denominació de les campanes. Els dotze noms proposats per a la campana van ser: Àngela, Anna, Coloma, Cristina, Elisabet, Georgina, Marta, Montserrat, Perpètua, Ramona, Rosa i Roser.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	Cap a 1999 va ser ubicada per GUIXÀ en una estructura metàl·lica disposada en l'interior de la sala de campanes i instal·lada amb un gran batall per tocar a l'estil llançat, sense cap possibilitat de toc manual.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Autores	CIURANA I ABELLÍ, Blai (17-04-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	31-01-2023
	23 Fotos

Campana petita (01)

Localización	Espadanya de Santa Llúcia
Diámetro	30
Peso aproximado	16
Fundidor	PALLÉS, BONAVENTURA E ISIDRO
Año fundición	1851
Descripción	Campana no documentada degut al seu difícil accés
Yugo	Fusta
Estado original	Segons PERARNAU DE BRUSE (1962) "Hi ha una tradició molt estesa segons la qual les campanes les "va inventar" Sant Bernardí de Nola, Per la qual cosa antigament se les anomenava "nolas". Sant Bernardí -abans de la seva conversió- era mercader i residia a Barcelona sentint profundament arrelats els seus sentiments a la vida de la Ciutat Comtal. Quan la fe i la llum del Cristianisme el van il·luminar va voler deixar un record a Barcelona i li va regalar la primera campana que va posseir la Seu barcelonina. La Tradició afirma que aquesta encara es conserva, que és una de les dos que pengen del campanar de la capella de Santa Llúcia, patrona de les gentils "llucietes" o modistetes. Precisament, la mencionada campana, el de la qual són és diferent del de les altres; només deixa sentir la seua veu una vegada a l'any: la vespra de la festivitat de Santa Llúcia, sota l'advocació de la qual, i al voltant de la catedral s'agrupen els firers de casetes i figures per als naixements, que fan la felicitat dels xiquets en les festes nadalenques." No obstant la campana existent no té cap relació amb aquesta llegenda.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas	Mesures aproximades
Autores	BOS i BOLÓS, Josep (1997)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	07-11-2016
	7 Fotos

Campana gran (02)

Localización	Espadanya de Santa Llúcia
Diámetro	40
Peso aproximado	37
Fundidor	PALLÉS, BONAVENTURA E ISIDRO
Año fundición	1842
Descripción	Campana no documentada degut al seu difícil accés
Yugo	Fusta
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas	Mesures aproximades
Autores	BOS i BOLÓS, Josep (1997)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	07-11-2016
	7 Fotos

La Vedada (0)

Localización	Museu de la Catedral
Diámetro	38
Peso aproximado	32
Año fundición	1709
Inscripción tercio	"IESVS MARIA IOSEPH"
Toques tradicionales	Campana ventada. Era tocada diverses vegades cada dia.
Toques actuales	Exposada en el museu de la Catedral.
Actuaciones	En 1923 la campana fou dotada de jou de ferro fos i motor continu per MURUA, substituint així el ventat tradicional per un volteig sempre en el mateix sentit, a velocitat constant i sense possibilitat de toc manual. Cap a 1975 GUIXÀ va decidir que la sonoritat d'aquesta campana, que havia marcat durant sis segles el paisatge sonor de la Catedral de Barcelona, era desafortunada, i que calia rebutjar-la. Afortunadament no fou refosa sinó reclosa en el Museu de la Catedral on ara es troba.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant caldria incoar expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, degut al seu interès.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.
Notas	Molt probablement reprodueix el perfil de la campana Vedada anterior (típic perfil medieval, inusual en el segle XVIII).
Autores	BOS i BOLÓS, Josep (1997)
Editor	BOS i BOLÓS, Josep
Fecha	07-11-2016
	1 Foto

Esquella xica (001)

Localización	Trifori alt
Diámetro	32
Altura bronce	33
Borde	5
Peso aproximado	19
Año fundición	1583
Inscripción tercio	(Cordó) / "+ Aue ⋮ mAriA ⋮ m d lxxxiii" / (2 cordons) (00) (Sant Miquel) (03) (Santa Eulàlia) (06) (Santa Bàrbara) (09) (Crucifixió)
Inscripción medio	(Cordó) / (cordó)
Inscripción medio pie	(3 cordons)
Inscripción pie	(Cordó) / (cordó)
Prima	Mi 6 +40
Hum	Re 5 -21
Tercera menor	Sol 6 +09
Toques actuales	Les dues esquelles del trifori alt estan dotades de mecanismes de volteig i de martell exterior i es fan repicar, fent clars, per assenyalar el començament dels oficis.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	És sabut que les campanes petites, amb una sola ansa de tres traus, han de ser muntades amb l'ansa triple perpendicular a l'eix de moviment, ja que solen trencar-se degut a la debilitat del suport en aquesta direcció. També és sabut que la triple ansa de les campanes és poc habitual, si més no desconeguda, fora de les nostres terres. No obstant la campana, que és ventada de manera ordinària, està col·locada amb les anses paral·leles (i no perpendiculars a l'eix de moviment. El mall extern pica massa baix i en un angle incorrecte. No obstant està bé regulat i no queda pegat a la campana. Degut a les dimensions del trifori, no ha sigut possible documentar adequadament la campana, en totes les seves decoracions, gravats i epigrafia.
Mecanismos para tocar	(03) mall extern per gravetat (09) motor d'impulsos de ventar llançat
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BOS i BOLÓS, Josep [Ø 32 cm] (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	07-11-2016
	13 Fotos

Esquella gran (002)

Localización	Trifori alt
Diámetro	33
Peso aproximado	21
Descripción	Anepígrafa. No obstant els cordons fins indiquen que es tractaria d'una campana antiga, potser medieval.
Inscripción tercio	(3 cordons)
Inscripción medio	(3 cordons)
Inscripción medio pie	(3 cordons)
Prima	Reb 6 -24
Hum	Do 5 +02
Tercera menor	Mi 6 +49
Quinta	Sib 6 -18
Toques actuales	Les dues esquelles del trifori alt estan dotades de mecanismes de volteig i de martell exterior i es fan repicar, fent clars, per assenyalar el començament dels oficis.
Yugo	Biga de ferro GUIXÀ
Estado de conservación	És sabut que les campanes petites, amb una sola ansa de tres traus, han de ser muntades amb l'ansa triple perpendicular a l'eix de moviment, ja que solen trencar-se degut a la debilitat del suport en aquesta direcció. També és sabut que la triple ansa de les campanes és poc habitual, si més no desconeguda, fora de les nostres terres. No obstant la campana, que és ventada de manera ordinària, està col·locada amb les anses paral·leles (i no perpendiculars a l'eix de moviment. El mall extern pica massa baix i en un angle incorrecte. No obstant està bé regulat i no queda pegat a la campana. Degut a les dimensions del trifori, no ha sigut possible documentar adequadament la campana, en totes les seves decoracions, gravats i epigrafia.
Mecanismos para tocar	(03) mall extern per gravetat (09) motor d'impulsos de ventar llançat
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BOS i BOLÓS, Josep (1997) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (27-09-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	07-11-2016
	5 Fotos