Plaça de l'Església, 6
46630 LA FONT DE LA FIGUERA |
  
|
| Época construcción
| Segle XVI i primera meitat del segle XVIII |
|---|
| Descripción
| El campanar està situat a la part posterior del temple parroquial. És de planta quadrada i té dos cossos. El primer cos combina els carreus a bona part del parament i als angles amb alguna part de rajola lluïda i a la seua part superior presenta una prominent cornisa amb permòdols. Sobre aquesta s'eleva el segon cos que té un basament. Per cada lateral hi ha una finestra amb arc de mig punt i pilastres toscanes als laterals. Les dels angles ocupen l'aresta. Sobre les columnes hi ha una cornisa semblant a la del primer cos. A la seua part superior té una balustrada amb pinacles.
La torre presenta una escala que recorre el seu perímetre interior. Baix de la sala de les campanes s'obri una habitació que segurament tenia l'antiga maquinària del rellotge i des d'aquest nivell l'accés a la sala de les campanes és per una escala de caragol. La sala té una volta semiesfèrica i a un lateral de cada finestra trobem un carreu, possiblement utilitzat per a facilitar el volteig de les campanes. |
|---|
| Estado original
| Fins a la segona meitat del segle XX les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local i accessoris per al seu toc manual. Hi havia com a mínim tres campanes amb una corda al batall per a repicar-les des dels peus del campanar. La maquinària del rellotge estava a la seua habitació i segurament accionava la campana major per als tocs horaris. |
|---|
| Estado reciente
| Abans de la restauració de l'any 2000 les campanes tenien truges de ferro, que seguirien el model de la foneria Portilla, i motors de vol continu. És possible que també disposaren d'electromalls. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té un conjunt de quatre campanes. La xicoteta va ser fosa per Pasqual Roses en 1779. La Tercera actual és resultat de la succesiva refosa d'una campana que datava de 1721 i la posterior de 1951. No té creu ni altres elements, no obstant això és l'absència d'aquests elements la que permet relacionar la campana amb la foneria Hermanos Portilla de Santander. Igualment el perfil és característic d'aquesta foneria. Les dos grans són de l'any 1766 i del fonedor xativí Jeroni Sarrió. |
|---|
| Toques actuales
| L'ordinador té el següent text imprés en la seua porta:
TECLAS FUNCIÓN
F1 1er. Toque Misa festiva
F2 2º Toque Misa festiva
F3 3er. Toque Misa festiva
F4 Volteo simulado
F5 Toque durante la Misa de difuntos.(Al finalizar la Misa pulsar Stop)
F6 Volteo general (manuscrit)
F7 Señal de difuntos - Hombre -
F8 Señal de difuntos - Mujer -
L'adicció del vol general expressa la història de la restauració, ja que inicialment es va posar només electromalls a les campanes, imitant per tant el vol, ara innecessari amb la dotació de sengles motors d'impulsos. |
|---|
| Actuaciones
| Les anses de les campanes varen ser serrades quan instal·laren les truges de ferro, actuació típica dels Portilla en la dècada dels 70 argumentant que calia eliminar aquests elements per a instal·lar les truges de ferro. En el 2000 varen rebre una subvenció per part de la GENERALITAT VALENCIANA per a restaurar-les. La intervenció va estar a càrrec de 2001 BELLS. Les campanes es netejaren per dins i per fora i canviaren les truges per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment varen tornar al campanar i les mecanitzaren amb electromall monofàsic. Posteriorment instal·laren també els motors d'impuls. |
|---|
Matraca
 | Per iniciativa del senyor Rector, N'Antonio FERRERO PASTOR, en la Setmana Santa de 2022 s’ha instalat la nova matraca que substitueix la que fa mes de 20 anys se va baixar per restaurar-la i, mai se va fer.
Investigant la vaig localitzar al magatzem de l’Ajuntament on la van deixar els encarregats del museu local amb la finalitat de restaurar-la i recol·locar la.
A data de hui, com podeu veure a les fotos, el corcó s’havia fet amb ella i se desfeia a trossos només de mirar-la.
No cabia altra solució que fer una replica exacta, això sí, reutilitzant tots els ferratges de la primitiva. Dimas BOTELLA (25-06-2022) |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 10 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2024-03-26 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |
Computadoras |
Registro de computadoras
