Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - SILLA (COMUNITAT VALENCIANA)

Plaça Poble de Silla, 2 46460 SILLA
Época construcción	Primera meitat del segle XIX
Descripción	El campanar es troba ubicat a un lateral de la façana principal, és de planta quadrada i tres cossos. La torre està construïda amb rajola i maçoneria. El primer cos està integrat dins de la fàbrica del temple parroquial, de forma que sols la cara oest és visible. Aquesta té tres espilleres per il·luminar l'interior de la torre i damunt d'aquestes trobem l'esfera del rellotge. El primer cos està separat del segon per una motllura de pedra. En el segon trobem quatre finestres per a les campanes, emmarcades per quatre pilastres toscanes per cara, ocupant l'arista i damunt d'aquesta trobem de nou una cornisa de pedra. El tercer cos està emmarcat per una balustrada amb pinacles de pedra. Al centre trobem una torreta de nos nivells. El primer té finestres quadrades, mentre que en el segon presenten un arc de mig punt. Està coberta amb un cupulí de teules blaves amb creu i veleta. A aquesta estava representat el monograma de Maria. La torre té una escala interior "a la castellana", es a dir, que recorre el perímetre interior de la torre fins arribar a la Caseta del Rellotge. Des d'aquesta l'escala és de caragol fins la Sala de les Campanes. Al costat oposat del campanar trobem una espadaña. Aquesta presenta una única finestra amb arc de mig punt, emmarcada per una pilastra toscana a cada costat. Està rematada per un frontó triangular. L'espadanya està construïda amb rajola.
Estado original	En 1971 les campanes tenien truja de fusta i es tocaven manualment. El Dissabte Sant 10-04-1971 dos o tres campanes estaven deixades boca dalt, segurament pel silenci del Tridu Sant. (Nota de Francesc LLOP i BAYO). Abans de la mecanització dels anys 80 del segle XX les campanes estaven instal·lades al segon cos amb truges de fusta de perfil tradicional valencià, confeccionades per la casa fonedora. Les campanes disposaven de ballestes i llargues cordes unides als batalls que baixaven fins als peus del campanar per repicar-les. A la caseta del rellotge estava ubicada la maquinària, que accionava els timbres ubicats al tercer cos per tocar les hores.
Estado reciente	Des de la mecanització fins 2004 la Xicoteta no es va utilitzar, conservant la instal·lació tradicional. Aquesta campana estava badada amb anterioritat a l'any 2003. Les altres quatre estaven dotades de truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Conservación actual	L'estat de conservació del campanar és bo a la cara exterior. Per contra l'estat de l'interior és regular, ple de runes, cables sols i disposats de forma desordenada; especialment a la caseta del rellotge i la sala de les campanes. Aquestes estan en bon estat de conservació, instal·lades les quatre grans a les finestres de la Sala de les Campanes, mentre que la Xicoteta està al centre de la volta de la mateixa Sala. Disposen totes elles de truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impuls i les quatre grans també amb electromall monofàsic. Disposen totes elles de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Els timbres de les hores estan ubicats al tercer cos, penjats cadascun d'una biga de fusta. No estan en funcionament, ja que els tocs horaris els interpreta la Valenciana.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	La torre disposa d'un conjunt de dos timbres horaris i cinc campanes. Els dos timbres compten amb un accés complicat, no obstant semblen del segle XX. Les campanes litúrgiques estan ubicades al segon cos. La Xicoteta està dedicada a Sant Sebastià i porta una inscripció commemorativa al centenari de les Sagrades Formes de Silla, fet que va succeir l'any 1907, quan varen furtar el copó del Sagrari. Tres dies després un llaurador les va trobar embolicades i soterrades baix d'un taronger. Per fer coincidir aquest centenari amb la refosa de la campana es va posar la data 2007, en lloc de la real (2004). La Barracina és una de les campanes foses l'any 1939 als tallers de la foneria Roses de Silla i possiblement va ser sufragada pel canonge Elías Olmos Canalda, ja que el seu nom apareix a les inscripcions. La tercera es denomina popularment la Rajolera i també va ser fosa l'any 1939. La Valenciana es va refondre l'any 1985 per Manclús i està dedicada a Sant Vicent Ferrer. Finalment, la Grossa també és del conjunt fos l'any 1939, estant dedicada a la titular del temple parrquial.
Toques tradicionales	Per una banda, els timbres tocarien quarts i hores per mitjà de la maquinària del rellotge. Els tocs litúrgics eren interpretats per les campanes del segon cos. Els vols s'interpretaven des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que la major part de repics es tocaven des dels peus de la torre per mitjà de llargues cordes unides als respectius batalls.
Toques actuales	Les timbres no toquen i la seua funció la interpreta la Valenciana. Les cinc campanes voltegen automàticament i a més les quatre grans es repiquen també de forma automàtica.
Actuaciones	La construcció de l'actual església parroquial es va iniciar a la segona meitat del segle XVIII, prolongant-se fins l'any 1851 en que es va beneir. El campanar presumiblement es va construir cap al final de les obres del temple, seguint el model dels campanars valencians del segle XVIII, tot i que depurant els elements ornamentals d'acord amb els gustos estètics del neoclàssic. A més es va construir una espadanya al costat oposat al del campanar. Poc després de l'inici de la Guerra Civil (1936-1939) el conjunt de campanes va ser destruït, motiu pel qual l'any 1939 es varen fondre cinc bronzes nous als tallers de la foneria Hermanos Roses, que en eixe any es va instal·lar a Silla, no molt lluny del temple parroquial. En 1985 es va trencar un fragment del llavi de la Valenciana (la segon campana més gran de la torre), sent refosa als tallers de Salvador Manclús del Grau de València. La mateixa foneria va mecanitzar les quatre campanes grans, canviant les truges de fusta per altres de ferro i dotant-les de motors de vol continu i electromalls trifàsics per tocar automàticament. La Xicoteta va romandre a la seua ubicació conservant la instal·lació tradicional. Segurament estaria ja trencada. Al mateix temps es va restaurar el campanar per la cara exterior, deixant l'interior sense intervindre. L'any 2004 les cinc campanes es baixaren de la torre per procedir a la restauració del conjunt i la refosa de la Xicoteta. Aquesta es va fer nova als tallers de la foneria Portilla de Gajano (Cantabria) i no a la de Manclús (com indica la marca de la campana), ja que aquest últim no estava actiu com a fonedor des dels anys 90 del segle XX. Les altres campanes es netejaren per dins i per fora, eliminant la capa de brutícia que acumulaven. Les cinc campanes quedaren instal·lades finalment a les respectives ubicacions tradicionals, renovant la mecanització per motors i electromalls que permeten el toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Notas	Tocs manuals de campanes i concert amb motiu de la festa de Sant Sebastià i la Fira (19/01/2003)
Rueda de campanas Es troba ubicat a una passadís adjacent al presbiteri, que el comunica amb la Sagristía.
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año ADMIN - Los vecinos y vecinas de Silla y Sedaví han disfrutado este año del tradicional concierto de campanas organizado por el Museo Comarcal 2011 AVAN - Restauradas las cinco campanas de una iglesia de Silla 2004 AVAN - La parroquia Virgen de los Ángeles en Silla restaura sus cinco campanas 2004 BALLESTER BENEYTO, L. - Silla commemora la recuperació de les sagrades formes 2000 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - Parròquia Mare de Déu dels Àngels de Silla - Concert de tocs manuals de les campanes 2010 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - CONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València 2016 elperiodic.com - El Museo Comarcal Joseph Ferris March organiza un nuevo certamen de su tradicional concierto de campanas 2010 GENERALITAT VALENCIANA - Subvencions de campanes 2004 2004 GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS - Proposta de curs i altres activitats sobre les campanes en Silla 2002 GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS - Mostra de tocs de campanes - Fira de Sant Sebastià de Silla - Gener 2003 2003 GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS - Curs d´introducció als tocs tradicionals de campanes 2003 JUAN VIDAL, Francisco - Los campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I) 1999 LEVANTE-EMV - Bajan dos campanas para su restauración 2003 LIÉBANA, José M. - El sonómetro dirá si tañen o truenan 2007 MORENO, Isabel - La parroquia Nuestra Señora de los Ángeles de Silla recupera sus cinco campanas 2004 MORENO, Isabel - Las campanas de Nuestra Señora de los Ángeles de Silla vuelven a su sitio 2004 ROS, Mónica / Silla - Un informe municipal dice que el campanario de Silla supera el nivel de decibelios permitido 2007 VALLÉS, C. - La Fira aposta pels tocs tradicionals de les campanes 2003 VALLÉS, C. - Les cinc campanes restaurades tornen a voltejar des del campanar de la plaça 2004
Vídeos de toques de campanas Intérprete Vídeo Fecha Duración MANCLÚS, SALVADOR ¿Te acuerdas de esto? Bajada de la campana de Silla 23-11-1984 03:44
37 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Actualización	2024-01-13
Campanas desaparecidas

Campanas actuales