Pl. de la Catedral, sense número 17004 GIRONA | |||||||||||||||||||||||
Descripción | La catedral de Girona té dos campanars: una torre romànica, anomenada de Carlemany, i una altra junt amb la façana barroca, que SARTHOU defineix com una vulgar torre-campanar. En aquesta segona torre es troben les campanes del temple. L'esmentat autor descriu així ambdós edificis:El campanario tampoco corresponde al estilo ojival del templo catedralicio, a pesar de ser obra más antigua, de fines del siglo XVI. Su escalera helicoidal cuenta 200 escalones hasta la sala de las campanas, y 86 más desde aquí hasta la galería final, que remata en templete con decapitada estatua metálica de la Fe. La campana mayor horaria mide casi dos metros de diámetro su boca, por algo menos su altura, y tiene un peso de cinco toneladas. El conjunt de campanes ha sigut dotat amb jous nous, de perfil valencià, i ubicat en una nova estructura de fusta, de manera que les campanes petites (ara només hi ha una) s'ubicaran en la part baixa; les tres majors en la part alta, i en la part superior es troba, fixa, la gran campana de les hores. La torre ha sigut restaurada, tant en la seva aparença exterior com en la sala de campanes i en el cupulí superior on s'ubica la campana dels quarts i que està rematat per l'estàtua metàl·lica de la Fe, també renovada. No obstant les plantes inferiors conserven encara dependències on vivien els monjos encarregats de les campanes i altres auxiliars del temple. No obstant això, encara que romanen les dues extraordinàries campanes del rellotge, per a assenyalar el pas del temps dins de la catedral, la maquinària ha desaparegut. Els jous de l'anterior instal·lació (de fusta per a les tres campanes petites i de ferro colat per a la major) es conserven, els tres primers, desmuntats, en una sala intermèdia, pròxima a les dependències dels antics campaners, mentre que el jou metàl·lic segueix en la sala de campanes. També s'han conservat alguns elements auxiliars de toc de les campanes anteriors, fins i tot a la guerra civil, com són els forats de les bastides on s'inserien els coixinets de les campanes i sobretot els suports ubicats en la part exterior del mur, que permetien deixar les campanes "assentades", açò és cap amunt, invertides. Recolzant-se en els corresponents "braços" o palanques de volteig. La seva alta ubicació ens permet conèixer part de la tècnica tradicional de toc, que es realitzaria mitjançant llargues sogues. També indica la dificultat que suposaria repicar aqueixes campanes, per com es troben d'altes, després de posar la corresponent corda unida al batall mitjançant un ganxo, encara que no és improbable que aquesta operació, després de llargs anys de pràctica, es realitzara mitjançant un llarg pal àgilment manejat tant per a posar com per a llevar els esmentats ganxos. La ubicació de les campanes en una estructura central ha permès tancar els vans mitjançant unes lleugeres malles de nous materials plàstics, que se suposen de gran resistència. Altitud: 85 metres. Església gòtica aixecada entre el 1312 i el 1415; es va reprendre tardanament i va quedar coberta el 1606 quan també es va aixecar la base del campanar. Consta d'una gran nau coberta amb una volta de creueria; té quatre trams cadascun dels quals inclou dos altars laterals; està capçada per un absis poligonal de nou costats amb deambulatori; en el presbiteri les naus són tres, les laterals que es prolonguen formant la girola; el presbiteri és una zona poligonal delimitada per vuit pilars i dos trams més, tots ells coberts per voltes de creueria simple com la resta de la gran nau. La façana principal barroca és del 1680 continuada cap el 1730-40; és obra de Pere Costa i Cases, de Vic; la portalada, amb el portal rectangular, presenta tres nivells en alçada i tres zones en amplada; les laterals lleugerament avançades i decorades amb parelles de fines columnes exemptes sobre pedestals, quatre per banda amb una fornícula entre cada dues, fornícula avui ocupada per imatges modernes de cos exempt; la part central presenta una lleu curvatura còncava amb una fornícula amb la imatge de Maria amb el Nen damunt el portal i amb decoració barroca i figurativa a l'entorn; sobre d'aquesta gran portada hi ha oberta una gran rosassa motllurada i atrompetada ricament decorada a l'entorn i amb un ràfec angular bellament decorat amb elements barrocs. Una gran escalinata del 1694 salva el gran desnivell entre el carrer i la façana principal. La façana lateral del migdia és gòtica amb una gran portalada anomenada dels Apòstols, amb portal rectangular recobert per sis arquivoltes apuntades d'estructura atrompetada i amb el timpà nu; sota de cada arquivolta hi correspon una fornícula sense imatge; el conjunt sobresurt del mur. En l'angle que forma amb el frontis s'aixeca el campanar; un altre campanar situat en simetria a l'altre cantó del frontis projectat, com l'estructura actual ho deixa entendre, no va aixecar-se finalment. Hi ha, tanmateix, una altra entrada, la més antiga, anomenada de Sant Miquel, que condueix a les sales capitulars i al claustre. El claustre és romànic, del segle XII, amb capitells figuratius de gran qualitat igualment com les impostes bellament esculpides; té forma trapezial i mesura 30 x 28 x 25 x 28 metres; està adossat al centre del mur de tramuntana; en el seu cantó de llevant limita amb una capella (Capella Conventual) oberta a l'esquerra i perpendicular a l'eix de la nau a un nivell un poc més alt d'aquesta salvat per uns pocs graons; té els murs de carreus ben escairats i està coberta per una volta apuntada decorada a la seva base per una imposta motllurada; avui és el lloc de les celebracions litúrgiques usuals o de culte diari. Dimensions: la nau única, des de la porta principal fins al mur que tanca l'absis al fons de la capella central posterior a la girola mesura 81'70 x 23'00 x 34'88 metres, corresponents a la llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total comptada des del fons de les capelles laterals, vint-i-vuit en total, arriba als 33 metres. La part del presbiteri limitat per vuit pilars i prolongat amb dos trams fa 20 x 10 x 25 metres de llarg, ample i alt. Tant l'amplada de la nau única com la seva alçada són excepcionals al nostre país; l'amplada de 23 metres és la major del món en edificis gòtics; la seva alçada és la major de Catalunya; només li va al darrere la de Santa Maria del Mar a Barcelona amb 33 metres. Arquitectes: s'inicia per la capçalera, com es fa normalment, com un temple de tres naus; els mestres d'obra Pere Campmagre i Pere Sacoma (Pere de Coma) el 1345 la continuen amb nau única, la prossegueixen al 1369 Guillem Bofill i al 1415 Antoni Canet; al 1577 Joan Balcells; la nau es va acabar el 1606. Pel que fa a la façana principal barroca es va iniciar el 1680 amb intervenció del tracista fra Josep de la Concepció i de Pere Costa i Cases (1699-1761); fou aixecada entre el 1730 i el 1733 amb el mestre de cases Bartomeu Soriano que hi va fer canvis en la seva part alta, i que Pere Costa va completar substituint el previst frontó triangular per una galeria de set finestres seguint el model de Sant Feliu i acabada el 1959 per un entaulament a manera de cornisa. Guarda, ultra les peces excepcionals del seu museu, una cadira de marbre del segle XI a l'altar major que hom anomena Cadira de Carlemany. Un retaule i un baldaquí d'argent i esmalts (s. XIV) de diversos orfebres: mestre Bartomeu, Ramon Andreu i Pere Bernés o Berneç. Els sepulcres dels comtes Ramon Berenguer II i Ermessenda obres de Guillem Morell; i un altre sarcòfag renaixentista del 1531 del bisbe Boïl. Diversos retaules renaixentistes com el de Santa Helena (1521), Santa Magdalena (1526), Corpus (1567), Sants Doctors (1610) i Tots Sants del pintor tardomanierista milanès Giovanni Battista Toscano; i tapissos diversos. Uns altres de barrocs com el de la Concepció (1710), dels Dolors (1717), de Sant Narcís (1718), de l'Anunciació i Sant Miquel, tots de Pau Costa, de Vic. D'època recent un Crist jacent (1958) de l'escultor Domènec Fita de Girona mateix. La façana principal ha estat recentment decorada amb imatges d'escultors gironins: St. Joan B. i St. Narcís del 1960 de Domènec Fita; St. Josep i St. Jaume del 1961 d'Antoni Casamort; Mare de Déu del 1962 de Jaume Busquets, i St. Pau del 1962 de Josep Maria Bohigas. Campanar renaixentista-barroc iniciat el 1580 segons projecte de Joan Balcells; cap el 1757, amb un projecte de l'arquitecte Soriano, es va aixecar un primer alt cos vuitavat de costats desiguals (7'80, 5'40, 5'25, 5'30, 7'80, 5'40, 5'25, 5'30 m) d'un perímetre, a la base, de 47'50 metres i capçat per tres motllures compostes; dos finestrals en arc de mig punt es troben oberts en la cara que dóna al sud-oest; en un d'ells s'hi troba una gran esfera de rellotge que el mig cobreix. Un segon cos, igualment vuitavat, de perímetre lleugerament més reduït, l'ocupa la cel·la oberta amb un finestral a cada cara en arc de mig punt, motllurat per triplicat, i amb una barana calada i una motllura composta a la seva base; està coronat per una cornisa motllurada amb pinacles als angles i una cúpula de perfil sinuós amb cupulí amb la figura de coure repussat d'un àngel al cim de tot instal·lada el 1968 en substitució de l'anterior escapçada en la guerra del francès i que avui es conserva en el museu municipal. Els seus murs són de carreus ben escairats en pedra blanca i disposats en filades uniformes. La cúpula, amb vuit careners plans, està coberta per teules vidriades en bandes blanquinoses i grogoses, alternades, concurrents al centre. Per l'interior hi puja una escala de cargol de pedra picada fins a la cel·la; és àmplia i està inserida en un cilindre de pedra escairada que es troba a la banda de ponent; s'hi accedeix per la capella lateral baptismal; té 200 graons i comunica amb tres estances, la superior és la cel·la, les altres avui es troben inocupades; la segona antigament acollia la maquinària del rellotge; hi ha una petita escaleta a una banda que comunica amb reduïdes estances on el novel·lista Prudenci Bertrana hi fa viure el protagonista de la seva novel·la Josafat (1906). La cel·la té una robusta estructura de fusta ben ancorada als murs de la qual pengen cinc campanes, la de Santa Maria i Sant Benet, la major, del 1573, (popularment anomenada “Bombo o Beneta”) d'aproximadament 4800kg pes, és la que toca les hores. La volta que cobreix aquesta estança està sostinguda, bàsicament, per dues arcades apuntades. Per accedir a la cúpula, des de la cel·la, dins d'una estructura cilíndrica adossada a la banda de llevant més estreta que l'anterior, s'hi troba una altra escala de cargol de 86 escalons igualment de pedra fins a l'interior del cupulí; per l'exterior, en aquest punt, es troba una altre escaleta de graons de pedra que arriben fins als peus de l'àngel. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 69'71 metres, amb la figura de l'àngel inclosa; sense comptar l'àngel en faria 67. Aquestes mesures de l'alçada m'han estat facilitades pel conservador de la catedral mossèn Gabriel Roure, obtingudes, em digué, després del càlcul fet pels restauradors mitjançant làser. Esveltesa: 5 Campanar romànic del segle XI (hom l'anomena Torre de Carlemany), de cinc pisos amb finestres geminades i decoració llombarda damunt una base compacta; té una escala de cargol de pedra que arriba fins al segon pis; més amunt ja no n'hi ha de cap mena, segurament antigament n'hi havia una de fusta. Situació: adossat al centre del mur nord. Alçada: 39'70 metres. | ||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Graffitti | A la sala inferior estan pintats els noms de les cinc campanes existents i actives després de 1946. Entre altres grafits hi ha un incís en pedra on diu "1779 - 1782 - 1831" Les obres de restauració de la sala de campanes han causat la pràctica desaparició dels grafits, i amb això la pèrdua d'important documentació sobre els campaners i els seus tocs. En la nova estructura de fusta apareix la data "04-10-03", presumiblement 4 d'octubre del 2003, data de la seva instal·lació. | ||||||||||||||||||||||
Estado original | Només queden dues campanes històriques, relacionades amb els tocs horaris: al centre de la sala de les campanes, la Beneta, disposada a quasi 10 metres sobre el sòl. És una magnífica campana gòtica, d'1,90 de diàmetre. I en el llanternó, a la planta superior, es troba la campana dels quarts, que té un ansa molt original, típica de campanes fixes, i un escut de fonedor poc corrent. També es conserven les dues campanes del rellotge ubicades en una habitació amb finestra oberta al temple. CALVETE, transcrivint fonts de la catedral que no esmenta, parla de les catorze campanes de la torre, ometent, perquè ho desconeix, que aquest conjunt ja no existeix, per ser destruït en la Guerra Civil. Així cita la "Beneta", la "Capitular", la "Maria" o "Mare de Déu", la "Dominical", la "Narcisa", la "Quotidiana", la "Bramamorts", la "Campana dels Quarts", la "Peixetera", la "Petita" o "de l'oració", la "Campana de tocar a matines", "la campana d'avisar els campaners" de 1340, així com les xicotetes campanes del rellotge i les dos campanetes d'avís al Viàtic. D'aquestes només queden les campanes del rellotge: les dos grans ubicades a la torre, és a dir la "Beneta" i la "dels Quarts" així com les dues petites que estan en una sala amb finestra oberta a la nau de la catedral. Les campanes van ser "comprades" moltes vegades, durant les guerres que va patir Girona: en 1697 per la invasió dels exèrcits de Lluís XIV de França, va caldre redimir-les per a salvar-les. També en 1717, en ocasió de la conquesta de Girona per les tropes de Felip IV d'Aragó i V d'España va caldre tornar a redimir les campanes. No obstant això, en 1936, van ser destruïdes deu campanes, quedant només les quatre del rellotge, que encara persisteixen. Una altra destrucció, més subtil però no menys consistent, va ser el desplaçament de les campanes a l'interior de la torre, amb l'excusa de la caiguda de la "Assumpta" (a causa d'una mala conservació). Les campanes havien sigut tretes a les finestres del nou campanar al maig de 1769, lloc privilegiat, per a CALZADA, des d'un punt de vista estètic. No obstant això la justificació major ha de ser Cercada des de la perspectiva sonora, ja que en introduir les campanes al centre de la torre, sense la caixa de ressonància adequada, quedava el seu so desvirtuat i molt disminuït. Les noves campanes, foses en 1941 (encara que la major o "Assumpta" va haver de ser refosa en 1946 per un desgraciat accident que no va tenir afortunadament víctimes personals) tenien les sogues per a moure-les, fins a la base de la torre, on encara figuren pintats els noms de les campanes corresponents, per on abaixarien les cordes. També s'utilitzava, el mateix que abans de la desaparició dels bronzes històrics, la campana de les hores, en combinació amb les altres, encara que només mitjançant tocs del batall; la seua corda arribava fins al centre de l'estança interior del campanar. | ||||||||||||||||||||||
Estado reciente | En la presa de dades efectuades en 1989 la sala estava dividida en tres trams, per uns arcs rebaixats de formigó, desapareguts en la restauració actual. En el centre, i ocupant aproximadament la mateixa ubicació de l'estructura de fusta actual, es trobaven les tres campanes majors de volteig, col•locades de manera descendent, la major més pròxima a la finestra orientada a la ciutat. En una estructura paral•lela es trobava la campana petita. Les tres menors tenien el seu jou de fusta, característic de BARBERÍ, de fusta de pi, mentre que la major, construïda ja sense anses, en un intent de modernització de l'estructura, tenia el seu jou de ferro colat. Les quatre campanes estaven dotades de "braços" o palanques per al volteig, i pareix que només les tres majors tenien el suport per a "dur-les a seure", per a assentar-les invertides cap amunt., a la manera tradicional catalana. Encara que hi havia campaner en la catedral, les campanes havien sigut dotades de certs mecanismes auxiliars (mall extern per gravetat, mogut per motor, motor de tir en una o dues campanes) per a facilitar el toc més o menys automatitzat. | ||||||||||||||||||||||
Conservación actual | La restauració de les campanes de la catedral de Girona el 2003 constitueix una de les més sorprenents actuacions en conjunts de catedrals dels últims temps ja que, malgrat el gran esforç econòmic realitzat, el concepte està en contra de les més elementals regles que regeixen la conservació, difusió, ús i coneixement de les campanes. Han decidit que les campanes dins sonin més, la qual cosa contradiu l'opinió de mantenir diversos segles les campanes en les finestres. Les campanes dins sonen distint, i perquè el seu so s'expandeixi per igual seria necessari cobrir les finestres parcialment per a fer dins una caixa de ressonància. Per tant, perquè estiguin dins, s'ha construït una enorme estructura mixta, amb elements metàl•lics i grans bigues de fusta, que no compleix amb les regles de l'art. L'estructura seria autoportant si les campanes estiguessin fixes, però aquestes es mouen i a més ho fan, pels gustos dels instal•ladors, amb gran desequilibri entre boca i contrapès, amb la qual cosa l'esforç lateral serà major; del mode que està concebuda l'estructura l'esforç es transmet al campanar. | ||||||||||||||||||||||
Protección | Bé: Església catedral de Santa Maria Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya Província: Girona Municipi: Girona Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000551 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 03-06-1931 Data Butlletí Declaració: 04-06-1931 Font: Ministerio de Cultura (2007) | ||||||||||||||||||||||
Las campanas | La torre de la catedral de Girona, té sis campanes, disposades en dues plantes. Les quatre inferiors corresponen a les campanes d'ús litúrgic, mentre que les dos superiors s'utilitzen per als senyals horaris. El conjunt actual està format per només quatre campanes, de bona factura, de BARBERÍ d'Olot. Les tres menors van ser fetes al mateix temps, en 1941, mentre que en 1946 va caure al carrer la campana major, l'Assumpta, trencant-se en mil trossos, la qual cosa va motivar la seva refosa i el trasllat de totes les campanes a l'interior de la torre. En una estança intermèdia, veïna a l'habitació on es trobava el rellotge mecànic, hi ha dues extraordinàries campanes que van sonar durant segles el pas del temps dins del temple, i que per aquell ús es van conservar durant la destrucció de la guerra civil. La petita, que tocava els quarts, està en desús i la major, que abans tocava les hores, s'utilitza sense criteri per a tocar ara els quarts, amb un electromall desproporcionat i que acabarà prompte amb ella. | ||||||||||||||||||||||
Toques tradicionales | Probablement les campanes de la Catedral de Girona siguin de les millors documentades, no sols en allò relacionat amb els seus tocs, sinó en la manera de realitzar-los. Tant Josep GRAHIT i GRAU en els seus articles com Josep CALZADA i OLIVERAS en el seu llibre hi defineixen les tècniques i la manera de tocar les diverses campanes de la torre, en aquella manera que definim com toc a la catalana: les campanes compten amb grans jous de fusta, molt equilibrats, potser al 80%, la qual cosa fa que oscil•lin bastant lentament, i tenen al menys un braç o palanca, generalment de fusta, del qual tira una corda o dues, segons el volum de la campana, i que hi compta en el mur amb un ferro posat de manera que la campana no pugui voltar totalment tot i que serveix per detenir la campana, que resta invertida o assentada. El volteig complet quedava prohibit, no tant per aquest topall, sinó per un altre mental, molt més cultural. GRAHIT i GRAU diu que "Voltar" significa donar la volta, cosa la qual no ha fet mai, feliçment, cap de les campanes que han existit a Girona. Els tocs es basen, per damunt de tot, en l'acció d'aixecar les campanes, la qual cosa fa de preparació, tot i deixant-les invertides cap amunt. "Fer tocs" és moure una o més campanes, sobre tot les majors, sovint de manera coordinada i alternada, però començant i acabant en aquella posició invertida. La sèrie de tocs acabava amb un "deixar anar les campanes", deixant-les que tornessin a la seva posició original. Per sort, tot i que pensem que hagi segut de manera casual, s'hi han deixat tant els forats de bastida on s'hi allotjaven els coixinets de les campanes com aquells topalls en la paret que servien de límit als braços i que contribuïen a formar aquella icona festiva ciutadana, amb totes les campanes de la Catedral, petites i grans, invertides, assenyalant amb la seva posició inusual aquell temps especial de la festa. Pel contrari "remenar les campanes" significa moure-les, oscil•lar-les, la qual cosa solia formar part de certs tocs. També de vegades hi repicaven les campanes, amb una paraula molt peculiar: més que fer "un repic" es parlava d'un "tritlleig", no gaire fàcil de tocar, ja que les campanes, instal•lades als finestrons, es trobaven a força alçada del terra de la sala de campanes. Sens dubte aquesta elevada posició estava justificada no tant per facilitar la vida als campaners, ni molt menys, sinó per difondre millor els sons de les campanes. Com és sabut, les campanes agudes expandeixen, per dir-ho de certa manera, els seus diferents harmònics en línia recta, mentre que les greus ho fan en totes les direccions. La qual cosa justifica, entre altres motius, l'elevada posició de les petites. Cal dir que a Girona hi ha dues excepcions aparents: les campanes del rellotge s'hi troben en la part alta del campanar, però de nou es repeteix allò que ja hi hem assenyalat: la major és més baixa i la més petita hi és per damunt. Aquesta posició elevada correspon a allò que hem indicat en altre lloc, és a dir la separació metafòrica i física de dues campanes que hi corresponen a un altra manera d'organitzar la comunitat: són campanes de rellotge, sovint municipals, i per tant separades de les altres. Un altra justificació de la seva elevada posició correspon a la manera de tocar-les, generalment per un mall extern que cau per gravetat, manera que és munys potent i que per tant es justifica la major alçada per difondre els sons. Justament per aquesta pertanyença a un altre mon simbòlic és la causa de la seva conservació durant la guerra civil, en la qual sos es salvaren les quatre campanes del rellotge (les dues del campanar i les dues del temple) mentre que les altres foren desmuntades, probablement per "fer canons", amb una expressió d'aquells moments, tot i que el significat anava molt més enllà. La Beneta o Bombo, la campana de les hores, és una excepció en molts sentits, ja que no és gaire usual l'ús d'una campana de rellotge per als tocs diaris d'un campanar, i encara més en un campanar amb tanta campana. El cas és que participava amb senyals, més o menys ràpides, en certs tocs diaris (algú dels tocs d'oració), de festes o de morts. | ||||||||||||||||||||||
Toques actuales | Els tocs actuals es limiten a diverses combinacions d'oscil·lacions incompletes, sense arribar a superar els 90º, i a certs repics de les campanes. | ||||||||||||||||||||||
Actuaciones | Podem parlar de quatre intervencions després de la guerra civil: una primera reposició de quatre campanes en 1941, dotades les quatre de jou de fusta i ubicades en les seves finestres corresponents. Després de la caiguda de la campana major en 1946, a causa d'una falta de manteniment, i un toc excessivament fogós per part dels seminaristes (encarregats en aquell moment dels tocs manuals), es va refondre aquesta "Assumpta" i es van ubicar les campanes de manera que cap estava ja sobre les finestres exteriors sinó ubicades en diverses estructures de formigó fetes a l'interior de la sala de campanes. La primera mecanització de les campanes està signada per FABRA de Girona, i té la data 24-XI-82, probablement pocs dies abans de la "Fira de Sant Narcís", festa a la ciutat. L'última intervenció, coincidint amb la restauració externa del campanar i de les plantes superiors (de campanes i de la campana dels quarts) ha consistit en la reubicació de les campanes en una estructura de fusta central, de manera que la campana major es troba, fixa, per damunt de les altres. A la planta intermèdia estan les tres més pesades de balanceig mentre que la menor es troba en la part baixa de l'estructura, ubicada encara així molt per damunt dels caps dels visitants. Hi ha espai per a dues altres campanes més, i el conjunt està comandat per ordinadors, motors d'impulsos i electromalls MAMIAS instal•lats per RIFER de Girona. A l'interior del temple la campana de les hores del rellotge (ara dedicada a tocar els quarts) toca mitjançant un electromall CARESA de grans dimensions. Com hem assenyalat, les actuacions han consistit, en els últims anys, a instal•lar una estructura de fusta molt peculiar, amb les greus limitacions ja indicades dalt. Les campanes han sigut dotades de jous de fusta nous, amb perfil valencià, sense tenir en compte les formes peculiars dels contrapesos catalans, i no es poden tocar manualment, no reprodueixen els tocs històrics i han modificat la seua sonoritat en col•locar-se, de manera incorrecta, al centre de la sala. A açò cal afegir l'ús generalitzat i il•legal de publicitat en un monument: tant les caixes elèctriques com l'ordinador, i altres elements auxiliars tenen una enorme inscripció que assenyala l'empresa instal•ladora i els seus números de telèfon, en clara contradicció amb totes les lleis del Patrimoni. Finalment no captem els criteris de conservació dels jous anteriors de les campanes: si estaven bé, per què s'han modificat, i si no ho estaven, per què es conserven, ja que són peces de poc més de cinquanta anys d'antiguitat. Fins i tot, desconeixem el motiu, si no ha sigut més que l'atzar, per a justificar la conservació del jou de ferro colat de la campana major a la sala de campanes, i els de fusta de les altres campanes en altres estades més baixes de la torre. D'altra banda en l'última intervenció a la torre ha aparegut el quadrant solar, pintat precisament davall de l'actual mostra o esfera de manera que els dos conjunts de números se superposen en una mateixa superfície, produint un efecte si més no xocant. Encara que no dubtem de la necessitat no sols de documentar sinó de conservar les restes del passat, no creiem que siga convenient superposar dos modes diferents de marcar visualment el pas del temps, i haguérem triat un només, per a evitar la confusió de la lectura. | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||
124 Fotos del campanario | |||||||||||||||||||||||
Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||||||||
Editor | LLOP i BAYO, Francesc | ||||||||||||||||||||||
Actualización | 2024-03-25 | ||||||||||||||||||||||
Campanas desaparecidas |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
"la de les excomunions, de l'interdicte o vedada" | ||||
"la petita o de l'oració" | PUIG, ESTEVE | 1831 | 59 | 119 |
"la peixatera" | 72 | 216 | ||
"la quotidiana o nova Narcisa" | 1816 | 95 | 496 | |
"la bramamorts" | 1618 | 95 | 496 | |
Narcisa | 1896 | 105 | 670 | |
"La dominical" | 1727 | 107 | 709 | |
"L'Assumpta, Maria o Mare de Déu" | SENYER | 1611 | 110 | 771 |
Sant Narcís i Sant Antoni "la capitular" | PUIG, ESTEVE | 1816 | 134 | 1440 |
L'Assumpta | BARBERÍ | 1940 | 140 | 1589 |
"la cloca de cridar als campaners" | 1340 | 31 | 17 |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
Sants Germà, Paulí, Just i Sici ”la Quotidiana” (1) | BARBERÍ | 1941 | 85 | 356 |
Santíssim Salvador "la Dominical" (2) | BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN | 1941 | 107 | 709 |
Sant Narcís "la Capitular" (3) | BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN | 1941 | 120 | 1001 |
Santa Maria "l'Assumpta" (4) | BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN | 1946 | 137 | 1489 |
Santa Maria i Sant Benet "el Bombo o la Beneta" (B) | SENYER, ANTONI I BARTOMEU | 1573 | 190 | 3971 |
Ave Maria, campanó dels Quarts (A) | SERVA (GIRONA) | 1712 | 79 | 285 |
Campana dels quarts (a) | FEXES, JOAN | 1550ca | 17 | 3 |
Campana de les hores (b) | FEXES, JOAN | 1550ca | 24 | 8 |
Tintinacle | 9.4 | 0 | ||
Campaneta d'eixida de missa | 15 | 2 |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
Descripción del reloj | En 1994 escrivíem que la catedral de Girona havia sabut conservar i posar en èmfasi l'últim dels rellotges mecànics històrics: instal·lat per Antonio Safoy en 1784, segons figura al seu pèndol la inscripció: "PAFOY / 17 EM 83 / FECIT". Escrivíem que el més destacat d'aquest rellotge consistia en el fet que havia sigut instal·lat al museu de la catedral, on estava en funcionament gràcies a la corda que li donava el vigilant de l'esmentada exposició. També dèiem que havia sigut substituït, quant al seu paper de marcador de les hores urbanes, per un mecanisme, de remuntatge elèctric, instal·lat per PATENTES ELORDI - Electromecánica - Pamplona - Navarra. Pareix que, fins i tot, en 2001, tocava les hores a l'estil italià, la qual cosa sembla sorprenent en aquestes terres (és a dir tocant l'hora completa abans de cada quart, per exemple vuit de la major i dos de la dels quarts a les 08:30 hores), fins i tot més quan a Catalunya es mesura el temps pensant que l'hora acaba en el moment de sonar i no comença com és usual en altres llocs. En aquests moments no estem en condicions de confirmar el funcionament del rellotge al museu, cosa que no vam poder verificar en la presa de dades de 2004. No obstant això podem dir que el rellotge d'ELORDI ha desaparegut i que l'esfera actual i els tocs de les campanes es realitzen mitjançant un ordinador BTE6 de BODET instal·lat per RIFER de Girona. | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 1 | |
Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 11-06-2004 | |
Fotos del reloj |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
Autor del reloj | FABRA (GIRONA) | |
Empresa de mantenimiento | FABRA (GIRONA) | |
Descripción del reloj | El rellotge controlava, de manera mecànica, diferents tocs automàtics de les campanes motoritzades. | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 1 | |
Fecha | 18-01-2019 | |
Fotos del reloj |
Computadora (1) | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com