  |
| Época construcción
| 1890-1894, reformat en 1963 |
|---|
| Autores
| Alfonso Roig |
|---|
| Descripción
| La parròquia compta amb un campanar, de planta cuadrada i tres cossos, ubicat en un lateral de la façana principal. El primer cos, al igual que la resta del temple està pintat en la seua cara exterior, comptant a més amb una esfera per al rellotge. El segon té quatre finestres apuntades obertes per a les campanes, mentre que a cada costat d'aquestes hi han altres tapiades que fan funció ornamental. Damunt del fris trobem un templet octogonal, rematat per una veleta. El seu interior té una escala "a la castellana", és a dir que recorre el perímetre de la torre i permet arribar en primer lloc a la Caseta del Rellotge i finalment a la Sala de les Campanes. La fàbrica del campanar es tota de rajola. |
|---|
| Estado original
| El campanar comptava amb dos campanes, la primera d'elles un tiplet datat de 1665 i un altra dedicada al Crist del Consol. Aquestes estaven instal·lades amb truja de fusta i comptarien amb llargues cordes unides al batall que arribaven fins els peus del campanar. |
|---|
| Estado reciente
| L'estat de les campanes abans de la seua restauració era regular. Estaven instal·lades a les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro, tres de la Casa Manclús, mentre que les de la Tercera era de la Casa Roses. Comptàven amb motors de vol continu per voltejar-les i segurament les tres grans a més amb martells. |
|---|
| Conservación actual
| L'estat actual de conservació, tant de la torre com de les campanes, es bo. Com hem indicat el primer cos de la torre està pintat com la resta del exterior de l'Església, mentre que la rajola dels altres dos cossos queda a la vista. Tan sols hi ha un poc de brutícia a l'eixida a la Sala de les Campanes. Les cinc campanes estan instal·lades amb truges de fusta i mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall, mecanismes que emulen els tocs tradicionals i permeten tocar manualment les campanes. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| El joc actual de campanes és el resultat de diferents intervencions que han conformat el actual conjunt de cinc. Suposem que la campana de l'antiga ermita de Sant Elies es va pujar al nou campanar en el moment de la seua construcció, malgrat que va ser lamentablement refosa als anys 70 per la casa Manclús. En 1928 es va afegir una campana nova, dedicada al patró del poble, sent capellà de l'Església D. José Mª Badía, fosa als tallers dels Hnos. Roses de València. Aquestes es salvaren de la Guerra Civil (1936 i 1939) i en 1958, la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida en feu una nova, dedicada també al Crist, en la que es va conmemorar la segregació municipal respecte a La Pobla de Vallbona i el centenari de les Aparicions de Lourdes. L'Ajuntament va voler ampliar el conjunt en 1978, encarregant a la foneria Manclús una nova campana que porta el nom del municipi. Finalment en 2003 es va fondre la actual campana gran, dedicada a l'Encarnació i fosa als tallers dels Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria) |
|---|
| Toques tradicionales
| Els tocs tradicionals es realitzarien amb els vols de les campanes existents i el seu repic des dels peus del campanar amb llargues cordes unides als batalls. |
|---|
| Toques actuales
| Les cinc campanes voltegen automàticament, a més les quatre grans es repiquen amb electromall. |
|---|
| Actuaciones
| L'Eliana comptava amb una ermita de poques dimensions, que a finals del segle XIX resultava insuficient per als seus habitants. En 1890 es va pendre la decisió de construir l'actual temple parroquial amb el present campanar, les obres del qual acabaren en 1894, alçat amb l'ajuda de tots els veïns. En 1962 la caiguda d'un llamp va causar importants desperfectes a la torre, destruïnt el remat i danyant greument l'escala i la caseta del rellotge. En 1963, poc després de l'entrada del nou rector En Ricardo Arnau es va reconstruir l'escala i el remat, a més de reparar la caseta del Rellotge.
En l'any 1965 la casa Manclús va canviar les truges de les dos campanes que encara estaven instal·lades amb les de fusta, mecanitzant les tres campanes poc després. En 2003 es va portar a terme la restauració del conjunt, així el 9 de gener es baixaren les quatre campanes per tal de ser traslladades als tallers d'Electrorecamp S.L. per netejar-les per dins i fora i renovar les truges de ferro per altres de fusta de perfil valencià. En 12 d'abril foren beneïdes les campanes restaurades i la nova campana gran, acte celebrat davant del temple i inagurades amb un concert a càrrec dels Campaners de la Catedral de València. Poc després es pujaren al campanar i mecanitzaren amb motor d'impulsos i a més les quatre grans amb electromall.
|
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
Grabaciones de toques de campanas
|
| 33 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2014-11-12 |
|---|
Campanas actuales |