  |
| Época construcción
| 1697ca - 1733 - 40 |
|---|
| Autores
| Josep Navarro (Copulí) |
|---|
| Descripción
| Torre de planta quadrada, situada a la dreta de la façana, s'inicia amb unes pareds de pedra rústica, decorada amb trams. Al interior, per accedir tenim una escala a la castellana i al llarg dels primers trams de la pujada al campanar, podem trobar una serie de sistemes de polees que servien per a fer els distints repics manuals de les campanes. Més amunt, al segon tram, l'escala es fa més angosta, passa a ser una escala de caragol, a la façana trobem un òcul decorat amb un rellotge de Manclús. El segon cos és el de les campanes. Aquest, al exterior, decorat amb dues pilastres toscanes per costat i una obertura per cada campana del campanar per a col·locar les campanes. Es reconstrueïx integrament amb fàbrica de rajòla a partir d'aquest, i seguint, acabant amb el copulí, més amunt amb un sencill fris, dona pas a la terrasa, rematada amb doble edícul amb contraforts, conformant el remat clàssic barroc-valencià. Finalment el copulí acabat entre els anys 1733 i 1740 per Josep Navarro i decorat amb teules vidriades amb penell . En el llibre " Nomenclator de la diócesis de Valencia" de Sanchis Sivera, es diu respecte a aquest campanar que fon contractat en 1733 amb Josep Navarro, encarregat pel Capitol de la Seu de València, que era el señor d'aquest poble, i que aquest mestre d'obres va rebre la darrera paga el 22 d'octubre de 1740. |
|---|
| Graffitti
| En son abundants a la sala del rellotge i en la de les campanes, també en trobem al llarg de la pujada del campanar. El més antic, "PERICO 1683", a la sala del rellotge |
|---|
| Conservación actual
| Actualment el campanar es troba en un bon estat de conservació, encara que per dins, a la sala de les campanes, l'escala per accedir al remat es troba en un regular estat de conservació, pel general, el campanar es troba amb un estat prou bé de conservació, caldría restaurar les campanes, ja que formen part de l'edifici i amb l'actual instal·lació pot afectar tant a les campanes com als murs del mateix per les vibracions. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Actualment el campanar compta amb cinc campanes, les quatre fan tots els tocs automàtics menys el tiplet que fa la cinquena i no toca per falta de sistema de toc i dificultat de lloc i que es troba nugada entre les campanes “Juliana” i la gran. La més antiga del campanar actualment data de l’any 1778 la grossa de Bartolomé Borrás i la més nova de 1987 Santa Juliana de Salvador Manclús. Antigament el campanar comptava amb les quatre grans ja que el tiplet es trobava instal•lat a una espadanya on feïa ell soles els voltejos de missa diaria o visperes. Segurament per al vol de campanes avans de electrificar-les es tocarien a corda a ballesta. |
|---|
| Toques tradicionales
| Al llarg de la escala podem trobar distintes polees de sistema de toc per on pasarien les cordes de les campanes per a fer els tocs diaris de missa i l’Àngelus, mentre que els tocs més complexos es farien desde la mateixa sala de les campanes, així com el volteig que com hem esmentat avans es faría a corda a ballesta pegant grans impulsos ja que hi ha un gran mamperlat. A part estaría el tiplet que faría els tocs més senzills del día desde l’espadanya on estaba ubicat, ara inexistent, possiblement acompañaría els vols generals amb les quatre grans del campanar. També possiblement en temps de Guerra i posguerra la actual campana Grossa serviría d’alarma de la població, ja que és la única campana existent del original joc de campanes i que va sobreviure a la Guerra. Més actualment en els dies de difunts es tocaven a repic les campanas per un feligrés, que també és l´encarregat de tocar l´ordinador de les campanes desde la sagristia. |
|---|
| Toques actuales
| Actualment la parroquia té programats els tocs de missa diaria, amb el repic de la Grossa; el toc de missa de diumenje que també servix de missa major amb el vol de la mitjana i la Grossa i el vol general automàtic. El toc de les hores es substituït per l’equip de megafonía que hi ha instal•lat a la sala de les campanes i a les 12 del mig día sona una melodía marcant l’Àngelus. |
|---|
Rueda de campanas
 | Rotgle metàl·lic de campanetes |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 62 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2024-05-20 |
|---|
Campanas actuales |
Computadoras |
Registro de computadoras
