Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia dels Sants Joans - QUATRETONDA (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción	XVII
Descripción	El campanar de l’església dels Sants Joans de Quatretonda (Vall d’Albaida), és una torre de planta hexagonal i realitzada amb carreus. Es troba inserida tangencialment als peus de la nau en l’angle de la vora de l’epístola, ocupant l’espai entre el carrer Sant Josep i la plaça dels Sants Joans o del Campanar. La torre queda conformada per tres cossos i un remat, d’esquema sever, però harmònic i estilitzat a la vista. Pel que fa a la decoració, és d’estil clàssic estant composta per cornises, arquitravats, mènsules, balustrada, i coronament amb boles i pinacles.
Graffitti	El campanar de Quatretonda conserva una variada mostra d’exemples epigràfics així com grafits, que ens constaten l’empremta deixada pels visitants en els seus murs al llarg de la història. Malgrat no existir un inventari exhaustiu de totes les mostres cal•ligràfiques, si podem apuntar les més rellevants donades a conèixer ja per l’historiador Rafael Benavent. Així les més cridaneres, són aquelles oficials que es troben en l’exterior de la torre; en el primer cos la data de finalització [AÑO 1694], i en el segon la frase [PAX ET UNIO ME FECERUNT]. Ja en l’interior de la torre, podem constatar un ample ventall de grafits informals compostos per diferents agrupacions, com: Abreviatures: Com per exemple les que es troben en la sala de les campanes, conformades per marques de canters, ratlles en les parets o sigles religioses com per exemple l’Ave Maria. Dates: En l’escala dates com [1646] o [1704]. Text: són testimonis d’estades en la torre com [1885, subió a esta Joquín Ballester de Játiva]; [1898 dia 8 de se(...)bre Francisco castelló de Játiva]; [1840 colocaron las campanas];...
Estado original	Les campanes horàries estaven dotades amb maces horàries i connectades per mitjà de diversos cables amb la maquinària del rellotge. Les campanes del segon cos tenien truges de fusta de perfil tradicional local i les més grans segurament també unes cordes als batalls per repicar-les manualment. La campana de senyals estava al seu lloc amb truja de fusta i ballesta amb corda per fer-la sonar des de l'interior del temple.
Estado reciente	Fins a l'any 2008 tenia un conjunt de quatre campanes litúrgiques, dos horàries i una senyalera o cimbolet. Les quatre litúrgiques estaven instal·lades amb truges de ferro, dos de la foneria Roses i altres dos de Manclús. Estaven mecanitzades amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La major estava trencada.
Conservación actual	El campanar es troba en un bon estat de conservació a causa de una restauració que es produí durant l'any 2000, tot i que els carreus tenen un elevat desgast a causa de la composició d'aquests. La campana de senyals està al seu lloc i dotada amb una truja de fusta i cable a la ballesta per tocar-la de forma oscilada. Les horàries estan al seu lloc tradicional i mecanitzades amb electromall monofàsic. Les cinc campanes litúrgiques es troben situades a les finestres del segon cos amb truges de fusta d'Electrorecamp i mecanitzades amb electromall monofàsic i motor d'impuls. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	La parròquia té tres conjunts diferenciats tant per l'ús com per la seua ubicació. A l'espadanya que corona l'absis de la torre hi ha una senyalera, anepígrafa i possiblement del segle XVIII. A la part superior de la torre hi ha dos campanes horàries foses l'any 1889. Finalment a la sala de les campanes hi ha cinc, que de menor a major són: Santa Teresa (Diego, 1738), Maria (Hermanos Portilla, 2008), Maria del Rosari (1921 i possiblement fosa per Hijos de L. Roses), Santíssim Sacrament (Roses, 1962) i Sants Joans (García, 1797).
Toques tradicionales	La campana de senyals es tocava a mig vol per coordinar els tocs dels bronzes de la torre amb les celebracions a l'església. Les campanes horàries interpretaven aquests senyals per mitjà d'una maça que accionava el rellotge. Algunes de les campanes litúrgiques es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven totes des de la sala de les campanes.
Toques actuales	La campana de senyals es toca de forma esporàdica. Les horàries manten els usos tradicionals. Les cinc litúrgiques es repiquen i voltegen automàticament.
Actuaciones	El campanar es va construir durant els últims anys del segle XVII i un graffiti assenyala la data de finalització de les obres en 1694. La torre segueix el model valencià del barroc amb un campanar en tres altures i el remat decreixent que estava expandint-se a aquell moment. Des d'aquesta època es varen fer diverses campanes i refondre posteriorment. L'any 1962 es va refondre una campana als tallers de la foneria Roses i sembla que també canviaren la truja de la més xicoteta per altra de ferro. S'ha planejat com a possible data de mecanització aquest any, no obstant això creiem que aquest treball es va efectuar una dècada després i per la foneria Manclús, que va canviar les truges de fusta per altres de ferro a les campanes que encara conservaven les primeres i les mecanitzà amb electormalls trifàsics i motors d'impuls. En març de 2008 es demana autorització a la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià per restaurar el conjunt de campanes, la qual informa positivament. El dia 1 d'abril ELECTRORECAMP S. L. baixa la matraca i dos campanes més menudes per a restaurar-les. La mateixa empresa va restaurar posteriorment totes les campanes i va instal·lar una nova. Les truges de ferro es canviaren per altres de fusta i les netejaren per dins i per fora. Es mecanitzaren totes les campanes amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Notas	BENAVENT BENAVENT, R. (1994) “Sobre el campanar”. En: Llibre de festes de Quatretonda, 1994. Ed. Ajuntament de Quatretonda. P. 17 EQUIPO AXIS (1987) Monumentos arquitectónicos de la Vall d’Albaida: templos parroquiales. Ed. Caja de Ahorros de Ontinyent. Ontinyent. MONTOLIU SOLER, V. (dir.) (1987) Costumbres y folklore de Quatretonda (Valencia). Ed. Grup de Danses Populars de Quatretonda. València. MONTOLIU SOLER, V. (1994) L’església de Quatretonda. Biblioteca Quatretondenca, 10. Ed. Ajuntament i Cooperativa V. de Quatretonda. Quatretonda.
Matraca Sobre unes bigues de fusta existeix una matraca de caixa de ressonància sense ús a causa del seu greu estat de conservació, conseqüència de l'atac dels xilòfags. Les bigues presenten també el mateix estat de conservació. En 2008 les Batzoles van ser canviades per unes noves i mecanitzades.   2 fotos de la matraca
Rueda de campanas Existeix a la sagristia un rogle de dotze campanes.   1 foto de la rueda de campanas
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año ALBEROLA, Salvador - Carta personal al Campanar de Quatretonda 2015 AVAN - Una grúa baja dos campanas de Quatretonda para ser rehabilitadas 2008 CAMPANERS DE LA VALL BLANCA - Una Veu, un Sentiment 2018 GENERALITAT VALENCIANA - Subvencions de campanes 2006 2006 PASCUAL, A. - Las campanas de Santos Juanes contarán con un nuevo sistema de volteo manual 2008 QUATRETONDA DIGITAL - el vell rellotge del campanar 2010 SALVA - el campanar 2013
Vídeos de toques de campanas Intérprete Vídeo Fecha Duración ELECTRO RECAMP S. L. Pujà de la campana 20-07-2009 06:19 La por del Campanar 11-03-2015 00:11
46 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualización	2020-04-18
Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	1
Editor	QUATRETONDA DIGITAL
Fecha	20-11-2010
Fotos del reloj

Computadoras