  |
| Época construcción
| 1594 - 1610 |
|---|
| Autores
| Traçada per Martí de Mendoza, però dirigides les seues obres de construcció per Joan Palacios. |
|---|
| Descripción
| Al lateral dret del temple, junt al creuer, s’alça una senzilla torre de planta quadrangular i fàbrica de pedra de rodé (com la de la resta de l’església, per ser aquest el material dominant a les muntanyes de la zona), que compta amb tres cossos diferenciats per cornises. Carents de qualsevol decoració, mentre els dos primers tant sols estan oberts amb espilleres que serveixen d'il·luminació a l'interior, el de les campanes, s'obre amb un va per cada cara, en forma d'arc de mig punt. El campanar està rematat per una terrassa precedida per una altra cornisa i rodejada per una balustrada.
Per una altra banda, sobre la façana principal del temple trobem l'espadanya que alberga la campana de senyals, amb un sol finestral en forma d'arc de mig punt, flanquejat per dues pilastres d'ordre toscà i aletons als laterals. |
|---|
| Estado original
| Les tres campanes litúrgiques comptarien com ara, amb truges de fusta amb els capçals de pedra (a l'estil tradicional de la comarca), potser proveïdes de "ballesta" per voltejar-les a corda. La campana de senyals per la seua part, va comptar fins fa poques dècades amb la seua instal·lació tradicional, formada per una truja de fusta també proveïda de "ballesta" per al seu accionament a mig vol des de la distància. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| L’església de l’Assumpció de Vilafamés, compta amb un total de quatre campanes, repartides en dos conjunts ben diferenciats, tant en allò referent al lloc on estan ubicats com als seus usos, que mai haurien de ser confosos. Per una part, als finestrals de la sala de campanes trobem el conjunt litúrgic, que com és habitual, esdevingué a la societat tradicional com el més important dels dos, per la funció dels seus bronzes de marcar el ritme de les jornades, organitzades a partir del cicle solar. Abans de la paradigmàtica restauració del conjunt a finals de la dècada de 1980, les campanes més antigues foren la ”mitjana” i la “grossa”, foses l’any 1858 per YSIDRO NIGREGA PALLÉS de Barcelona, i seguides pel “tiple” (que com és habitual a Castelló rep un nom femení, com és Miquela), procedent de la refosa d’una altra campana, ara fosa en 1867 per JUAN TRAVER d’Artana. Tot i això, durant la segona meitat del segle XX, possiblement fruit de la modificació de la instal·lació tradicional de les campanes, la major es va badar, i durant la restauració del conjunt anteriorment citada, l’any 1988 va ser refosa per BARBERÍ de Riudellots de la Selva (Catalunya), que en va fer una rèplica, tant epigràfica com sonora.
Per una altra part, sobre la façana principal del temple trobem una espadanya que alberga al seu únic va la campana de senyals, fosa l’any 1814 per un autor desconegut. Dedicat a Santa Bàrbara i conegut com del “Rebañito”, aquest xicotet bronze va complir les funcions tradicionals habituals en les campanes senyaleres.
Als quatre bronzes explicats amb anterioritat, cal afegir un altre de major valor si cap, fos per un autor anònim l’any 1674. Aquesta extraordinària campana, que conserva els seus accessoris originals en un regular estat de conservació, està ubicada avui al museu parroquial, però procedeix de l’ermita de Sant Ramón de la població. També al museu parroquial trobem quatre campanetes de mà i la campana d'eixida de missa, que continua complint les seues funcions. |
|---|
| Toques tradicionales
| Tal i com mostren les marques d'oli presents als murs laterals de les tres campanes litúrgiques, aquestes serien voltejades des de la pròpia sala de campanes, potser a corda, amb l'ajuda de les "ballestes" amb les que segurament van comptar les seues antigues truges. A més, aquestos bronzes també repicarien, tant des de la pròpia sala de campanes, com des de la base del campanar, fins on baixarien llargues cordes des dels batalls dels instruments per realitzar els tocs repicats més senzills.
La campana senyalera compliria les funcions tradicionals d'aquest tipus de bronzes, és a dir, la de donar l'avís als campaners perquè tocaren en determinats moments durant el transcurs de les celebracions del temple (al cant del Glòria d'algunes misses de precepte, a "l'Alçar a Déu", etc.) i segurament també, la de fer els tocs diaris més senzills (com el de missa de fira). Aquestos tocs serien fets sempre des de la base de l'espadanya, fins on baixava una llarga corda des de la "ballesta" de l'instrument, per accionar-lo a mig vol. Molt posteriorment a la seua fosa, amb la instal·lació d'un cigonyal a la truja i l'eliminació de la palanca, la campana va passar a realitzar aquestos tocs en forma de vol. |
|---|
| Toques actuales
| Les tres campanes litúrgiques voltegen i repiquen de manera exclusivament automàtica, a l'igual que ho fa també la campana de senyals, tant sols preparada per voltejar. |
|---|
| Actuaciones
| Les tres campanes litúrgiques foren restaurades entre els anys 1987 i 1989 per la Conselleria de Cultura, en una actuació duta a terme per Albert Barreda. Durant la intervenció, que va suposar un canvi de gran importància respecte a l'agresiva activitat mecanitzadora que s'havia estat duent a terme durant la segona meitat del segle XX, a les campanes se'ls van instal·lar noves truges de fusta amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca) i mecanismes de toc automàtic, que ara podien simular els tocs tradicionals i permetre els manuals. Aquesta exemplar restauració fou inaugurada el 4 de juny de 1989, amb un concert de campanes a càrrec del Gremi de Campaners Valencians.
|
|---|
Matraca
 | A la col·lecció museogràfica present a la sagristia del temple, trobem dues interessants matraques de mà que serien tocades pels carrers de la població per cridar als diferents oficis realitzats durant el Tridu Pasqual, al que com sabem, les campanes no poden sonar en senyal de dol per la mort de Jesús. |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 18 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2024-01-13 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |
Computadoras |
Registro de computadoras
