  
|
| Época construcción
| 1887-1895 |
|---|
| Descripción
| Campanar clàssic, no habitual en l'Horta, que s'alça al costat de la façana principal de l'església i està tot ell construït amb carreus. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer d'ells té un llarg cos de canya amb un parell d'òculs per il·luminar l'interior de la torre a un dels laterals. A aquest mateix lateral hi ha una esfera o mostra del rellotge i sobre ella la data de 1986, al·lusiva possiblement a la reparació d'aquest element. Una cornisa separa el primer cos del segon, que té quatre finestres amb arc de mig punt i alguns elements decoratius a l'exterior. Els cantons dels dos primers cossos tenen forma circular. Aquest segon cos té un entaulament amb uns cercles com a decoració i una cornisa. El tercer cos té un templet circular central amb un entaulament, coberta de teula i creu amb penella. Aquest espai està delimitat per una balustrada amb pinacles. La torre té una escala interior que arriba fins a la sala de les campanes. |
|---|
| Estado original
| Les campanes estaven instal·lades amb truja de fusta de perfil tradicional local, semblant a les que tenen actualment, i algunes es fixaven per evitar-ne el moviment mentre es repicaven amb unes varetes metàl·liques que encara es conserven. A més tenien les tres grans unes llargues corda unides als batalls per a repicar-les des dels peus del campanar. |
|---|
| Estado reciente
| Des dels anys 60 del segle XX fins a la restauració de 2007 les tres campanes grans estaven instal·lades amb truja de ferro de la foneria Roses i mecanitzades amb electromall i motor de vol continu. Sols la xicoteta va conservar la instal·lació tradicional després d'aquesta mecanització.
|
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació del campanar és bo, així com de les campanes. Aquestes estan situades a les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional local. Estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic (excepte la xicoteta que no té electromall). Finalment presenten un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, menys la xicoteta que en té un de fixació rígida, segurament original de quan es va fondre.
|
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té un total de quatre campanes. La xicoteta és de l'any 1923 i està dedicada a la Puríssima. Tant la garlanda com el sistema de fixació rígida del batall són habituals de la foneria Hijos de L. Roses, actius a principis del segle XX. Per tant, es podria atribuir la campana a aquesta foneria. Les altres tres les va fondre Jaime Roses en 1896, tal com consta a la campana major. Respectivament estan dedicades als Sants de la Pedra (la tercera), Sant Miquel (la Mitjana) i l'Assumpció (la major). |
|---|
| Toques tradicionales
| Segurament es repicaven les tres campanes grans des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejaven des de la sala de les campanes. La gran possiblement tocava les hores.
|
|---|
| Toques actuales
| Les campanes es voltegen automàticament i les tres grans es repiquen també automàticament. |
|---|
| Actuaciones
| La primera pedra fon col·locada el 27/08/1887 i la col·locació de la veleta com a remat del campanar el 07/07/1895. Construït pels pedrers fills del poble, en pedra de les pedreres del terme, comptant amb la dispensa de l´arquebisbe per a treballar en festius i diumenges. L'any 1896 Jaime Roses va fondre les campanes. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida les va mecanitzar amb motor de vol continu i electromall. També canviaren les truges de fusta per altres de ferro. En 2008 es baixaren les campanes per iniciar els treballs de restauració que va fer 2001 Técnica y Artesanía. Les truges es canviaren per altres de fusta de perfil tradicional valencià, semblant a la de la campana xicoteta. Varen tornar al campanar i les mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
|---|
Matraca
 | Hi ha una matraca vella, mig trencada i situada al seu lloc original. |
|
Rueda de campanas
 | Hi ha un rogle, de moderna factura i situat a la sagristia. També hi ha una campana d'eixida a missa. |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 22 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2020-04-27 |
|---|
Campanas actuales |