  |
| Época construcción
| 1750ca |
|---|
| Descripción
| La torre està situada a la part posterior del temple parroquial. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer cos és llis i té dos trams d'igual factura, que estan separats per una motllura. A dos de les cares trobem espilleres i a l'orientada cap a la plaça hi ha una esfera o mostra del rellotge. Una cornisa separa el primer del segon cos. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt que a l'exterior estan emmarcades per unes motllures. Als laterals hi ha unes pilastres toscanes, situades sobre un basament i amb les dels angles ocupant l'aresta. Sobre les columnes hi ha un entaulament. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles. La torre està policromada a l'exterior amb color taronja i els elements arquitectònics amb tons blancs. Disposa d'una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Just baix està la caseta del rellotge. La sala de les campanes està coberta amb una volta semiesfèrica i a un dels angles hi ha una escala de mà que permet arribar fins al terrat.
Als peus del temple parroquial i sobre la façana principal de l'església, hi ha una espadanya, emmarcada per unes pilastres i amb uns aletons. Està coronada per una senzilla creu. |
|---|
| Graffitti
| Hi ha alguns a l'escala del campanar, tots ells relativament recents. |
|---|
| Estado original
| Segurament la campana més xicoteta estava instal·lada a l'espadanya que hi ha als peus del temple parroquial, fent la funció de campaneta de missa o cimbalet. Tindria una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i accessoris per tocar-la manualment a distància com per exemple un cigonyal o una ballesta. Les altres tres campanes estaven dotades amb truges de fusta de perfil tradicional local, semblant al tradicional valencià i amb cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. |
|---|
| Estado reciente
| L'any 1999 les campanes tenien motors de vol continu. L'estat de conservació del campanar era regular, resultat de la caiguda d'un llamp l'any 1992 que li va causar danys considerables. |
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat tant a l'exterior com l'interior. Les campanes estan totes instal·lades a les finestres del segon cos de la torre i dotades amb truges de ferro de la foneria Manclús. Estan mecanitzades amb motors d'impuls amb les rodes disposades sobre les antigues de vol continu i electromalls monofàsics. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té un important conjunt de campanes del segle XVIII. La més xicoteta data de l'any 1729 i està dedicada als Sants de la Pedra. Sembla que era l'antiga campana de senyaals. La següent data de 1742 i està també dedicada als Sants Abdó i Senén. A més de les imatges d'aquests sants té una Immaculada Concepció, un Sant Antoni de Pàdua i un Calvari. La mitjana és de 1798 i està dedicada a Sant Bernat Màrtir i a Sant Felip de Benici. La major data de l'any 2000 i és de la foneria Hermanos Portilla. Substitueix a altra de principis del segle XX que va caure l'any anterior i es va guardar a l'ajuntament. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les tres campanes grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven des de la sala de les campanes. La major tocava les hores. Per altra banda, la campana de senyals es tocaria a distància amb ajuda d'un cigonyal o ballesta per a algunes misses i coordinar alguns tocs de les campanes de la torre amb celebracions litúrgiques. |
|---|
| Toques actuales
| Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. La major toca les hores i la tercera els quarts. |
|---|
| Actuaciones
| El campanar es va construir al segle XVIII, segle en el qual també es varen fondre tres campanes destinades a l'església parroquial. La major es va fondre, segurament pel trencament d'una campana més antiga, en 1906. Totes elles es salvaren de la destrucció l'any 1936 i durant la dècada dels 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús les va mecanitzar amb electromalls trifàsics i motors de vol continu.
El dia 25 d'agost de 1999, festivitat de la Divina Aurora, va caure la campana major al carrer i es va trencar en diversos fragments, especialment la meitat superior. La campana es va guardar a l'ajuntament del poble i per substituir-la es va fondre una nova que va pagar l'Ajuntament i va instal·lar Industrias Manclús aprofitant la truja i mecanismes de l'antiga. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 28 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2020-08-08 |
|---|
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
| Reloj mecánico (1) |
|---|
 |
| Autor del reloj | MURUA |
|---|
| Empresa de mantenimiento | MURUA |
|---|
| Descripción del reloj
| Maquinaria mecànica de rellotge sense ús de Murua. |
|---|
| Tipo reloj
| 1 |
|---|
| Existencia del reloj
| 1 |
|---|
| Funcionamiento del reloj
| 1 |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Fecha
| 13-09-2013 |
|---|
| Fotos del reloj |
|---|