Plaça de la Capella, 4A
46720 VILALLONGA |
  
|
| Época construcción
| Campanar de 1784, profundament remodelat als segles XIX i XX. |
|---|
| Descripción
| Al lateral dret de la façana de la Capella de la Mare de Déu de la Font, patrona de Vilallonga, s'alça un campanar setcentista de proporcions molt reduïdes, construït segurament en maçoneria i rajola lluïda. El primer cos de la torre, majoritàriament integrat al si de les façanes de la capella, és d'una gran sobrietat. Solament compta al lateral dret amb un finestral, que il·lumina les escales perimetrals que, des del cor del temple, donen accés a la sala de les campanes. Seguint possiblement el model dels campanars valencians del barroc, al cos de les campanes l'arquitecte va obrir quatre finestrals flanquejats per dos pilastres d'orde toscà, sobre les quals va superposar un entaulament i una cornisa d'una gran senzillesa. Així mateix, sobre cadascun dels finestrals va elevar quatre frontons semicirculars, que segurament servirien de remat a la construcció original. En posterioritat, segurament al segle XX, a la torre se li afegiria el remat cilíndric que coneixem a l'actualitat. |
|---|
| Estado original
| Segurament, la capella original va comptar amb una espadanya d'un sol finestral, que durant més de mig segle va ser ocupada per l'actual campana menor, fosa a 1728. És presumible que, el 1784, quan va ser construït el nou campanar, el bronze fóra transportat cap a la seua nova ubicació. De fet, la documentació conservada a l'arxiu parroquial sembla provar-nos que, entre finals del segle XVIII i les primeres dècades de la centúria següent, la torre únicament degué comptar amb aquesta campana, a la qual se n'afegirien d'altres als decennis posteriors. |
|---|
| Estado reciente
| A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, tant el campanar com les campanes es trobaven en un estat semblant a l'actual. |
|---|
| Conservación actual
| El campanar es troba en un bon estat de conservació, tant higiènica com estructuralment. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| A l'igual que va succeir a la parròquia dels Sants Reis i a l'ermita de Sant Antoni, així com a les localitats veïnes de Palma de Gandia i d'Ador, sembla que les campanes de la capella de la Mare de Déu de la Font no foren llançades al carrer durant la Guerra Civil (1936-1939). Hem conservat, per aquest motiu, un extraordinari conjunt de bronzes històrics, fosos, el menor a 1728 per part d'un fonedor anònim; i el major a 1918 a les factories de Vicente Domingo Roses Soler. La campana mitjana, per la seua banda, és un bronze fos per Germán Roses a Atzeneta d'Albaida l'any 1965. |
|---|
| Toques tradicionales
| Els indicis presents a la sala de les campanes ens indiquen que, segurament, l'única campana del conjunt que repicava era la major, per convocar a les celebracions que setmanalment se celebraven a l'interior de la capella mitjançant els tres tocs de costum. Aquestos senzills repics serien interpretats, amb bona probabilitat, des del cor, amb l'ajuda de la corda que descendia des del batall de l'instrument. Així mateix, les tres campanes serien voltejades a mans des de la pròpia sala on se situen amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les quals cal destacar, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga. |
|---|
| Toques actuales
| A l'actualitat, potser seguint la tradició local, l'única campana que repica de manera automàtica és la major, mentre que la mitjana es limita a voltejar a les grans solemnitats anuals i la menor no compta amb mecanismes per al toc automàtic. |
|---|
| Actuaciones
| A una data encara indeterminada de la segona meitat del segle XX els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar les dos campanes majors. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de les campanes fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. Per la seua part, a la campana menor, per motius que desconeixem, únicament li fou instal·lat un nou contrapés metàl·lic, sense arribar mai a electrificar-la. Però, malgrat el seu abandonament, el contrapés metàl·lic va degradar-se en gran mida i, finalment, en setembre de 2017, la campana fou baixada de la torre per tal de garantir la seua seguretat. |
|---|
| 16 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2022-06-11 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |