  |
| Época construcción
| Segle XX |
|---|
| Descripción
| Espadanya a part de l'edifici, situada damunt de les restes del castell. Aquesta aprofita el pendent natural del terreny i presenta dos altures. La primera té tres finestres amb arcs de mig punt i la central és més gran. La segona té una fornícula amb la imatge de Santa Bàrbera a la part frontal, mentre que a la posterior hi ha un mural amb l'altitud de diverses muntanyes, la del poble i la del mateix santuari. El conjunt disposa d'uns merlets que atorguen a l'espadanya cert aspecte defensiu. |
|---|
| Estado original
| El santuari tenia una espadanya, situada l'edifici. Fins a les últimes dècades del segle XX les dos campanes estaven situades a les finestres de l'espadanya nova i dotades amb truges de fusta, conservades en molt mal estat, així com cigonyal per a voltejar-les des del santuari. |
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació de l'espadanya i les campanes és molt precari. Les tres estan situades a les finestres de l'espadanya, dotades amb truges de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu, tot i que sols funciona la més xicoteta. La mitjana està badada i té dos fragments trencats al llavi. La gran i la xicoteta no tenen el batall lligat ni reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té un conjunt de tres campanes. La xicoteta és de l'any 1906 i sembla obra de Jaime Roses i Vicente Moreno. La mitjana està dedicada a la Mare de Déu del Castell. Va ser fosa l'any 1946 als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses Soler. La major és de ferro i de l'any 1962. Està dedicada a l'Assumpció i és una campana molt característica de la foneria de Fernando Villanueva Sáenz. En primer lloc perquè és de ferro, un material més barat que el bronze i que utilitzar aquest fonedor. En segon, durant les dècades centrals del XX aquesta foneria va fondre campanes sense anses i de forma quasi seriada, amb inscripcions incises i elements genèrics com la creu. Tot i que no s'ha conservat la truja, que aportaria més informació, ens trobem quasi segurament davant d'una campana fosa als tallers de Fernando Villanueva Sáenz. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les campanes es voltejaven manualment per mitjà d'unes cordes unides als cigonyals. |
|---|
| Toques actuales
| Sols volteja automàticament la xicoteta. |
|---|
| Actuaciones
| L'espadanya es va construir segurament al segle XX. Cap a finals d'aquest segle es va portar la campana gran i les tres les mecanitzaren amb motor de vol continu. Un instal·lador local va fabricar les truges de ferro. Les antigues de fusta de les dos campanes xicotetes es deixaren a la part posterior de l'espadanya. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
Vídeos de toques de campanas
|
| 7 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2020-07-11 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |