|
Época construcción
| Finals XVIII, inicis XIX, intervenció important entorn de 1900. |
---|
Descripción
| Torre de planta quadrada, integrada en la façana, de la qual naix el cos de campanes, delimitades les cares en les cantoneres per pilastres fingides de pintura. Un fris de taulells de ceràmica i una lleugera i simple cornisa tanquen el cos de campanes. Remata amb 2 arcs entrecreuats en diagonal que pretenen imitar els remats dels campanars barrocs valencians. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Des d'aquest nivell hi ha altra de mà per accedir fins al terrat. |
---|
Conservación actual
| L'estat de conservació del campanar és bo i a l'exterior està pintat amb vistosos colors, tal com ho està la façana de l'església. La campana de les hores està situada al remat de la torre i mecanitzada amb electromall monofàsic. Les campanes litúrgiques estan situades a les finestres del segon cos. Les dos xicotetes presenten truja de ferro, motor de vol continu i electromall monofàsic. La gran està instal·lada amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i dotada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Les tres tenen batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
---|
Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Las campanas
| Té una campana horària, dedicada a la Mare de Déu del Carme i fosa l'any 1900. Pels elements que presenta i el tipus de lletra es pot atribuir a la foneria de Vicente Roses e Hijos d'Atzeneta d'Albaida. La xicoteta de les litúrgiques està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, patrona del poble, i és de l'any 1960. La mitjana és del mateix autor i de nom Maria Beneta, en referència a Sant Benet Màrtir que és el patró del poble. Les dos es poden atribuir a la foneria Hermanos Roses de Silla (València) i són característiques de la producció d'aquesta foneria des de mitjans dels anys 50 del segle XX amb pocs elements iconogràfics i la lletra habitual. La major es va refondre en 2015 als tallers de la foneria Hermanos Portilla i porta per nom Maria Joana (pel titular del temple parroquial). |
---|
Toques actuales
| La campana de les hores toca automàticament. Les tres litúrgiques es repiquen i voltegen també de forma automàtica. |
---|
Actuaciones
| L'any 1941 es va fondre l'anterior campana major i possiblement es va adquirir amb altres dos campanes, que varen ser refoses en 1960. La mecanització és segurament posterior i dotaren a les campanes amb motors de vol continu i electromall monofàsic. En 2015 es va refondre la campana major, que estava trencada. Electrorecamp es va encarregar de la fabricació de la truja nova de fusta, així com de la instal·lació i mecanització del conjunt. |
---|
Rueda de campanas
| Està situat a la sagristia i segueix el model habitual d'aquests elements. |
|
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
11 Fotos del campanario |
---|
Fichas de todas las campanas |
---|
Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
---|
Actualización
| 2024-05-25 |
---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
Reloj mecánico (1) |
---|
Autor del reloj | MANCLÚS, SALVADOR |
---|
Empresa de mantenimiento | MANCLÚS, SALVADOR |
---|
Fecha construcción
| 1970 |
---|
Descripción del reloj
| Segons fitxa tècnica maquinària de rellotge tocant hores i mitges, i repetint l'hora.
Remuntatge automàtica de les peses i manovella per remuntar-les manualment.
Mostra o esfera amb numeració romana o aràbiga, no definida, així com tampoc el diàmetre. |
---|
Existencia del reloj
| 1 |
---|
Funcionamiento del reloj
| 2 |
---|
Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
---|
Fecha
| 25-05-2024 |
---|
Fotos del reloj |
---|