Época construcción | 1750ca | |||
---|---|---|---|---|
Descripción | La torre està situada a la part posterior del temple parroquial. És de planta quadrada i té tres cossos. El primer cos és llis i té dos trams d'igual factura, que estan separats per una motllura. A dos de les cares trobem espilleres i a l'orientada cap a la plaça hi ha una esfera o mostra del rellotge. Una cornisa separa el primer del segon cos. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt que a l'exterior estan emmarcades per unes motllures. Als laterals hi ha unes pilastres toscanes, situades sobre un basament i amb les dels angles ocupant l'aresta. Sobre les columnes hi ha un entaulament. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles als angles. La torre està policromada a l'exterior amb color taronja i els elements arquitectònics amb tons blancs. Disposa d'una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Just baix està la caseta del rellotge. La sala de les campanes està coberta amb una volta semiesfèrica i a un dels angles hi ha una escala de mà que permet arribar fins al terrat. Als peus del temple parroquial i sobre la façana principal de l'església, hi ha una espadanya, emmarcada per unes pilastres i amb uns aletons. Està coronada per una senzilla creu. | |||
Graffitti | Hi ha alguns a l'escala del campanar, tots ells relativament recents. | |||
Estado original | Segurament la campana més xicoteta estava instal·lada a l'espadanya que hi ha als peus del temple parroquial, fent la funció de campaneta de missa o cimbalet. Tindria una truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i accessoris per tocar-la manualment a distància com per exemple un cigonyal o una ballesta. Les altres tres campanes estaven dotades amb truges de fusta de perfil tradicional local, semblant al tradicional valencià i amb cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. | |||
Estado reciente | L'any 1999 les campanes tenien motors de vol continu. L'estat de conservació del campanar era regular, resultat de la caiguda d'un llamp l'any 1992 que li va causar danys considerables. | |||
Conservación actual | L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat tant a l'exterior com l'interior. Les campanes estan totes instal·lades a les finestres del segon cos de la torre i dotades amb truges de ferro de la foneria Manclús. Estan mecanitzades amb motors d'impuls amb les rodes disposades sobre les antigues de vol continu i electromalls monofàsics. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. | |||
Protección | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | |||
Las campanas | Té un important conjunt de campanes del segle XVIII. La més xicoteta data de l'any 1729 i està dedicada als Sants de la Pedra. Sembla que era l'antiga campana de senyaals. La següent data de 1742 i està també dedicada als Sants Abdó i Senén. A més de les imatges d'aquests sants té una Immaculada Concepció, un Sant Antoni de Pàdua i un Calvari. La mitjana és de 1798 i està dedicada a Sant Bernat Màrtir i a Sant Felip de Benici. La major data de l'any 2000 i és de la foneria Hermanos Portilla. Substitueix a altra de principis del segle XX que va caure l'any anterior i es va guardar a l'ajuntament. | |||
Toques tradicionales | Les tres campanes grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i voltejaven des de la sala de les campanes. La major tocava les hores. Per altra banda, la campana de senyals es tocaria a distància amb ajuda d'un cigonyal o ballesta per a algunes misses i coordinar alguns tocs de les campanes de la torre amb celebracions litúrgiques. | |||
Toques actuales | Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. La major toca les hores i la tercera els quarts. | |||
Actuaciones | El campanar es va construir al segle XVIII, segle en el qual també es varen fondre tres campanes destinades a l'església parroquial. La major es va fondre, segurament pel trencament d'una campana més antiga, en 1906. Totes elles es salvaren de la destrucció l'any 1936 i durant la dècada dels 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús les va mecanitzar amb electromalls trifàsics i motors de vol continu. El dia 25 d'agost de 1999, festivitat de la Divina Aurora, va caure la campana major al carrer i es va trencar en diversos fragments, especialment la meitat superior. La campana es va guardar a l'ajuntament del poble i per substituir-la es va fondre una nova que va pagar l'Ajuntament i va instal·lar Industrias Manclús aprofitant la truja i mecanismes de l'antiga. | |||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | ||||
28 Fotos del campanario | ||||
Fichas de todas las campanas | ||||
Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |||
Actualización | 2020-08-08 | |||
Campanas actuales |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
Sants Abdó i Senén, tiplet de missa (1) | 1729 | 30 | 16 | |
Sants de la Pedra (2) | 1742 | 65 | 159 | |
Sant Bernat i Sant Felip (3) | 1798 | 86 | 368 | |
Divina Aurora, la major (4) | PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) | 2000 | 95 | 496 |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
Autor del reloj | MURUA | |
Empresa de mantenimiento | MURUA | |
Descripción del reloj | Maquinaria mecànica de rellotge sense ús de Murua. | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 1 | |
Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 13-09-2013 | |
Fotos del reloj |
Campanas de México ✱ Actualización 07-07-2024 ✱ 083038@gmail.com