| Descripción del reloj
| Davant el creixement del nucli urbà, de manera paral·lela a com va ocórrer a altres poblacions de l'Horta, l'any 1916 els clavaris de Sant Antoni donaren a l'ermita un nou rellotge, que se sumava a l'existent –i recentment renovat– al campanar de la parròquia. Com a record de l'efemèride, baix de l'esfera va ser col·locada una placa commemorativa amb els noms dels festers que van fer realitat aquell projecte, que havia permés que per primera vegada el barri del raval comptara amb un servei horari propi. Segons algunes fonts, la maquinària era obra d'una signatura fins ara desconeguda, una empresa anomenada Coppel.
Possiblement no fou fins a 1934 que, novament a instàncies dels clavaris d'aquell exercici, el rellotge va ser acompanyat d'una campana horària, que va ser encarregada a la foneria dels Hermanos Roses de València i situada a una espadanya que, probablement per a l'ocasió, va alçar-se sobre la façana de l'ermita, entre els seus dos campanars. Potser fins aleshores els senyals horaris els havia marcat alguna campana litúrgica. En qualsevol cas, la maquinària del rellotge devia estar dotada d'un tren de moviment i d'uns altres dos, corresponents amb l'esfera exterior i la soneria de les hores i les mitges, que tocava la nova campana horària amb el mall per gravetat que encara hui conserva.
D'aquell rellotge sabem que, durant més de quaranta anys va ser l'ermità, Casimiro Estarelles, l'encarregat de remuntar-lo setmanalment i d'engreixar-lo de manera periòdica. En envellir l'antic ermità, durant alguns anys la maquinària estigué al càrrec del seu fill Casimiro i d'un nebot, Juanito. El rellotge degué desaparèixer en l'entorn de 1968, en el lamentable derrocament de l'antiga ermita, ja per aleshores amb dignitat parroquial. Actualment, a la façana de la parròquia hi ha una esfera electrònica signada per "Relojería Electrónica J. Blasco". |
|---|
