Campanas de México

Sant Antoni de Padua - CATARROJA (COMUNITAT VALENCIANA)

Inventario de campanas

Sant Antoni de Padua - CATARROJA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanas actuales

Sant Antoni (1)


Localización Façana
Diámetro 49
Peso aproximado 68
FundidorBORRÁS, ANDRÉS
Año fundición 1782
Inscripción tercio (Dos cordons)
"✱✱✱✱✱ ƧAN ✱ ANTONIO ✱ ORA ✱ PRONOBIƧ ✱✱✱✱"
(Dos cordons)
(00) "AÑO ✱ I782"
Inscripción medio (00) (Creu sobre pedestal)
Inscripción medio pie (Cinc cordons)
Inscripción pie (Dos cordons)
Toques tradicionales Al campanar de l'antiga ermita la campana era voltejada a mans dels serenos del poble, encarregats també –com a la veïna Massanassa– de voltejar les campanes de la parròquia i de remuntar el seu rellotge. A més, des del batall de la campana descendia fins a la base del campanar una corda, amb què l'ermità de Sant Antoni assenyalava misses i soterrars.
Toques actuales En desús des de la demolició de l'antiga ermita.
Yugo Truja de fusta històrica.
Estado original La campana va ser fosa el 1782, possiblement pel fonedor valencià Andrés Borrás, qui aquell any havia signat la campana major de la parròquia, malauradament refosa en 1972 pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Malgrat que la datació d'aquestes peces entranya una gran complexitat, no és improbable que la truja que conserva la campana es corresponga parcialment amb la que algun fuster local va confeccionar després de la seua fosa. Ara bé, en cas que alguna de les seues peces es corresponguen amb la truja original, aquesta degué ser necessàriament modificada en trasllardar-se l'instrument al campanar de la nova ermita, al segle XIX.
En l'estiu de 1936 aquesta campana i l'horària van ser llançades al carrer. Possiblement gràcies a la poca distància que separava les seues finestres de la via pública, cap de les dos campanes va sofrir danys i, pocs dies després, van ser traslladades a un magatzem d'Alfafar juntament amb les cinc campanes de la parròquia de Sant Miquel, que tampoc havien sofert danys en ser llançades des del campanar. Només acabar-se la guerra, els catarrogins van recuperar íntegres totes les seues campanes.
Estado anterior Abans de la lamentable demolició de l'antiga ermita de Sant Antoni, la campana es trobava instal·lada al seu campanar dret, amb la truja que encara hui conserva.
Estado de conservación Resulta incomprensible que la campana, un dels béns mobles més antics que Catarroja conserva, mig segle després de la destrucció de l'antiga ermita continue dipositada a una gàbia metàl·lica, exposada als agents climàtics i al vandalisme. La truja de la campana, un dels escassos exemplars històrics que resten a l'Horta Sud, s'ha degradat a la intempèrie fins a assolir l'estat de ruïna que presenta ara, que possiblement ja no permetrà –com haguera sigut possible fa poc més d'una dècada– que puga restaurar-se, almenys de manera íntegra. El batall de la campana ja no es conservava en la presa de dades de 2006 i des de temps recents, baix d'ella s'acumula fem dipositat allà pels vianants.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació fotogràfica de la campana] (05-06-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (18-11-2016)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 17-04-2020
    10 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Maria. Campana de les hores (A)


    Localización Façana
    Diámetro 50
    Peso aproximado 72
    FundidorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
    Año fundición 1934
    Inscripción tercio (Dos cordons)
    "✱ LOS CLAVARIOS DEL AÑO 1934 ✱"
    (Dos cordons)
    Inscripción medio (00) (Sant Antoni)
    (03) (Creu)
    (06) (Anagrama de Jesús) / "MARIA" (incís)
    (09) (Marca de fàbrica) "ROSES HERMAИOS / AVDA PERIS Y VALERO / VALEИCIA"
    Inscripción medio pie (Dos cordons)
    "PADRINOS. D SALVADOR ALFONSO PUCHAL Y DÑA MARIA MARTI RICART +" (incís)
    (Dos cordons)
    Inscripción pie (Dos cordons)
    Toques tradicionales Era l'encarregada de tocar els senyals horaris, que accionava la maquinària del rellotge que, setmanalment, remuntaven els serenos del poble.
    Toques actuales Fora d'ús des de la destrucció de l'antiga ermita de Sant Antoni.
    Yugo Biga metàl·lica, a la qual està unida el mall del rellotge.
    Estado original La campana va ser fosa en 1934 per la foneria dels Hermanos Roses de València, a instàncies dels clavaris d'aquell any. La fosa de la campana se sumava a la instal·lació en 1916 d'un rellotge, les senyals del qual marcaria el nou bronze des de l'espadanya que, potser per aleshores, va ser construïda sobre la façana del temple, entre els dos campanars.
    Poc després de la seua fosa, en l'estiu de 1936, la campana va ser llançada al carrer. Possiblement gràcies a la poca distància que separava l'espadanya finestres de la via pública, cap de les dos campanes va sofrir danys i, pocs dies després, van ser traslladades a un magatzem d'Alfafar juntament amb les cinc campanes de la parròquia de Sant Miquel, que tampoc havien sofert danys en ser llançades des del campanar. Només acabar-se la guerra, els catarrogins van recuperar íntegres totes les seues campanes.
    Estado de conservación Mig segle després de la demolició de l'antiga ermita, la campana continuada dipositada dins d'una gàbia, exposada als agents climàtics i a possibles actes vandàlics. Malgrat tot, conserva pràcticament íntegra i en un estat acceptable la instal·lació, pròpia de campana horària, que li fou donada en ser fosa. I de fet, els seus accessoris de toc podrien recobrar les seues funcions després de sometre'ls a una restauració relativament senzilla.
    Mecanismos para tocar Mall extern per gravetat, que va estar unit mitjançant un cable al tren de soneria de la desapareguda maquinària del rellotge.
    Valoración Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació fotogràfica de la campana] (05-06-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (18-11-2016)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 17-04-2020
    7 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Antoni (2)


    Localización Façana
    Diámetro 61
    Peso real 149
    FundidorROSES ATZENETA
    Año fundición 1954
    Inscripción tercio (Cordó)
    "✱ PADRINOS ✱ ✱ MA ANTONIA DE LA PURIFICACION ✱"
    (Cordó)
    "D ANDRES SANDEMETRIO FERRER DA MA DE LA PURIFICACION CARPIO ASINS ✱"
    (Cordó)
    Inscripción medio (00) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
    (07) "F RIBES / A RAGA / F BOU / I ALFONSO / S SEGARRA / A GOMEZ / A AGUILER / J GUILLEM / I SANCHIS / L VALLS / I LUCAS / J MARTINEZ / J FOLCH / F COMES / S ARTOLA"
    (06) "Y"
    (05) "M RODRIGUEZ / J NAVARRO / S ROIG / M GARCIA / V GAMON / C ALFONSO / H FUNCASTA / M ALFONSO / F POLIT / C CHAQUES / F FORTEA / F VERDEJO / F CHULIA / H RICO / J RODRIGUEZ / A GARCIA / R PLA / C ASINS / A PERIS / D JUAREZ"
    Inscripción medio pie (Dos cordons)
    "✱ CLAVARIOS 1953 A 1954 EN HONOR A SAN ANTONIO ✱"
    (Dos cordons)
    Inscripción pie (Dos cordons)
    Toques tradicionales Al campanar de l'antiga ermita la campana era voltejada a mans dels serenos del poble, encarregats també –com a la veïna Massanassa– de voltejar les campanes de la parròquia i de remuntar el seu rellotge. A més, des del batall de la campana descendia fins a la base del campanar una corda, amb què l'ermità de Sant Antoni assenyalava misses i soterrars.
    Toques actuales Repics manuals puntuals des de l'interior de l'església.
    Yugo Truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida, els seus fonedors.
    Estado original La campana va ser fosa a la primavera de 1954 a la recent oberta foneria dels Roses d'Atzeneta d'Albaida, per encàrrec de la clavaria de sant Antoni d'aquell any, que va estampar els seus noms en el nou bronze. Proveïda de la truja metàl·lica que hui coneixem per part dels seus fonedors, la campana va ser beneïda a les portes de l'ermita el 12 de juny, amb assistència dels seus padrins, els clavaris i un bon nombre de fidels. Dies més tard quedà instal·lada al finestral principal del campanar dret de l'ermita.
    Estado de conservación Mig segle després de la demolició de l'antiga ermita, la campana continuada dipositada dins d'una gàbia, exposada als agents climàtics i a possibles actes vandàlics. Malgrat tot, conserva pràcticament íntegra i en un estat acceptable la instal·lació que li fou donada en ser fosa.
    Mecanismos para tocar Cadena al batall, que travessa la façana de l'església, per repicar la campana des de l'interior del temple; i cigonyal per al volteig manual de la campana, en desús des del seu canvi d'ubicació.
    Actuaciones En una data incerta entre 2006 i 2016 el batall original de la campana va ser substituït per un de nou, adequat per a repicar, però amb una bola excessivament grossa si la campana haguera de voltejar.
    Valoración Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Documentació fotogràfica de la campana] (05-06-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (18-11-2016)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 17-04-2020
    11 Fotos
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com