Campanas de México

Campanas actuales

Campana d'eixida de missa

Localización	Altar Major
Diámetro	18
Peso aproximado	3
Descripción	Senzilla campana medieval amb tres cordons, segurament del segle XIII
Inscripción tercio	(2 cordons)
Inscripción medio pie	(cordó)
Yugo	fusta original
Mecanismos para tocar	Campana ventada mitjançant ballesta a la tremuja
Valoración	Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (27-08-2022)
Editor	MARTÍNEZ ROIG, Eliseu
Fecha	12-09-2022
	2 Fotos

Campana de senyals (1)

Localización	Espadanya
Diámetro	33
Altura bronce	23
Borde	4,5
Peso aproximado	21
Año fundición	1800ca
Descripción	Anepígrafa
Inscripción hombro	(3 cordons)
Inscripción tercio	(Cordó)
Inscripción medio	(2 cordons)
Inscripción medio pie	(2 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons)
Toques tradicionales	Brandada per diverses senyals al campanar
Yugo	Fusta
Estado de conservación	Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XX. Una espessa capa de brutícia ompli la campana, de manera que no es pot documentar en certesa el nombre de cordons, tot i que és utilitzada cada dia.
Mecanismos para tocar	Palanca, amb corda de plàstic a l'extrem
Autores	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-03-2009
	13 Fotos

Campana de senyals (2)

Localización	Espadanya
Diámetro	42
Altura bronce	42
Borde	4,5
Peso aproximado	43
Año fundición	1315ca
Inscripción hombro	(2 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) / (Crucifixió) "UEBM CARO FAC EST ET HABITABIT INNOB ET UIDI" (Quatre campanes: marca del fonedor?) / (2 cordons)
Toques tradicionales	Es tocava per anunciar la sortida d'una petita processó solemne per dur la Comunió a un agonitzant.
Toques actuales	No es toca
Yugo	Fusta
Estado de conservación	Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XIX. Té una esquerda en el medi sense extensió ni cap a dalt ni cap a baix, que afecta una mica la seva sonoritat. De les set anses originals en falten dues, des de fa molt de temps. La campana està extremadament bruta.
Mecanismos para tocar	Palanca, amb un filferrro curt a l'extrem
Autores	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-03-2009
	28 Fotos

Tintinnabulum (0)

Localización	Sagristia
Diámetro	15
Altura bronce	30
Peso aproximado	2
Año fundición	1910ca
Descripción	Tintinnabulum dissenyat per GAUDI
Autores	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-03-2009) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	16-01-2011
	2 Fotos

Na Prima (1)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	75
Altura bronce	70
Borde	8
Peso aproximado	244
Año fundición	1312
Descripción	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que data del pontificat del bisbe Villanova i que l'epigrafia és "ANNO DOMINI 1312. JESUS NAZARENUS REX JUDEORUM". No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. També haurien escrit la frase llatina com "IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM", que pot traduir-se com JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS. No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Inscripción tercio	(2 cordons) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (cordó) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / (cordó) / (2 cordons)
Prima	Reb 5 -18
Hum	Mi 4 +12
Tercera menor	Sol 5 -28
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado de conservación	En el jou posa "PRIMA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca. Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana. El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) Motor continu de ventar i voltejar
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	28 Fotos

Na Picarol (2)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	76
Altura bronce	65
Borde	8
Peso aproximado	254
Año fundición	1312
Descripción	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seves característiques. No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Inscripción tercio	(2 cordons) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (cordó) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / (cordó) / (2 cordons)
Prima	Mib 5 -17
Hum	Mi 4 +09
Tercera menor	Sol 5 -26
Octava	Mi 6 -17
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado de conservación	En el jou posa "PICAROL". Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca. Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana. El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) Motor continu de ventar i voltejar
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	31 Fotos

Na Tèrcia (3)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	90
Altura bronce	70
Peso aproximado	422
Fundidor	MANCLÚS, SALVADOR
Año fundición	1991
Descripción	La campana, de factura industrial, porta diverses decoracions i textos en el mig. En la part exterior una creu. A la dreta està la marca de fàbrica, ovalada "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA" on "C." és l'abreviatura de "CALLE". En la part interior posa "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" que suposadament reprodueix la inscripció de la campana anterior, tot i que en 1312 no indicaven la data amb xifres sinó amb la numeració romana, probablement "MCCCXII" o millor "Mº CCCº Xº IIº" per indicar el numeral. A continuació inclouen una inscripció que segons M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA estaria escrita en la campana, però que és també poc habitual en les epigrafies del segle XIV, afegint després la data i els impulsors de la refosa. Es podria traduir com L'ANY DEL SENYOR 1312. JESÚS EL NATZARÈ EL REI DELS JUEUS. RESSORGEIXO RENOVADA I REFOSA L'ANY 1991 PER LA DEVOCIÓ I A CÀRREC DE CAPÍTOL A l'esquerra hi ha un Cor de Jesús. La campana està també decorada amb anses en forma de carasses.
Asas	Anses amb carasses
Inscripción tercio	(2 cordons) / (cordó) / (2 cordons) / (garlanda de motius vegetals)
Inscripción medio	(00) (creu) (03) (marca de fàbrica ovalada 9 x 6) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA" (06) "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" [CH1.8] (09) (Cor de Jesús)
Inscripción medio pie	(4 cordons)
Prima	La 4 -05
Hum	La 3 +19
Tercera menor	Reb 5 -32
Octava	Sib 5 -19
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado anterior	En 1992 la campana estava acabada d'instal·lar.
Estado de conservación	En el jou posa "TERCIA". El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) Motor continu de ventar i voltejar
Actuaciones	Substitució de la campana "Tèrcia" esquerdada per aquesta nova en 1991. Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Autores	AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	33 Fotos

Na Matines (4)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	93
Altura bronce	85
Borde	9
Peso aproximado	466
Año fundición	1312
Descripción	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou deixada als dominics en 1823. segurament degut als aldarulls que provoca el Trienni Lliberal i que porta la inscripció "AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM ANNO DOMINI 1312" No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. L'oració pot traduir-se com ET SALUDO MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU que és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM" La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos. No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Inscripción tercio	(2 cordons) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (cordó) / (text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(2 cordons) / (cordó) / (2 cordons)
Prima	Lab 4 +11
Hum	Do 4 -14
Tercera menor	Reb 5 +39
Quinta	Sol 5 +39
Octava	Sib 5 +46
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado de conservación	En el jou posa "MATINES". Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca. Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana. El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) Motor continu de ventar i voltejar
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	19 Fotos

Na Mitja (5)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	100
Altura bronce	90
Borde	1
Peso aproximado	579
Año fundición	1312
Descripción	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seues característiques. No obstant això, el text, escrit en dues línies, és quasi impossible de documentar, per la brutícia que cobreix la campana. Les úniques paraules que pareixen identificar-se són " ... METE SCM" que correspondria al conegut text "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM". L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEVA PÀTRIA. Es diu que durant l'enterrament de Santa Àgata, va aparèixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb aquesta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detenir la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a prevenir els danys del foc, llamps i volcans. Aquesta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S'utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Àgata. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Aquest paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbara, encara que aquesta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
Inscripción tercio	(2 cordons) / (epigrafia majúscula gòtica, impossible de documentar per la brutícia) / (2 cordons) / " ... METE SCM... " / (2 cordons)
Prima	Lab 4 -41
Hum	Lab 3 -01
Tercera menor	Si 4 +33
Octava	Lab 5 +09
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado de conservación	En el jou posa "MITJA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca. Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana. El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior.
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	48 Fotos

Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	105
Altura bronce	88
Borde	12
Peso aproximado	670
Fundidor	CARDELL, JOAN
Año fundición	1769
Descripción	La campana té les anses decorades amb carasses. Hi ha una inscripció en llatí en la part superior: "TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " que haurien d'haver escrit TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE. La frase s'utilitza com a antífona en les segones vespres de la Immaculada Concepció i està presa del Càntic dels Càntics (4, 7): TOTA PULCHRA ES AMICA MEA, ET MACULA NON EST IN TE que es tradueix com "Ets tota bella, estimada meva, en tu no hi ha cap defecte." Baix hi ha quatre imatges: a la part de fora una Immaculada; a la dreta Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús tot i que el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu. A la part interior hi ha una imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? És difícil de documentar per la brutícia. A l'esquerra hi ha un bisbe que semblaria Sant Nicolau. En el mig peu hi posa en llatí "DIE I5 AVGVSTI I769" és a dir DIA 15 D'AGOST DE 1769a la part de fora i el nom del fonedor "IOAИИES CARDEL ME FECIT" és a dir JOAN CARDELL EM VA FER a la part de dins. La data es justifica per la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, tot i que habitualment sols s'escriu l'any, ja que les dates de fosa, d'extracció de la campana i posterior benedicció estan subjectes a múltiples variables.
Asas	Anses amb carasses
Inscripción tercio	(Cordó) / "TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " / (cordó) (00) (Immaculada) (03) (Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús - el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu) (06) (Imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? - difícil de documentar per la brutícia) (09) (Bisbe: Sant Nicolau?)
Inscripción medio	(00) "DIE I5 AVGVSTI I769" (06) "IOAИИES CARDEL ME FECIT" [CH2] / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(3 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons)
Prima	Fa 4 -28
Hum	Sol 3 +04
Tercera menor	Sib 4 -13
Quinta	Re 5 -17
Octava	Sol 5 +20
Toques tradicionales	Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado original	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou fosa l'any 1312 i el dia 7 d'abril de 1619 s'ordenà arreglar-la. Es refongué a la seva casa per part de mestre Joan Cardell a 1769. Es beneí el 13 de setembre del mateix any, oficiant la cerimònia el bisbe D. Francisco Garrido de la Vega. Actuaren com a padrins D. Joan Despuig, canonge-degà, D. Francesc GüelI, D. Miquel Barceló i D. Pere Orlandis. Abans de la refosa pesava 16 quintars i 3 lliures, fou augmentada fins a 17 quintars 40 lliures -732 kg.-. El cost total de la feina, una vegada col·locada al campanar, fou de 290 L. També indiquen que la inscripció de la campana és TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE, la qual cosa no correspon als textos documentats.
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la. També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
Estado de conservación	En el jou posa "NOVA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El batall, massa llarg, pica en la part alta de la bola, amb perill de trencament de la campana. Sols resta un dels cables de seguretat, tot solt, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció. Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana. En (09) la part alta de la campana està molt tacada amb oli, procedent de la campana superior. En l'interior de la campana hi ha un grafit contemporani: "PEPE / 7-6-2004"
Mecanismos para tocar	Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana, la instal·lació i la maça de toc en l'Inventari General de Béns Mobles.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	86 Fotos

N'Antònia (7)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	129
Altura bronce	110
Borde	13
Peso aproximado	1243
Fundidor	GENER, RAFEL
Año fundición	1642
Descripción	En la part superior posa "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilitzada entre altres ocasions, en l'Introit de la missa de sexagèsima que es pot traduir com DESPERTEU, CRIST, AJUDEU-NOS I ALLIBEREU-NOS, PEL NOM VOSTRE. És una variant del Salm 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que té una traducció una mica més poètica: AIXEQUEU-VOS, SENYOR, AJUDEU-NOS I SALVEU-NOS, MOGUT PEL VOSTRE AMOR. Baix hi ha una llarga dedicatòria, en la qual s'omet el nom de l'autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensem haurien d'haver escrit "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" i que proposem traduir com VAIG NÉIXER A CÀRREC DEL PRELAT GUILLEM PERÒ DESPRÉS DE TRES-CENTS TRENTA ANYS TORNE A RESSORGIR RENOVADA A EXPENSES TANT DEL CAPÍTOL COM DE LA PIETAT I GENEROSITAT DE JOAN. Hem de suposar, al menys de moment, que tant Guillem, en 1312, com Joan, en 1642, eren els "presidents", és a dir els bisbes corresponents. Té el mateix any i factura que la campaneta dels quarts, la qual cosa permet assignar l'autor.
Asas	Anses possiblement trencades i reforçades amb altres de ferro superposades.
Inscripción tercio	(2 cordons) / "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " / (2 cordons)
Inscripción medio	() (querubí) () (creu 10 x 10) () (querubí) () (sant - no identificat per la brutícia) () (querubí) () (creu) " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # / # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # / # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # / # ANNO 1642 # "[CH2.5] / (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons)
Inscripción medio pie	(5 cordons junts)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Prima	La 4 +33
Hum	Sol 3 +17
Tercera menor	Re 5 -30
Quinta	Fa# 5 +30
Octava	La 5 +05
Toques tradicionales	Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado original	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou la segona campana fins la col·locació de Na Bàrbara. Es va comprar per ordre del bisbe Villanova i 330 anys després fou refosa a instàncies del bisbe Santander i del capítol. En 1594 s'ordenà que fos substituïda en alguns tocs per Na Bàrbara, però en 1621 se seguia utilitzant per a la vigília “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum” En 1642 estava totalment fragmentada. El 8 d'abril, el Monestir de La Real donà el metall per a refer-la. S'encarregà l'obra a mestre Gener que feu tirar tots els trossos davant la porta de l'Almoina. El 24 de juliol, després de la missa matinal, el domer i alguns capellans es dirigiren en processó a la Casa de la Foneria on resaren lletanies, una salve, l'oració de la Verge i la de Sant Antoni. A continuació, començà la fosa de la campana. Quan els assistents veren que el metall corria molt be entonaren un “Te Deum” en acció de gràcies. El diumenge, 10 d'agost, després de completes, el canonge-sagristà, Joan Baptista Zaforteza, beneïa la nova campana. El dia següent, sol tombant, la pujaren. El treball durà una hora i, quan la tengueren a dalt, repicaren les altres mentre es disparaven trets d'arcabús. No se sumà a tal festa N'Eloi, perquè havia de tocar el darrer tret de vint-i-cinc tirades per l'enterrament del jutge del Reial Consell Antoni Mesquida. Sofrí la ruptura d'una ansa l'any 1725 i s'ordenà que mentre estàs així tocàs Na Bàrbara l'extremunció dels canonges. L'any 1769 ja estava totalment inservible i es donà ordre que fos Na Bàrbara qui tocàs l'extremunció de Dª Benita Barco, viuda del tinent general D. Gregorio Geral, però insistint que el fet no servís de precedent. A 1770 s'ordenà una visura per si necessitava arreglar-se, i el mateix any s'encarregaren tres batalls nous per N'Eloi, N'Antònia i En Pizà. Un nou reconeixement de la campana es va fer a 1779. Aquest de mostrà que totes les anses estaven en perill. El dia 1 de desembre de l'any següent s'ordenà que es fongués de bell nou, encarregant-se l'obra a mestre Joan Matz. En ella hi ha la següent inscripció: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642. No obstant allò indicat creiem que la campana és fosa per Rafel GENER, i que no fou refosa, encara que hagué de ser reparada diverses vegades, per defectes de les anses, com queda documentat. Probablement el Mestre MATZ sigui el ferrer que va fer la reparació i no pas el fonedor.
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la. També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
Estado de conservación	En el jou posa "ANTONIA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. Les anses estan incompletes i reforçades amb tires de ferro. El batall sols conserva un cable de seguretat, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció. Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.
Mecanismos para tocar	(09) motor impulsos MOVOTRON (09) martell extern amb bobina trifàsica que queda desplaçat
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i ha de ser reconstruïda per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	44 Fotos

Na Bàrbara (8)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	145
Altura bronce	119
Borde	15
Peso aproximado	1765
Fundidor	MESTRE, MIQUEL
Año fundición	1673
Descripción	La campana té unes anses amb carasses de faccions molt deformades. Igualment porta una complexa inscripció, en llatí. En la part superior diu "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " La primera part és habitual en campanes tot i que la inclusió de la paraula ET TEMPESTATE és menys normal. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX. La segon part correspon a l'evangeli de Sant Joan (Jn 1:14) i pot traduir-se com EL VERB ES VA ENCARNAR; tampoc és habitual en campanes. Per baix d'aquest text hi ha diverses imatges: una Crucifixió a la part exterior, i una Mare de Déu a la part interior. Per baix d'aquestes hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i una Santa Bàrbara a la part de dins. Baix de la creu posa el nom del fonedor "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que pot traduir-se com MIQUEL MESTRE DE PETRA EM VA FER L'ANY 1673. En aquell moment no és habitual posar la població del fonedor, que solien desplaçar-se d'un lloc a altre. Per altra part no es tracta del "mestre" Miquel, ja que MESTRE (o MESTRES) és un cognom de fonedors habitual en els segles XVII i XVIII. Baix de la imatge de Santa Bàrbara posa en llatí "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que té una fàcil traducció: SANTA BÀRBARA INTERCEDIU PER NOSALTRES.
Asas	Anses amb carasses
Inscripción tercio	(2 cordons) / "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " / (cordó) / "ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " / (2 cordons) (00) (Crucifixió) (06) (Mare de Déu) / (2 cordons) / (garlanda) / (2 cordons) / (00) (creu amb pedestal) / (dues sargantanes) (06) (Santa Bàrbara)
Inscripción medio pie	(5 cordons, el central més gruix) (00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" (06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Prima	Re 4 +16
Hum	Reb 3 +17
Tercera menor	Fa# 4 -35
Quinta	Lab 4 +41
Octava	Mib 5 +29
Toques tradicionales	Campana ventada
Toques actuales	Campana voltejada i també ventada
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado original	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que "és una campana relativament nova, ja que segons consta per una acta capitular de 3 de febrer de 1546, fou comprada a uns mariners que la portaven des d'Alger. A 1594 s'ordenà que fos aquesta que tocàs les terceres dominiques de cada mes per l'ofici del Sant Sagrament, en substitució de N'Antònia, que passà a ésser la tercera campana del conjunt. A més a més, el toc servi per a reunir els eloiers des de la seva instal·lació. El dia 11 d'agost de 1619, quan tocava la segona batallada del Sanctus, es rompé. Fou refosa el 6 d'octubre de 1624 per Cosme Janer. La beneí el bisbe Borja el 28 de juny de l'any 1626, la vigília de Sant Pere, després de resar vespres, “davall lo llantoner gran” presents el virrei, D. Jeroni Agustín, els jurats i el poble. L'encarregat de fer l'obra per a hissar-la fou el patró Carles. Es va pujar el dia 17 d'octubre, malgrat la pluja. Cavalcava sobre ella el mestre d'obra Miquel Ferrer, ajudant-li alguns francesos que treballaven a la Seu. Quan la campana dels jesuïtes tocà migdia, fou col·locada sobre una finestra del campanar. Es va celebrar amb repics I salves d'arcabusseria des de la mateixa torre. Un dels francesos fou el primer que la tocà. El dia 25, en el moment d'entrar la processó pel portal major de la Seu, amb la relíquia de la Llet, tocà després de N'Eloi i abans que totes les demés. La nova campana no degué durar gaire, tota vegada que a 1673 s'hagué de refer, després d'anys d'estar esquerdada. El Prevere Joan Palou oferí 500 L. per ajudar a l'obra, fet que permeté que s'encarregàs a Miquel Mestre el treball de fer-ho. El dia 17 de març de 1673 es signaren les condicions de la feina: 1. Se pagaria al mestre a raó del 8% de l'evaporació i pèrdues de metall. 2. S'havia d'entregar la campana al peu de la torre. 3. Tot el metall que s'afegís a la nova campana se pagaria a raó de 5 s. per lliure. 4. El preu total seria de 400 L. El 5 de juliol del mateix any es compraren les cordes per a pujar-la. Fou beneïda el 7 o 8 següent i hissada el 14. El preu total d'aquest treball fou de 75 L. Abans de refer-la pesava 42 quintars, fou augmentada fins a 46 quintars i 25 lliures, és a dir 1.882 Kg. Amida 1'10 m. d'altura i 1'40 m. de diàmetre. Té la inscripció següent: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST. Davall d'aquesta hi ha una “Deesis”, a més de diverses imatges: Santa Bàrbara, Sant Miquel, la Mare de Déu asseguda, la Verge amb Jesús infant i que fa una carícia a Sant Joan Baptista, un drac i una sargantana. Davall de Sant Miquel hi ha una creu i es llegeix: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. AI mateix nivell, però a l'altre costat: MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673. Essent la segona campana de la Seu, substituïa a N'Eloi quan es trobava inservible, provocant els mateixos problemes que aquella." No compartim la interpretació de la Crucifixió com una Déesi, ja que tot i que es tracti dels mateixos personatges, Jesús al centre, Maria a la seva dreta i Joan a la seva esquerra, en la primera representació, aquella de la campana, Jesús està clavat en la creu, mentre que en la segona és el Jutge etern, assegut, qui rep els consells (i la intercessió) sobre tot de Sa Mare.
Estado anterior	En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estado de conservación	En el jou posa "BARBARA". Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància. El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca. Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana. El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismos para tocar	(03) motor impulsos MOVOTRON
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	73 Fotos

N'Aloi (9)

Localización	Sala de campanes
Diámetro	200
Altura bronce	136
Peso aproximado	4632
Fundidor	ALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET
Año fundición	1592
Descripción	La campana té les anses decorades. Degut a les seves mesures extraordinàries (és la campana en moviment més gran de l'Estat), té una llarga inscripció, en grec i llatí (excepte les dues o tres últimes paraules, en català). Diu en la línia superior " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT". Com s'ha indicat en la descripció de Na Bàrbara, la inclusió de ET TEMPESTATE no és gens habitual. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX. Tampoc és normal la inclusió de la invocació a la Santíssima Trinitat que haurien d'haver escrit "IN NOMINE PATRIS ET FILII ET SPIRITUS SANCTI" i que pot traduir-se com EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L'ESPERIT SANT. En la línia següent està el principi de l'Evangeli de Joan (Jn 1 1-3) que es talla de sobte, segurament per haver-hi omplert tot l'espai que tenien, afegint, en català, l'any. " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " Aquesta citació evangèlica no sembla tenir errors, i hauria de seguir, per completar la frase "OMNIA PER IPSUM FACTA SUNT". Es pot traduir com AL PRINCIPI EXISTIA EL QUI ÉS LA PARAULA. LA PARAULA ESTAVA AMB DÉU I LA PARAULA ERA DÉU. ELL ESTAVA AMB DÉU AL PRINCIPI. PER ELL TOT (HA VINGUT A L'EXISTÈNCIA) ANY 1592. La utilització de xifres per posar l'any és encara molt moderna en el moment de la fabricació de la campana, per la qual cosa en compte de posar números, hi utilitzen lletres, de forma semblant. El signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús.
Asas	Anses decorades
Inscripción hombro	(Cordó) / (garlanda) / (cordó)
Inscripción tercio	(2 cordons) / " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " / (cordó) / " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " (el signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús. / (cordó) / (garlanda) / (2 cordons) / (diverses decoracions, difícils d'interpretar per la brutícia)
Inscripción medio	(2 cordons) / (corda amb nus) / (2 cordons) / (00) (crucifixió) (03) (Sant Eloi?) (06) (Mare de Déu amb Nen) (09 (Sant Eloi?)
Inscripción medio pie	(5 cordons)
Inscripción pie	(Cordó) / (garlanda - l'extrema brutícia de la campana impedeix detectar si aquesta garlanda conté cap text) / (cordó)
Prima	Mib 4 -28
Hum	La 3 +35
Tercera menor	Sol 4 +08
Quinta	La 4 +17
Octava	Re 5 +01
Toques tradicionales	La campana era ventada en ocasions molt especials, per una dotzena de campaners, que tiraven d'una sola corda, dividida en altres molt més fines, des de la sala de baix. El campaner parava la campana amb la boca cap amunt, entre toc i toc, mitjançant un pal de fusta recolzat en la boca de la campana, pal i elements de parada encara existents. Igualment la campana sonava els senyals diaris, probablement els tocs d'oració entre altres, amb una corda lligada amb un ganxo al batall, també conservada, i tocada igualment des de la planta de baix.
Toques actuales	Campana ventada. No toca cap dels senyals diaris.
Yugo	Ferro MANCLÚS nova
Estado original	M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SERRA indiquen que en 1389 ja existia una campana d'aquest nom, també considerada com la més gran, i que havia de menester nou homes per a tocar-la. Des de començament del s. XVI es feu sonar, encara que es trobava esquerdada. A 1530 es trameté una carta al Capítol de València demanant les capitulacions fetes allà per a fondre el "Micalet". A 1551 continuava en mal estat, oferint-se Joaquim Batle per fer-la de bell nou. No fou fins a 1574 que es va emprendre la feina per part del mestres Joan Salorsena i Pere Bonafós. La nova campana sortí dolenta, ja que a 1590 la tornaren trobar clivellada. Per tal de trobar doblers per a refer-la, s'acudí a la Universitat i a una sèrie de sermons que s'avisaven amb el só de la campana curullada. L'obra s'encarregà a Miquel Alomar i a Joan Benet Bonnin, reberen pel treball 100 L. i una prima de 40 L. per haver sortida bona. El bisbe Vich i Manrique la beneí el 31 de gener de 1593 i fou pujada el 10 de març.
Estado anterior	En 1992 acabaven de substituir el jou de fusta per un metàl·lic tot i mantenint la palanca i la corda per ventar-la manualment. L'antiga corda al batall (encara existent) per tocar els senyals diaris des de la sala dels campaners fou substituïda per un electromall.
Estado de conservación	Coberta per una espessa capa de tosca, que no sols impedeix la documentació de l'epigrafia i de les decoracions, sinó que segurament ofega el seu so. El batall ha sigut fixat amb un nou sistema, soldant peces de ferro, i rigiditzant-lo, que no impedeix que la seva percussió sigui molt ampla. Probablement per un batall massa llarg o afluixat, falta un tros del llavi, que no hauria d'afectar al so. En la part superior interior de la campana hi ha diverses taques d'oli, difícils d'interpretar.
Mecanismos para tocar	Ballesta per al balanceig manual, mall exterior - corda amb ganxo per lligar al batall i tocar des de la planta inferior
Actuaciones	Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València. Substitució, en temps recents, del sistema tradicional de fixació del batall per un conjunt de ferros soldats, d'escassa fiabilitat i que modifiquen la sonoritat del conjunt.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986) AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992) LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007) MARTÍNEZ ROIG, Eliseo [Documentació fotogràfica] (27-08-2022)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	140 Fotos

Campaneta de quarts (0)

Localización	Sala intermèdia de la torre
Diámetro	33
Altura bronce	28
Borde	4
Peso aproximado	21
Fundidor	GENER, RAFEL
Año fundición	1642
Descripción	La campana porta una breu inscripció en llatí: "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " que segons algunes versions de la Vulgata és el càntic dels àngels en Betlem (Lc 2, 14). La nova Vulgata diu "... ET SUPER TERRAM...", però en tot cas es tradueix com GLÒRIA A DÉU EN LES ALTURES I EN LA TERRA PAU. El text s'acaba, per la manca d'espai, i està escrit tot seguit, sense separacions, probablement per les petites dimensions de la campana. En el mig posa l'any, en xifres "I642" i baix una cartel·la amb el nom de l'autor "RAFEL GENER". Justament per tenir la mateixa data i semblants decoracions que N'Antònia, permet atribuir-lo a aquella (que no està signada).
Inscripción tercio	(2 cordons) / "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " (el text original està escrit sense separacions, que afegim per una major comprensió) / (2 cordons)
Inscripción medio	(3 cordons) / (00) (03) (09) " # " (06) "I642"
Inscripción medio pie	(3 cordons) / (02) (05) (08) (11) " # " (06) (marca de fàbrica, en cartell) "RAFEL / GENER"
Inscripción pie	(Cordó)
Prima	Re 6 +44
Hum	Do 5 +49
Tercera menor	Fa 6 -19
Octava	Re 7 +09
Toques tradicionales	Campaneta de senyals? Campaneta del rellotge?
Toques actuales	No utilitzada.
Estado original	Probablement, campana de quarts o de les hores del rellotge en l'interior de la Catedral. També podria ser la successora d'aquella "esquella davant del cor per fer senyal" indicada per M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA, és a dir una petita campana ubicada en la teulada i connectada per una llarga corda al cor per avisar als campaners. No obstant aquests autors no l'esmenten de manera específica.
Estado anterior	En 1992 no fou documentada.
Estado de conservación	Capa de tosca interior, que segurament desfigura la seva sonoritat. Desgast en el peu (06) per mall exterior. Dipositada en terra en la sala intermèdia del campanar. Habitada per una colònia d'aranyes.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	25-10-2016
	31 Fotos