Campanas de México

Catedral de Mallorca - PALMA (BALEARS)

Registro de las campanas

Catedral de Mallorca - PALMA (BALEARS)


Descripción El campanar conté dues sales de grans dimensions i molt diferenciades.
La primera sala, ara utilitzada com a magatzem tècnic de la catedral (on es conserven els jous originals de les campanes, però també molts elements per a la conservació de l'immoble) fou el Refugi o Presó de la Seu, i conté probablement el millor conjunt de grafits o al menys els més estudiats de tot l'Estat, entre els quals destaquen diverses inscripcions i dibuixos medievals fets amb carbó.
La segona sala esta dividida en tres espais: la part inferior, que nosaltres proposem anomenar "la sala dels campaners" ja que és la zona per tocar les campanes, amb les cordes corresponents, tant per ventar-les com per pegar batallades amb el mall extern de ferro forjat. Aquesta part està separada de la resta, i funciona com un espai propi.
Les campanes estan ubicades en els dos nivells superiors, sense separació formal. De manera sorprenent, tant acústica com dinàmica, les tres majors, o al menys les dues més grosses, estan ubicades dalt, mentre que la resta es troba en la part inferior. Potser el motiu sigui un accés més fàcil per a la conservació de les més utilitzades.
Altres autors com BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume denominen la part inferior com "sala de campanes" però el nom no sembla aplicable en un espai reservat per als campaners i les cordes per tocar les campanes.
Per altra banda la paraula "tremuja" utilitzada pels mateixos autors, per descriure l'estructura interna de fusta que suporta les campanes, tampoc semblaria adequada, ja que en alguns llocs del nostre àmbit lingüístic, la paraula descriu el contrapès de fusta o jou, anomenat "truja" en altres llocs.
Graffitti Tot el campanar compta amb un nombrós i importantíssim conjunt de grafits, parcialment estudiat i publicat. Grafits (en carbó) amb epigrafia gòtica o dibuixos en la sala intermèdia, i nombrosos vaixells incisos en la sala de campanes, entre altres, recomanen no sols un estudi molt seriós i una documentació exhaustiva, sinó la integració d'aquells grafits en el projecte de restauració, la seva conservació i la posta en valor posteriors.
Així, en la sala ubicada baix les campanes, i des d'on es toca, hi ha molts grafits de campaners i visitants. Els grafits estan documentats, estudiats i publicats.
Estado original Pel que sembla, les campanes han sigut sempre ventades o tocades a batallades. Així com N'Aloi, tocat escasses voltes, i per un grup específic de campaners, tenia una corda lligada directament al batall per tocar-lo des de la sala inferior (instal·lació encara existent), quatre o cinc de les campanes del nivell baix tenien un mall exterior de ferro forjat per tocar-les també per diverses senyals i segurament també per als tocs de mort, sense haver de pujar a la sala de campanes.
A la qüestió relativa a l'antiguitat dels jous de fusta existents no sembla fàcil respondre, sense un estudi més complet tant dels mateixos jous com de les consuetes i altra documentació de la Catedral. No obstant, l'estructura de fusta relativament feble justificaria des de temps antics unes campanes contrapesades, per evitar esforços al conjunt així com per controlar millor el ritme, la velocitat i l'alçada de les campanes balancejades.
Estado reciente La Catedral de Mallorca compta amb un dels conjunts de campanes més singulars, fins i tot d'Europa, pel gran nombre de campanes gòtiques, per la manera en la qual estan disposades i per la forma de tocar-les.
En 1992 el conjunt havia patit diverses modificacions. S'havien substituït els jous de fusta per altres de ferro, dotant-los de motors de volteig continu i d'electromalls, tot i que tradicionalment només es ventaven o balancejaven aquestes campanes.
L'acció va modificar la sonoritat de les campanes. En 1991 s'havia substituït una campana del XIV que s'havia esquerdat, per una nova.
Tan sols la campana major, "N'Aloi", tot i que amb jou de ferro, conservava la manera tradicional de ventar-la, mitjançant una gran corda, de la qual pengen dotze de més petites.
Conservación actual Hi ha hagut diverses actuacions recents, realitzades per una empresa poc especialitzada en actuacions en campanes, especialment històriques. S'hi han afegit rodes de ventar i motors d'impulsos a algunes campanes, i sobre tot s'ha fixat de manera rígida, i sense justificació aparent, el gran batall de N'Aloi, abans aïllat acústicament de la campana per les tires de cuiro
En la caixa de contactors elèctrics hi ha diverses etiquetes de l'empresa instal·ladora. En una es pot llegir "Instalaciones Eléctricas Navarro, S. L. / C. L'Arxiduc Lluís Salvador, 5 / BINISSALEM - tel. 51 20 14 / Rafael Navarro Salom - Urgencias: / Instalador autorizado por la D. G. I." En altra hi posa "instal·lacions / elèctriques / NAVARRO / tel. 971 51 20 14 Movil 617 462 377"
En 2009 els jous de les campanes ha sigut repintats, amb pintura plàstica, cobrint el nom corresponent. L'actuació priva al conjunt d'un element patrimonial afegit (tant el nom de la campana com la forma de les lletres). La pintura s'ha realitzat sense cobrir les campanes, que estan encara més tacades.
Protección Bé: Catedral de Santa Maria
Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears
Província: Balears
Municipi: Palma de Mallorca
Entitat local menor: Mallorca
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000406 - 00000
Registro: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Disposició: DECRET
Matis: DECLARATS ABANS L/85
Las campanas La Catedral de Mallorca conserva, encara avui, el conjunt medieval més complet conegut de tota Europa, amb quatre campanes foses entorn a 1312.
N'Aloi, probablement la major campana en moviment de l'Estat, és del XVI, mentre que la resta de campanes són del XVII i del XVIII.
Es tracta per tant d'un conjunt especialment antic i important, segurament conservat per la manera en que les campanes eren tocades, amb jous molt contrapesats i per tant oscil·lant lentament i pausada.
Per altra part, i d'acord amb les intervencions arquitectòniques fetes per GAUDÍ, la Catedral conserva una petita campana, en el cim d'un pal, de forma tubular i percussió exterior i sens dubte utilitzada com "tintinnabulum", signe de basílica.
Toques tradicionales Probablement, en temps tradicional, quan les campanes no sols eren ventades sinó parades també cap amunt, la major part dels tocs, inclòs N'Aloi, eren realitzats des de la mateixa sala de campanes. Bona prova és la ubicació de les campanes, sense que hi hagi cap damunt de l'altra, per poder actuar millor. En 1957 Bartomeu NIGORRA i BARCELÓ ja es queixava que aquests complexos tocs tradicionals havíen sigut substituïts per simples campanes ventades i per batallades, havent-se perdut també la repicada solemne de les nou campanes per a les grans festes, també anomenades "dies de N'Aloi".
Els últims tocs tradicionals utilitzaven diverses alçades de ventar les campanes, modificant així el ritme i la velocitat, i únicament N'Aloi podia quedar invertit, degut a un pal recolzat en la mateixa boca de la campana, tècnica poc habitual i de difícil execució. No sembla que les altres campanes tingueren cap mecanisme ni topall per deixar-les invertides.
També es tocava a batallades la campana major, de manera habitual i quotidiana per als senyals de cada dia, mentre que quatre o cinc de les altres tenien malls externs per tocar-les a batallades, sense haver de pujar-hi a la sala de campanes.
Totes aquestes suposicions han de ser verificades en la consueta i altres documentacions existents en l'Arxiu de la Seu de Mallorca
Toques actuales Amb la primera electrificació, els motors podien voltar completament les campanes. No obstant foren dotades d'un inversor mecànic, per tractar de ventar-les, amb un motor i una instal·lació de volteig continu.
Igualment els malls externs per al toc manual a distància, foren dotats de bobines trifàsiques, per tocar-los automàticament. Aquests mecanismes semblen tots fora d'ús, així com l'electromall posat en l'exterior de N'Aloi.
Per a les misses de dissabte i diumenge es toca un quart d'hora abans, i per cinc minuts, Sa Nova.
El toc de les campanes està gestionat per un conjunt d'interruptors i polsadors, instal·lats en el seu moment per MANCLÚS. En conseqüència no hi ha cap programació prevista sinó una connexió directa segons festa o cel·lebració.
Junt als polsadors figura el següent manuscrit, pegat al mur:
RELACION DE CAMPANAS
DOMINGOS Y FIESTASLABORABLESFIELES DIFUNTOSFUNERALES
Las Campanas SiguientesANTONIALas Campanas SiguientesNOVALas Campanas SiguientesBARBARALa Campana SiguienteBARBARA
NOVATERCIANOVA
TERCIAPICAROLMITJA
PICAROLTERCIA
MAITINES
MEDIO VUELOMEDIO VUELOMEDIO VUELOMEDIO VUELO
Visitas En un temps passat, el campanar era visitable, la qual cosa explica segurament que tant els jous antics com els nous, i les massoles tinguin pintat el nom corresponent.
Aquesta visita pública només seria possible, en el futur, després de restaurar acuradament tant els accessos com les zones segures per als visitants (per exemple evitant que les campanes en moviment puguin causar quelcom accident).
Igualment caldria posar en valor tots els elements patrimonials del conjunt: les diverses campanes, els grafits o les vistes de la ciutat.
Actuaciones Dues intervencions recents han modificat tant la manera de tocar les campanes de la Seu de Mallorca com la seva sonoritat.
En 1991 foren desmuntats els antics jous de fusta, molt contrapesats, de les campanes i substituïts per altres de ferro, amb motors de volteig continu tot i que modificats per permetre també ventar les campanes.
Cap a 2006 algú dels motors ha sigut substituït per altres d'impulsos MOVOTRON, per la qual cosa, sense desmuntar la vella roda, han afegit noves rodes, molt més grans que en algun cas impedeix el toc de l'electromall extern.
Matraca
Les "massoles" es troben en la part alta de la sala de campanes, en regular estat de conservació.

 

Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
Autor y títuloAño
ARCHIVO - Las campanas de Mallorca, primer saludo al Papa en su visita a España1982
BALLESTER COLL, Joan Antoni - Anàlisi funcional de les campanes de la Seu de Mallorca a l'edat mitjana (presentació)2014
BAUZÁ JOY, Cristina - Repic de campanes al centre de Palma per la revetla de Sant Sebastià2022
BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume - Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca1986
BERNAT i ROCA, Margalida; SERRA i BARCELÓ, Jaume - L'aprenentatge d'un ofici: Graffiti arquitectònics a la Seu de Mallorca1989
BIBILONI, Gabriel - Repicar campanes2005
CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual - Catedral de Mallorca1991
CATEDRAL DE MALLORCA - Reforma al Campanar2012
CATEDRAL DE MALLORCA - Obres al campanar i claustre2013
CATEDRAL DE MALLORCA - Els graffiti del campanar2014
CATEDRAL DE MALLORCA - Toques de reloj y campanas en la Catedral de Mallorca2015
CATEDRAL DE MALLORCA - Las campanas de la Catedral de Mallorca tocan por el Patrimonio Inmaterial de la Humanidad2018
CUART, Mateu - La Seu sonaba en el medievo con cien toques de campana distintos2009
DARDER, Clàudia - Las campanas de La Seu repican junto a cerca de mil torres y templos de Europa2018
DÍAZ, M. - La Seu modifica la frecuencia del toque de campana a petición de los vecinos2010
DÍAZ, M. - Las campanas de la Seu saldrán de viaje2013
DÍAZ, M. - El primer inventario de las campanas de la Seu da cuenta de su delicado estado2013
DÍAZ, Mariana - Rotger pide opinión a Madrid sobre la restauración de las campanas de la Seu2013
DÍAZ, Mariana - Patrimoni paraliza la restauración de las campanas de la Catedral2013
DÍAZ, Mariana - Las campanas medievales de la Seu podrían musealizarse, según un informe2013
DÍAZ, Mariana; LARGO, Ana - Las campanas de la catedral necesitan un plan de conservación2014
EFE - Las campanas de las iglesias de Mallorca repicarán cuando haya nuevo papa2012
ERMEC - Presentación de referencias de instalaciones2009
ESCANDELL - La nostra Història1998
ESTRANY, Joan - ¿Por quién dobla la Catedral?2008
FULLANA, Pere - N’Eloi i el Twitter2012
G. E. - Patrimoni deniega el traslado de las campanas de la Seu por «preservación»2014
IPCE - Restauración campanario y claustro de la catedral de Mallorca.2010
JURADO, Laura - Chitón a las joyas de la Catedral de Palma2014
LARGO, A. - Patrimoni autoriza la limpieza de tres campanas de la Seu2014
LLOP i BAYO, Francesc - Catedral de Santa Maria (Catedral de Mallorca) - CIUTAT DE PALMA1994
LLOP i BAYO, Francesc - Les campanes de la Catedral de Mallorca: la més antiga música viva2002
LLOP i BAYO, Francesc - Proposta de restauració de les campanes de la Catedral de Palma2009
LLOP i BAYO, Francesc - Informe sobre la restauración de las campanas de la Catedral de Mallorca2013
LLOP i BAYO, Francesc - El brandar de les campanes: la fixesa històrica de les horàries2013
M. E. V. - El Consell podría aprobar por la vía urgente la reforma de las campanas de la Seu2013
MIÑANA, Fernando - Eliseo da la campanada2015
MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTE - Proyecto básico y de ejecución de rehabilitación y restauración del campanario y claustro de la Catedral de Mallorca. Proyecto reformado2014
MINISTERIO DE CULTURA Y DEPORTE - Rehabilitación y restauración del campanario y claustro de la Catedral de Palma de Mallorca2014
NIGORRA i BARCELÓ, Bartomeu - Notas sobre los toques de campana de nuestra S. I. Catedral Basílica1957
PALOU, Felip - La campana de n’Eloi de La Seu tornarà a sonar en honor a Sant Sebastià2022
PIÑA HOMS, Román - El obispo da en el clavo2019
PONS CORTÉS, Antoni - La tomba de Jaume II a la Seu de Palma i el seu cerimonial de la festivitat del dia de les morts2010
R. D. - Las campanas de la Seu sonarán mañana para reivindicar el valor del tañido manual2001
R. F. M. - Patrimoni solicita nuevas pruebas para la restauración de las campanas de La Seu2013
R. F. M. - La Seu ya puede cubrir la bóveda abierta para extraer las campanas2015
REDACCIÓN - Así ha sido el toque de campanas en la Catedral de Mallorca en vigilia de la fiesta de San Sebastià2022
RIERA, Joan - El pavoroso incendio del Forn de Vidre2011
RIERA, Joan - Historias y leyendas sobre n´Eloi2013
SAN MARTÍN, Andrea - Las visitas guiadas a las terrazas de la Seu desbordan las previsiones2017
SEGUÍ i TROBAT, Gabriel - La Consueta de Sagristia de la Seu de Mallorca de 15112010
TALTAVULL FEMENIAS, Enric - Propuesta de conservación-restauración del Campanario de la Catedral de Mallorca - Actualización noviembre 20132013
TALTAVULL FEMENÍAS, Enric - Las campanas de la Seu de Mallorca. Cumplimiento de prescripciones2014
VALLÉS, Elena - La Seu extiende su reforma al claustro barroco2010
VALLÉS, Elena - El ministerio de Cultura se opone al proyecto de restauración de las campanas de la Catedral2014
VALLÉS, M. Elena - Las campanas de la Seu deberán restaurarse en el propio templo2014
VALLÉS, M. Elena - La Catedral se abre a los cielos2016
VALLÉS, M.E. - Limitan los toques de las campanas de la Seu por fallos estructurales2014
VELERT, S - Patrimonio vuelve a retrasar la restauración de las campanas de la Seu2014
VELERT, Sílvia - Un repic de campanes en honor al patró2022
VICENS, Miguel - La Catedral da lustre a su campanario2009

Grabaciones de toques de campanas

IntérpreteGrabaciónFechaDuración
CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAEl código de las campanas05-04-201714:15

Vídeos de toques de campanas

IntérpreteVídeoFechaDuración
Visita guiada por la Seu29-01-201002:32
LACHENMEYER, HANSSegueix la restauració del campanar de la Seu18-04-201301:37
Las entretelas del campanario de la Seu18-04-201302:01
El mes que ve s'obrirà al públic l'accés a les terrasses i el campanar de la Seu de Mallorca14-06-201601:16
Las visitas guiadas a las terrazas de la Seu desbordan las previsiones17-10-201701:08
Las campanas de La Seu repican junto a cerca de mil torres y templos de Europa21-04-201821:03
La campana de n'Eloi de La Seu tornarà a sonar en honor a Sant Sebastià01-01-202201:36
Repiquen les campanes al centre de Palma per la revetla de Sant Sebastià19-01-202200:55
Toque de campanas en la vigília de la fiestade San Sebastián19-01-202200:55
La repicada de campanes amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià, una tradició del segle XIV recuperada a Palma13-01-202301:34
MARTÍNEZ ROIG, ELISEUDe la materialidad de lo inmaterial. Intervenciones en campanas.11-05-202356:43
RIERA MOLL, JOSEP LLUÍSProyecto inventario de campanas de las Illes Balears08-06-202347:30
256 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualización 2020-06-21

Campanas desaparecidas

CampanaFundidorAñoDiámetroPeso
Na Tèrcia, (desapareguda)131290422

Campanas actuales

CampanaFundidorAñoDiámetroPeso
Campana d'eixida de missa183
Campana de senyals (1)1800ca3321
Campana de senyals (2)1315ca4243
Tintinnabulum (0)1910ca152
Na Prima (1)131275244
Na Picarol (2)131276254
Na Tèrcia (3)MANCLÚS, SALVADOR199190422
Na Matines (4)131293466
Na Mitja (5)1312100579
Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6)CARDELL, JOAN1769105670
N'Antònia (7)GENER, RAFEL16421291243
Na Bàrbara (8)MESTRE, MIQUEL16731451765
N'Aloi (9)ALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET15922004632
Campaneta de quarts (0)GENER, RAFEL16423321

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del relojMARCH, IVAN (PALMA)
Fecha construcción 1778
Descripción del reloj La Seu de Mallorca compta amb un rellotge mecànic en funcionament, cosa absolutament inhabitual, i digna de tota protecció.
Es tracta d'un mecanisme originalment de forja i signat "EN PALMA POR IVAN M... AÑO DE I778". El cognom, curt, no es pot veure degut a que es troba ubicat per damunt el mecanisme de caixeta de música per al toc dels quarts amb quatre campanes. No obstant podria ser "MARCH".
Tipo reloj 1
Existencia del reloj 1
Funcionamiento del reloj 2
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha 13-09-2007
Fotos del reloj
Reloj mecánico (1)
Autor del relojFERNÁNDEZ ANDRÉS, FERNANDO
Fecha construcción 1981
Descripción del reloj En el tambor del moviment posa, en lletres industrials punxades, "REFORMADO Y AMPLIADO CON CARRILLÓN POR FERNANDO FERNÁNDEZ ANDRES EN 1981."
El rellotge és de remuntatge setmanal, i malgrat la petita distància entre les peses i el terra (uns 4 m) dura exactament set dies i quatre hores. Habitualment es remuntat el dilluns al matí.
En 2007 el rellotge estava parat. En 2009 funciona, tot i que sols sonen 2 de les 4 campanes dels quarts (al menys una té l'electromall inutilitzat, degut a la instal·lació recent d'una roda de brandeig de grans dimensions). Les hores sonen, sense repetició, amb N'Aloi.
Tant la roda comptadora, com la roda de la mostra tenen marcades, per punxó, les hores corresponents.
Tipo reloj 1
Existencia del reloj 1
Funcionamiento del reloj 2
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha 13-09-2007
Fotos del reloj
  • Registro reducido (PDF)
  • PALMA: campanas, campaneros y toques
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com