Inventario de campanas
Parròquia de la Sagrada Família - LA VILAVELLA (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Maria, la Senyalera (0)
  | |
| Localización | Presbiteri |
|---|---|
| Diámetro | 32 |
| Altura bronce | 27 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 19 |
| Fundidor | TRAVER, JUAN (ARTANA) |
| Año fundición | 1858 |
| Descripción | En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció, referent al nom de la campana i l'any en que es va fer: "# MARIA # AÑO # M D CCC L VIII ###". Curiosament l'any de fundició es va indicar amb números romans, costum molt estranya al segle XIX, però si habitual en algunes campanes aquest fonedor. Al mig trobem el nom del autor: "#JVAN# / #DEARTAAN# / #MEHIZO#", que correctament escrita seria: "JUAN DE ARTANA ME HIZO", segurament per motius d'espai no va incloure el cognom, que sens dubte es Traver. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (cordó) (00) (cenefa de triangles) (cordó) "# MARIA # AÑO # M D CCC L VIII ###" (cordó) (00) (cenefa de triangles) (cordó) |
| Inscripción medio | (00) "#JVAN# / #DEARTAAN# / #MEHIZO#" (06) (Creu amb pedestal) |
| Inscripción medio pie | (3 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Com hem indicat, era la campana senyalera, encarregada de coordinar els tocs de campanes amb els actes litúrgics celebrats al temple. Principalment avisaria als campaners per a que tocaren en moments determinats com l'Alçar a Déu. |
| Toques actuales | Toca per al inici de la missa, accionant la ballesta. |
| Yugo | Fusta original |
| Estado original | Sembla que la campana va estar ubicada al tercer cos del campanar des de la seua fundició, complint les funcions de senyalera. Per tant comptaria amb una llarga corda que des de la ballesta arribaria fins als peus del campanar. |
| Estado anterior | Es trobava en un estat regular, principalment estava deteriorada la truja de fusta pel pas del temps i la exposició del conjunt als agents climàtics. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un bon estat de conservació, ubicada en un lateral del presbiteri i preparada per a balancejar. Compta amb la truja de fusta original, així com els ferratges, el batall i la ballesta completament restaurats. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballesta |
| Actuaciones | Com indiquen les seues inscripcions, l'any 1858 va ser fosa per Juan Traver, veí de la propera localitat d'Artana i fonedor de campanes actiu entre 1840 i la dècada dels 80 del segle XIX. Segurament la va fondre al seu poble i seria portava posteriorment a La Vilavella per beneir-la i pujar-la al campanar. Quan la casa Manclús va mecanitzar el conjunt, aquesta es va quedar sense fer-ho, fet que va permetre conservar la instal·lació tradicional de la campana. Durant la restauració de les campanes en 2010 va ser baixada del campanar, netejada i montada de nou amb la seua truja, que també es va restaurar. Com que les campanes toquen automàticament i no podia complir la seua funció original va ser ubicada al presbiteri per tocar al inici de la missa. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 30-08-2014 |
| 13 Fotos | |
La xicoteta (1)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 54 |
| Altura bronce | 44 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 91 |
| Año fundición | 1783 |
| Descripción | Compta la campana al terç amb inscripcions, repartides entre tres cordos, que resulten quasi il·legibles per defectes en la confecció del motle o la fundició de la campana. No obstant amb regular claredat es pot vore la data de fundició: "ANO 1783". |
| Inscripción tercio | (cordó) (inscripcions il·legibles) (cordó) (04) "AÑO 1783" (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (cordó) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) |
| Inscripción pie | (cordó) |
| Toques tradicionales | Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta EMERC |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos, electromall |
| Actuaciones | L'any 1783 es va fondre un conjunt de campanes amb destí al nou campanar, acabat d'edificar poc abans. Aquesta era la menor d'elles, fosa segurament al poble i d'autor anònim, que seria beneïda i pujada al campanar poc després. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | Compta al braç de la truja amb dos plaques conmemoratives. La primera: "ADORACIÓN / NOCTURNA / PARROQUIA" i la segona: "Calle San Roque, Asociación Clavarios Barrio San Joaquín / Congregación Hijas de Maria y Sta. Teresa de Jesús / Joan Casino Caballer, Jorge Casino Caballer, Antonio Peixó Casino / Cofradía Sagrado Corazón de Jesús" |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 02-10-2014 |
| 11 Fotos | |
Santa Bàrbera (2)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 65 |
| Altura bronce | 49 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 159 |
| Fundidor | CORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO) |
| Año fundición | 1803 |
| Descripción | Compta la campana amb aquesta inscripció al terç: "# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #"; indicant l'advocació a la que está dedicada, en aquest cas a la patrona dels campaners i protectora contra les tronades, i l'any en que va ser fosa. Finalment al mig trobem el nom del fonedor: "PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO". |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu decorada i amb pedestal) (06) (Querubí) "PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO" |
| Inscripción medio pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. A més toca els quarts. |
| Yugo | Fusta EMERC |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos, electromall |
| Actuaciones | Va ser fosa l'any 1803 per Pedro del Corral, campaner natural de Isla, que pertany a la població càntabra d'Arnuero, ubicada a la comarca de La Trasmiera. Aquesta és una zona famosa per ser cuna de desenes de fonedors de campanes que treballaven de manera ambulant per tota Castella, arribant alguns d'ells a la zona valenciana. En aquest cas Pedro del Corral va estar actiu per Castelló entre 1799 i 1803. Rastre de la seua activitat són les campanes conservades a les localitats de La Llécua (Morella), Cortes de Arenoso, Toga i Almassora; a més aquestes dos poblacions hi ha campanes del mateix any que aquesta, com a resultat del seu pas itinerant. Suposem que la campana es va fondre en algún corral del poble, com era habitual, sent beneïda i pujada al campanar. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | Compta amb una plaqueta conmemorativa: "LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA" |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 24-09-2018 |
| 14 Fotos | |
Sants de la Pedra i Sant Sebastià (3)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 79 |
| Altura bronce | 58 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 285 |
| Fundidor | ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1920 |
| Descripción | Compta al terç amb aquesta incripció: "# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783 / Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920". En primer lloc trobem la triple advocació de la campana, dedicada a tres importants sants de la devoció local (Sant Sebastià a més és el patró). En segon lloc és poc habitual que indique la data de la campana anterior, limitant-se normalment a indicar la de la nova. Aquest fet permet saber que la present campana és el resultat de la refosa d'una anterior de 1783. Finalment al mig trobem la marca de fàbrica: "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID". |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783" (cordó) (cenefa de flors) "Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920" (garlanda vegetal) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal i querubí) (03) (anagrama de Jesús i querubí) (06) (monograma de Maria i ramet) (09) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID". |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (cenefa de flors) (2 cordons) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta EMERC |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos, electromall |
| Actuaciones | Entorn a 1920 es deuria trencar la primitiva campana, que com indiquen les incripcions de l'actual era una de les campanes fetes en 1783 quan es va fondre un nou conjunt de campanes per al campanar. Per tal de refondre-la va ser traslladada en 1920 als tallers de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida, que havia obert una fundició a València uns pocs anys abans. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | A la truja trobem dos plaques, una amb el logotip de la Caixa Rural de La Vilavella i altra amb el de l'Ajuntament. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 02-10-2014 |
| 16 Fotos | |
Jesús, Maria i Josep (4)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 92 |
| Altura bronce | 72 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 451 |
| Año fundición | 1783 |
| Descripción | Compta al terç amb aquesta inscripció en llatí: "# IESUS#MARIA#IOSEHP# # # #", que correctament escrita seria: "IESUS MARIA IOSEPH" i que es pot traduir com: "JESUS MARIA JOSEP". Aquesta inscripció va ser molt habitual en les campanes des del segle XVIII, bé seguida d'altres inscripcions o com en aquest cas sense elles. A més fa al·lusió al titular del temple, la Sagrada Família. Baix trobem la data de fundició: "### ### ANO 1783 # # # # # #". El 7 està invertit i per un altra banda "ANO"pot ser tant "AÑO" (en espanyol) o abreviatura de "ANNO" (en llatí). |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# IESUS#MARIA#IOSEHP# # # #" (cordó) "### ### ANO 1783 # # # # # #" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (2 cordons) (00) (Creu amb pedestal) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. Toca les Hores, |
| Yugo | Fusta EMERC |
| Estado original | A les fotografies antigues s'aprecia la truja de fusta amb la que comptava, de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Comptaria també amb alguna maça per al toc de les hores, ja que s'aprecia marca de desgast en un lateral (a les 04) |
| Estado anterior | La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Mecanismos para tocar | (03) motor d'impulsos, electromall |
| Actuaciones | L'any 1783 es va fondre un conjunt de campanes amb destí al nou campanar, acabat d'edificar poc abans. Aquesta era la major d'elles, fosa segurament al poble i d'autor anònim, que seria beneïda i pujada al campanar poc després. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. El seu batall va caure el dia de Reis de 2010, sense causar cap dany personal. Un any després es va procedir a la restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | Compta amb una plaqueta conmemorativa: "LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA" |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 02-10-2014 |
| 12 Fotos | |