Registro de las campanas
Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia - BARCELONA (CATALUNYA)
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Descripción | Església aixecada el 1298 en estil gòtic català —naus laterals altes (església de saló), teulada de terrat—, coberta a principis del segle XV (1422) i acabada a finals del segle XIX amb un cimbori sobre trompes (finalitzat el 1913) amb agulla calada de 73 metres (mesura externa que inclou la figura de Santa Elena, de 4'84 metres d'alçada obra d'Eduard B. Alentorn) i façana neogòtica (1887-1890) obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres d'acord amb un projecte del mestre d'obres francès Carles Galtés del 1408. Els seus murs són de carreus de pedra grisenca més aviat petits, ben escairats i disposats en filades regulars. Consta de tres naus de sis trams, un d'ells és el transsepte i un altre forma part de l'absis; estan cobertes amb voltes ogivals simples igual que el transsepte que no sobresurt ja que té la llargada igual a l'amplada de l'edifici incloses les capelles laterals; estan capçades per un absis poligonal de nou costats que inclou la girola darrera l'altar major; el cimbori està situat als peus del temple, damunt el seu segon tram. Té un claustre del segle XV. El frontis neogòtic té una portalada amb dos portals separats per un mainell; al seu damunt un gablet la corona; està decorada amb estàtues dels apòstols i altres sants barcelonins esculpits per Agapit Vallmitjana. També té altres dos portals laterals, el de Sant Iu i el de Santa Eulàlia oberts als dos extrems del transsepte, sota els campanars; el portal de Santa Eulàlia que dóna al claustre és romànic així com el de Santa Llúcia pel qual s'entra a la capella adjacent del mateix nom ja existent en aquell lloc i avui comunicada directament amb el claustre; el portal romànic en marbre blanc del claustre ha estat aprofitat de l'antiga portada principal de la catedral anterior. Les capelles laterals, dos per tram, situades entre contraforts, tenen una galeria a sobre; un trifori circula per sobre la nau central. L'absis i part de la porta de Sant Iu, externament, encara mostren restes romàniques: finestrals i alguns relleus que flanquegen el portal, i una entrada en la part alta, antic portal que permetia, per un pont, passar del palau dels comtes a l'interior de la basílica. Dimensions: 88'36 x 10'27 x 26'46 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; cal tenir en compte que la llargada l'he calculada des del llindar de la porta principal fins al fons de la capella central de l'absis; l'amplada total de les tres naus fa 26 metres i, si comptem la fondària de les capelles laterals, l'amplada total del recinte en fa 39; el cimbori arriba a una alçada de 41'47 metres per l'interior i per fora l'agulla arriba a prop dels 70; el transsepte en fa 39'00 x 8'26 x 10'77. Guarda dos antics capitells de l'època visigòtica on descansa la mesa de l'altar major. El cor està situat al centre de la nau central; a la seva part alta exterior són visibles unes mènsules figuratives de Jordi de Déu (dit també Jordi Joan) i d'ell mateix és l'escala de pedra tallada per ascendir a la trona ricament decorada i amb dues figures de l'Anunciació: Maria i Gabriel. Uns grups escultòrics a les capelles funeràries del claustre són de Josep Llimona. Sota l'altar major hi la cripta amb el sepulcre de Santa Eulàlia. Guarda també moltes altres obres d'art entre les que destaquen: part del cadirat superior del cor i trona tot de fusta amb treballs de Pere Sanglada (1403); dossers pinaculars sobre els seients del cor de Miquel Lochner i Joan Fridriech, de Kassel (1497); cadirat inferior —48 cadires més—de Macià Bonafè (1456); mampares o capçaleres de l'entrada del cor de Bartolomé Bermejo i de Diego de Siloé en talles de roure (1518); escuts heràldics de la noblesa europea del temps de Carles I d'Espanya pintats en la reunió de l'orde del Toisó d'Or el 1519 en el cor per Joan de Borgonya. Claus de volta, mènsules i medallons dels escultors Claperós pare (Antoni) i fills (Joan i Antoni) al llarg i ample de l'edificació. Relleu del timpà de la porta de la Pietat, avui guardat a la galeria alta, en fusta de roure, de l'escultor alemany Miquel Lochner (1490). Tanca de marbre del rerecor dedicat a Santa Eulàlia amb relleus renaixentistes de l'escultor Bartolomé Ordóñez (...-1520); del mateix escultor, part del cadirat del Cor; van col·laborar en el rerecor els escultors italians Bellalana i Cogono i l'aragonès Pedro Villar. Sepulcre d'alabastre de santa Eulàlia a la cripta sota l'Altar Major; hi ha qui l'atribueix a l'escultor italià de l'escola gòtica pisana Lupo de Francesco (1327). Sepulcres dels comtes Ramon Berenguer I el Vell i la seva esposa Almodis, fundadors de la catedral romànica, dins de caixes de fusta recobertes de vellut carmesí adossats a la paret tocant a la porta de la sagristia, ala dreta; sepulcre de Sant Ramon de Penyafort (segle XIV); estàtua jacent de Sant Oleguer de Pere Sanglada (1406) sobre l'urna funerària de talla barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira de finals del segle XVII; imatge del Sant Crist de Lepant, del segle XVI; sepulcre en alabastre de Sança Ximenis de Cabrera, obra probable de Pere Oller (1436); arcosoli amb pintura del tema de l'ànima rebuda a la Glòria, probablement de Lluís Dalmau (1460); retaule barroc de Sant Pacià tallat per Miquel Sala (1688). Retaules dels pintors gòtics Lluís Borrassà (1424-26), Joan Mates (1415), Garcia de Benavarri (1456), Guerau Gener (1401), Rafel Vergós (1498), Transfiguració de Bernat Martorell (1452); pintures de Josep Tramulles (1763), retaules barrocs com el d'Agustí Pujol (1619) i, al museu situat al costat del claustre, La Pietat de Bartolomé Bermejo (1490), i altres; cadira del rei Martí, d'or i argent, i custòdia del 1390, obra d'orfebres catalans avui (2008) exposats en el museu proper de Sant Sever. Escultures de l'Altar Major de Frederic Marès (1977) que acompanyen la creu; a la capella de la Mare de Déu de l'Alegria la imatge en alabastre de la titular de Josep Maria Camps i Arnau del 1945 i d'ell mateix en un altar lateral la imatge policromada de Sant Benet (1932); dins un arcosoli, al lateral de la porta de Sant Iu el sepulcre en alabastre del 1409 del bisbe Ramon d'Escales, obra d'Antoni Canet en estil gòtic borgonyó. Orgue de 61 registres, del 1539. Pica baptismal gòtico-renaixentista helicoïdal on foren batejats els indis que Colom va emportar-se de retorn del seu primer viatge al nou continent, tota d'una peça de marbre de Carrara de l'escultor florentí Onofre Julià (1433) que també esculpí alguna clau de volta com la de la Santa Cena. Arquitectes: Jaume Fabrer (1317-1338), Bernat Roca, Bartomeu Gual, Arnau Bargués, Jaume Solà, Andreu Escuder durant els segles XIV i XV. Pel que fa a la façana neogòtica (1881), Josep Oriol Mestres i Esplugas (1815-1895) i August Fon i Carreres pel que fa al cimbori. Campanars de planta quadrada (10'00 x 10'00 m) amb un segon cos octagonal irregular; tenen unes torres adossades de planta poligonal amb escales interiors de cargol de pedra picada i volta helicoïdal de mig punt que arriben fins sota la cel·la. En el campanar del rellotge (portal de Sant Iu) hi ha un replà gairebé al capdamunt amb portal que dóna al pis amb la maquinària del rellotge de titularitat municipal; diverses plaques i relleus ornen el mur al voltant de la porta; des d'allí segueix l'escala fins a la cel·la; aquest recinte, buit, obert per vuit finestrals amb traceries i baranes de balustres, està cobert per una cúpula amb nervis fins a una clau anellada; des de la cel·la es puja al terrat per una escala de cargol dins d'un prisma rectangular d'obra amb graons de maó; el terrat amb baranes calades presenta vuit cares irregulars; la seva llargada, de nord a sud, fa uns nou metres i escaig; al damunt, una alta i bella estructura metàl·lica amb una gran campana horària (Eulàlia, 3500 kg) i, al cim, una de més petita (Honorata, 750 kg) per als quarts; aquesta estructura no queda inclosa en la mesura de l'alçada. Per l'exterior presenta, sota la cel·la, una motllura amb arcuacions cegues gòtiques; altres motllures es troben en la meitat inferior. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra grisenca de Montjuïc. Els dos campanars foren aixecats al segle XIV, el del portal de Sant Iu (1393), anomenat del rellotge, fou acabat al segle XVI. El campanar del claustre (1386) o de les hores reuneix a la cel·la un conjunt extraordinari de campanes: Dolors, Paciana, Angèlica, Antònia, Severa, Oleguera, Gregòria, Narcisa, Mercè i Tomassa, aquesta del 1539 de 2500 quilos; les altres són posteriors al 1939. Tot i que els dos campanars foren aixecats al segle XIV un d'ells fou completat més endavant, al segle XVI i, per distracció, va quedar a una alçada desigual respecte del seu bessó. Situació: damunt els atris situats als dos extrems del transsepte. Alçades: campanar del portal de Sant Iu, del rellotge: 59'56 metres. Esveltesa: 5,9 campanar del claustre, de les hores: 54'87 metres. Esveltesa: 5,4 En el text turístic del canonge arxiver Àngel Fàbrega es dóna l'alçada de 53 metres als dos campanars, segurament per simplificar; l'arquitecte Bassegoda, conservador que fou de la catedral, me'n va indicar una altra mesura, la menor de 54 metres, i em va explicar que els dos campanars tenien alçades diferents. Un servidor, amb dificultats certament, he calculat les alçades que dono, i ho faig amb reserves ja que no tinc la plena certesa que he pogut fer els càlculs fiables degut a l'estretor dels carrers adjacents i a la gran alçada que tenen els dos cloquers, fets que dificulten l'observació del cim des del terra del carrer des d'on es fa la mesura. Amb tot penso que les alçades que indico són força fiables. Delfí DALMAU i ARGEMIR (2014) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Graffitti | Hi ha nombrosos grafits incisos en la sala de campanes, que caldria estudiar acuradament ja que aporten, segurament, l'única font d'informació de noms de campaners antics. Entre altres "AGUSTIN / 1889". Hi ha un altre, amb epigrafia aparentment gòtica, però que es podria interpretar com "guillem / luis I6o6". Baix posa, en epigrafia humanista, "RODA" | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estado original | Les campanes estaven disposades en les finestres, a diversos nivells, mentre que les esquelles o campanes petites estaven ubicades en pedestals de pedra disposats en els pilars. Segons escriu el prèvere Francisco BALDELLO en 1969, les campanes foren mecanitzades en 1911 amb motiu de la introducció de l'electricitat en la Catedral. Es tractava d'una mecanització de MURUA, amb motors de volteig continu i jous de ferro, que no respectaven els tocs tradicionals, però que encara deixaven les campanes al lloc original. Es tracta, possiblement, de la primera mecanització de campanes de Catedrals. No obstant, en els murs deixaren els topalls de ferro o "grues" que encara romanen en el seu lloc original i que conviuen amb els suports dels rodaments de les campanes motoritzades. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estado reciente | En 1968 comença un procés de modificació absoluta de les instal·lacions, les campanes i els tocs. Hi ha un cartell en la sala de campanes que diu "8-XII-1968 (comença la reconstrucció) - 20-XI-1975 (inauguració)" De fet no es va tractar de cap "reconstrucció" sinó d'una "deconstrucció", amb paraules actuals, és a dir el desmuntatge d'un conjunt tradicional, aplicant-hi noves normes i estètiques alienes. Es refonen campanes existents, i les tres més antigues són dipositades en una sala intermèdia del campanar, mentre que una quarta, precisament la més nova i d'escàs interès, es exposada en el museu. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conservación actual | En 2007 les campanes estan ubicades en l'estructura elàstica i metàl·lica interior. Algun dels motors alemanys originals ha sigut renovat i substituït per motors MOVOTRON de CLOCK-O-MATIC, així com algun electromall. Des de 1992 hi ha la novetat de la campana major afegida en 1998 i ubicada, com les altres, en la part inferior central de l'estructura. Curiosament, la potent estructura metàl·lica que reposa sobre dues enormes bigues de ferro encastades en el mur de la sala, no es belluga quan es venten les campanes majors, afortunadament ubicades en la part inferior, però es mou exageradament, probablement per entrar en ressonància, quan venten les campanes més petites i sobre tot la campana central més elevada, de dimensions intermèdies. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Protección | Bé: Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia - "Església Catedral de la Santa Creu" Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya Província: Barcelona Municipi: Barcelona Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000338 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 02-11-1929 Data Butlletí Declaració: 03-11-1929 Font: Ministerio de Cultura (2006) BCIN 22-MH | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Las campanas | El conjunt existent de campanes és de gran interès. No obstant, les diferents publicacions de les campanes no coincideixen amb allò que hem documentat, i tampoc ofereixen la mateixa informació, copiada els uns dels altres:
Hi ha diversos aspectes sobre els quals cal reflexionar. En primer lloc, la disparitat de dates i autors respecte a un conjunt, de les quals hi havia més campanes històriques del que semblava. Destaca especialment l'Angèlica, que tots atribuïen a GUIXÀ i que resulta ser una campana del 1709, tot i que fou "afinada", és a dir conformada a les normes acústiques presents, molt probablement pels GUIXÀ en 1975 (la qual cosa no canvia el fonedor ni les decoracions originals). No estem segurs si la Tomasa rebé el mateix tractament. En segon lloc la "separació" de quatre campanes històriques, les quals no semblen haver estat modificades. No obstant, les tres documentades, penjades de cables en una cambra intermèdia, són de les més antigues de tot Catalunya i, al menys, aporten una sonoritat tant característica del seu moment com els retaules gòtics o renaixentistes de la Seu, els quals si foren preservats i continuen essent exhibits i utilitzats com objectes de culte. Més enllà d'aquestes diverses informacions, cal fer unes altres reflexions, que caracteritzen el conjunt global de les campanes de la Catedral. Primerament, la utilització del llatí (amb la sola excepció de la campana més antiga del conjunt actual, en español, i la més moderna, en català), tot i que les campanes de GUIXÀ combinen el llatí pel nom, amb les paraules CATEDRAL BARCELONA, que serien en català i no pas llatí. En segon lloc, la utilització de noms múltiples per les campanes, ja emprada en la campana Tomasa i seguida per totes les altres posteriors, triple nom, sempre en femení, que no sempre coincideix amb el nom diguem "oficial". I una tercera, no menys sorprenent: si la utilització del còmput romà per al temps del calendari, utilitzat en la Tomasa, ja és molt tardà (no és gaire normal en el segle XVIII), encara ho és molt menys per a campanes de la postguerra, com la Gregòria. La nostra proposta inclou totes les campanes existents en el campanar, numerades, com és habitual en aquest treball, de menor a major, una numeració sovint utilitzada en els conjunts tradicionals de campanes, que no sempre correspon amb la numeració "musical", que comença per la campana més greu. Finalment, el nostre pes proposat correspon a la fórmula automàtica proposada per BARREDA Problemàtica i solucions tècniques de les instal·lacions de Cheste i Vilafamés (1993) i verificada després per Salvador IVORRA CHORRO en la seva tesi doctoral, fórmula bastant aproximada per a les campanes de perfil tradicional. La documentació de les campanes es va realitzar en unes condicions especials, degut a la seva ubicació, de no sempre fàcil accés. No obstant i a l'espera de la confirmació documental, la informació replegada completa i renova aquelles dades conegudes fins al moment present. Cal indicar, a més, que les campanes existents, amb l'excepció de la Tomasa, no coincideixen amb les onze tradicionals, esmentades per BALDELLO en el seu treball, i comentat més avant, quan parlem dels tocs tradicionals. Cal observar, a més, que per alguna raó, encara no justificada, les catedrals de la Corona d'Aragó catalanoparlant tenien totes onze campanes (cinc "senys" o campanes majors i sis petites, anomenades aquí "esquelles"). PERARNAU DE BRUSE indica, però, que les campanes són dotze: "Severa", "Tomasa", "Feria", "Lladre", "Dominical"; las tres fraternales hermanas que "responden" a los nombres de "Badada", 'Prima" y "Olaguera"; "Mercedes", la "Nona", y las dos que son pareja: la "Esquella baixa" y la "Esquella alta" | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Toques tradicionales | Fins al moment no hem pogut accedir a documentació antiga i fiable sobre els tocs tradicionals de la Catedral. Cal tenir en compte que la primerenca mecanització de les campanes, probablement la primera de totes les catedrals, dificulta l'accés a la memòria oral. Contem, fins al moment, amb dos breus articles, relacionats amb les campanes i els tocs. El prevere Francisco BALDELLO escrivia un text en "La Vanguardia Española" (12-03-1969) amb motiu de l'inici de la mecanització de les campanes de la Catedral, al nou estil alemany. Pel que sembla, als inicis del segle XX, els campaners, organitzats pel senyor Antonet, sols ventaven les campanes, ja que el repic no era cosa del temple: “quan a la Seu repiquen, senyal de misteri”. Les campanes ventades (i sens dubte les majors assentades, com confirma la presència de nombroses "grues" o topalls encara existents en els murs de les finestres) eren substituïdes en el Tridu Sant per la matraca de fusta, "sonido lúgubre y misterioso" Per a les festes ventaven les onze campanes de la sala, precedides pel so greu de la Tomasa. Les grans campanes tocaven alternades, probablement amb una cadència organitzada i semblant als encara actuals tocs de Santa Maria de Cervera, l'últim campanar tradicional català. El nom de les onze campanes era el següent: “Tomasa”, “Mercedes”, “Dominical”, “La Lladre”, “Feria”, “Nona”, “Prima”, “Esquella alta”, “Esquella baixa”, “Oleguera” y “Vedada”. La "Nona" havia sigut renomenada "Gregòria" en 1943, després de la seva refosa, mentre que el "Seny del Lladre" havia sigut, probablement, la campana del toc nocturn de la Catedral, previ a l'oració pels difunts i que probablement marcaria el tancament de les muralles. No obstant el dit, la "Tomasa" era tocada també a batallades: per al toc d'oració al matí, al migdia i al vespre. També al moment de l'Alçar a Déu era ventada la "Vedada" i alternada amb tres cops de la "Tomasa". “L'oració del Rei” era sonada, sempre segons BALDELLO, amb l'Oleguera i la Tomasa, probablement amb la mateixa combinació del toc de l'Elevació: ventant la petita i amb batallades de la major. Un altre toc bastant popular era el “toc de llevar capes”, que marcava el moment en el qual el prest i els seus acompanyants es treien les capes litúrgiques després del cant del "Magnificat". Hom deia “Toc de llevar capes, toc de berenar”. Tancava els tocs de la jornada, probablement després del "Seny del Lladre", el “Pare nostre de las Animes”, amb dos horaris anuals com era habitual en la societat tradicional: del primer d'octubre al 31 de març en horari d'hivern i del primer d'abril fins al 30 de setembre en horari d'estiu. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Toques actuales | El treball de BOS i BOLÓS (1997) ens dóna la informació més àmplia (tot que força incompleta) sobre els tocs actuals. Així indica, l'ús actual d'alguna de les campanes (tot i que sense indicar una relació global de tocs i de les campanes utilitzades en cadascú d'ells). Hi hauria celebracions per a diari, festes senzilles, canonicals i pontificals. Per a les festes de diari, es tocaria la Mercè i la Gregòria. Per a les festes senzilles, es tocaria la Mercè i la Gregòria i en el segon toc la Dolors. Per a les festes canonicals o solemnes, es tocaria la Mercè, la Dolors, la Gregòria. Al final de les misses solemnes es tocaria la Paciana. Per a les festes pontificals, es tocaria la Tomasa, la Mercè, la Dolors, la Gregòria. També es toca l'Angèlica durant deu minuts. Al final de les misses pontificals es toca la Dolors i la Paciana durant deu minuts. Les campanes del trifori "es fan repicar, fent clars" per assenyalar el començament dels oficis. (Repicar seria tocar amb el batall, mentre que fer clars seria ventar les dues campanes alhora: semblen expressions contradictòries). No indica altres tocs quotidians, que hem pogut documentar, com l'Àngelus, al mig dia, tocat amb la Tomasa ventada, durant uns cinc minuts, sense tocar-la a batallades, com en els temps antics. També a les dues un altra campana és ventada, durant uns cinc minuts, probablement per l'Oració del Rei. No tenim altres referències ni relacions dels tocs actuals de la Catedral. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Visitas | Les visites es realitzen, exclusivament, a la teulada de la Catedral, sense que sigui possible accedir a cap dels dos campanars. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Actuaciones | Les campanes de la Seu de Barcelona eren el model a seguir de tot Catalunya: les campanes estaven ubicades en les finestres, des de l'edat mitjana, i es brandaven, duent-les a seure, es á dir que podien oscil•lar segons els tocs, i per a alguns es deixaven invertides, gràcies a un topall metàl•lic fixat en el mur. En aquesta Catedral no era costum de repicar les campanes, al menys en temps recents (inicis del segle XX). En l'any de l'Exposició Universal es va modificar aquesta situació, substituint els jous de fusta i pedra per altres metàl•lics, de MURUA, amb motors de vol continu. Tot i que les campanes romangueren, segurament, en el mateix lloc anterior, la substitució va suposar un trencament radical amb la tradició, encara que va ser també una de les primeres, si més no la primera, mecanització de campanes. La Catedral va conservar, segurament, part o la totalitat de les campanes anteriors, però en els anys 40 algunes foren foses o refoses, quedant algunes històriques, d'extraordinari interès. Cap a 1975, es va modificar el conjunt de manera radical, introduint-hi una manera aliena de tocar les campanes, que s'ha difós, gairebé exclusivament a Catalunya, seguint el model d'aquesta seu i de Montserrat. Es tracta de fer oscil•lar les campanes a la manera alemanya, sense jou, ubicades en una potent estructura metàl•lica interna que ocupa tot l'espai de la sala. El balanceig de la campana no està controlat, com abans, per la persona, sinó depèn de la pròpia geometria de la campana i el jou, de manera que les més petites branden més ràpidament, i les majors més lenta. El resultat, que els introductors presenten com racional i culte, és extremadament repetitiu i avorrit, i sobre tot suposa el trencament amb les tradicions locals, que venen, al menys del segle XV. Cal dir que les instal•lacions no permeten de cap manera la intervenció humana, i per tant la variabilitat produïda és extremadament reduïda. També s'ha "afinat" la campana la campana Angèlica, del XVIII, ja que sembla que en aquell segle no seguien les normes actuals, quedant el dubte si es va afinar també la Tomasa o campana gran del conjunt tradicional. També s'ha ampliat el nombre de campanes, refonent algunes i afegint al menys una campana major, mentre que les gòtiques estan emmagatzemades en una sala del campanar, sense ús ni accés públic. Els antics topalls romanen en els murs de les finestres exteriors, i són un valuós element d'informació de la manera tradicional catalana de tocar les campanes. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 242 Fotos del campanario | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Actualización | 2024-02-22 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Campanas desaparecidas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Campanas actuales | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Relojes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Autor del reloj | BILLETER, ALBERT (BARCELONA) | |
| Empresa de mantenimiento | BILLETER, ALBERT (BARCELONA) | |
| Descripción del reloj | El rellotge mecànic es troba en funcionament. Es tracta d'un conjunt, de gran precisió, construït per BILLETER, i que originalment estava regulat per impulsos elèctrics, cosa absolutament innovadora en el seu moment. Entorn a la porta d'entrada al campanar hi ha diverses inscripcions: "EN · LO · ANY · DELA · NATIVITAT · DE / NOSTRE · SENYOR · DEV · IHIESVCRIST / M · D · LXX · VII · FOV · FETA · LA · PRESENT / OBRA · YSE · POSA · LO · RELOTH · YSE · FEV / DENOV · LA CAMPANA DELS QVARTS" Aquest text és molt important ja que habitualment les campanes dels quarts no apareixen fins al primer terç del XVIII, degut a la tardana regulació dels rellotges amb pèndol, i en conseqüència a la major exactitud dels mecanismes. L'existència d'una campana dels quarts pressuposa un rellotge suficientment exacte per distingir el pas del temps amb regularitat. "ESSENT · CONSELLERS · LOS · MAGNIFICHS · MOCEN / MICHEL · OLIVER · DONSEL · I · MESTRE · SIMON · IVAN / DESPLA · DOCTOR · EN · MEEDICINA · I · MISSER · MAGI / PALACR · DOCTOR · EN · DRETS · III · MOCEN · IAVME · / SALA · MERCADER · IIII · IOAN · DVORI · MATALAFER / V · FONC · FETA · LA · PNT · OBRA · EN · LO · AY · IS77" "VMELLORE / NS / IOAN COVRI / ACH FINA A 6 DE A / BRIL DE I767 / ACOMENSA A D / AR CORDA EN / ESTE RELOT / GE" | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 2 | |
| Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 12-09-2013 | |
| Fotos del reloj | ||