Descripción | El campanar conté dues sales de grans dimensions i molt diferenciades. La primera sala, ara utilitzada com a magatzem tècnic de la catedral (on es conserven els jous originals de les campanes, però també molts elements per a la conservació de l'immoble) fou el Refugi o Presó de la Seu, i conté probablement el millor conjunt de grafits o al menys els més estudiats de tot l'Estat, entre els quals destaquen diverses inscripcions i dibuixos medievals fets amb carbó. La segona sala esta dividida en tres espais: la part inferior, que nosaltres proposem anomenar "la sala dels campaners" ja que és la zona per tocar les campanes, amb les cordes corresponents, tant per ventar-les com per pegar batallades amb el mall extern de ferro forjat. Aquesta part està separada de la resta, i funciona com un espai propi. Les campanes estan ubicades en els dos nivells superiors, sense separació formal. De manera sorprenent, tant acústica com dinàmica, les tres majors, o al menys les dues més grosses, estan ubicades dalt, mentre que la resta es troba en la part inferior. Potser el motiu sigui un accés més fàcil per a la conservació de les més utilitzades. Altres autors com BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume denominen la part inferior com "sala de campanes" però el nom no sembla aplicable en un espai reservat per als campaners i les cordes per tocar les campanes. Per altra banda la paraula "tremuja" utilitzada pels mateixos autors, per descriure l'estructura interna de fusta que suporta les campanes, tampoc semblaria adequada, ja que en alguns llocs del nostre àmbit lingüístic, la paraula descriu el contrapès de fusta o jou, anomenat "truja" en altres llocs. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Graffitti | Tot el campanar compta amb un nombrós i importantíssim conjunt de grafits, parcialment estudiat i publicat. Grafits (en carbó) amb epigrafia gòtica o dibuixos en la sala intermèdia, i nombrosos vaixells incisos en la sala de campanes, entre altres, recomanen no sols un estudi molt seriós i una documentació exhaustiva, sinó la integració d'aquells grafits en el projecte de restauració, la seva conservació i la posta en valor posteriors. Així, en la sala ubicada baix les campanes, i des d'on es toca, hi ha molts grafits de campaners i visitants. Els grafits estan documentats, estudiats i publicats. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estado original | Pel que sembla, les campanes han sigut sempre ventades o tocades a batallades. Així com N'Aloi, tocat escasses voltes, i per un grup específic de campaners, tenia una corda lligada directament al batall per tocar-lo des de la sala inferior (instal·lació encara existent), quatre o cinc de les campanes del nivell baix tenien un mall exterior de ferro forjat per tocar-les també per diverses senyals i segurament també per als tocs de mort, sense haver de pujar a la sala de campanes. A la qüestió relativa a l'antiguitat dels jous de fusta existents no sembla fàcil respondre, sense un estudi més complet tant dels mateixos jous com de les consuetes i altra documentació de la Catedral. No obstant, l'estructura de fusta relativament feble justificaria des de temps antics unes campanes contrapesades, per evitar esforços al conjunt així com per controlar millor el ritme, la velocitat i l'alçada de les campanes balancejades. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estado reciente | La Catedral de Mallorca compta amb un dels conjunts de campanes més singulars, fins i tot d'Europa, pel gran nombre de campanes gòtiques, per la manera en la qual estan disposades i per la forma de tocar-les. En 1992 el conjunt havia patit diverses modificacions. S'havien substituït els jous de fusta per altres de ferro, dotant-los de motors de volteig continu i d'electromalls, tot i que tradicionalment només es ventaven o balancejaven aquestes campanes. L'acció va modificar la sonoritat de les campanes. En 1991 s'havia substituït una campana del XIV que s'havia esquerdat, per una nova. Tan sols la campana major, "N'Aloi", tot i que amb jou de ferro, conservava la manera tradicional de ventar-la, mitjançant una gran corda, de la qual pengen dotze de més petites. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conservación actual | Hi ha hagut diverses actuacions recents, realitzades per una empresa poc especialitzada en actuacions en campanes, especialment històriques. S'hi han afegit rodes de ventar i motors d'impulsos a algunes campanes, i sobre tot s'ha fixat de manera rígida, i sense justificació aparent, el gran batall de N'Aloi, abans aïllat acústicament de la campana per les tires de cuiro En la caixa de contactors elèctrics hi ha diverses etiquetes de l'empresa instal·ladora. En una es pot llegir "Instalaciones Eléctricas Navarro, S. L. / C. L'Arxiduc Lluís Salvador, 5 / BINISSALEM - tel. 51 20 14 / Rafael Navarro Salom - Urgencias: / Instalador autorizado por la D. G. I." En altra hi posa "instal·lacions / elèctriques / NAVARRO / tel. 971 51 20 14 Movil 617 462 377" En 2009 els jous de les campanes ha sigut repintats, amb pintura plàstica, cobrint el nom corresponent. L'actuació priva al conjunt d'un element patrimonial afegit (tant el nom de la campana com la forma de les lletres). La pintura s'ha realitzat sense cobrir les campanes, que estan encara més tacades. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Protección | Bé: Catedral de Santa Maria Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears Província: Balears Municipi: Palma de Mallorca Entitat local menor: Mallorca Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000406 - 00000 Registro: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 03-06-1931 Data Butlletí Declaració: 04-06-1931 Disposició: DECRET Matis: DECLARATS ABANS L/85 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Las campanas | La Catedral de Mallorca conserva, encara avui, el conjunt medieval més complet conegut de tota Europa, amb quatre campanes foses entorn a 1312. N'Aloi, probablement la major campana en moviment de l'Estat, és del XVI, mentre que la resta de campanes són del XVII i del XVIII. Es tracta per tant d'un conjunt especialment antic i important, segurament conservat per la manera en que les campanes eren tocades, amb jous molt contrapesats i per tant oscil·lant lentament i pausada. Per altra part, i d'acord amb les intervencions arquitectòniques fetes per GAUDÍ, la Catedral conserva una petita campana, en el cim d'un pal, de forma tubular i percussió exterior i sens dubte utilitzada com "tintinnabulum", signe de basílica. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Toques tradicionales | Probablement, en temps tradicional, quan les campanes no sols eren ventades sinó parades també cap amunt, la major part dels tocs, inclòs N'Aloi, eren realitzats des de la mateixa sala de campanes. Bona prova és la ubicació de les campanes, sense que hi hagi cap damunt de l'altra, per poder actuar millor. En 1957 Bartomeu NIGORRA i BARCELÓ ja es queixava que aquests complexos tocs tradicionals havíen sigut substituïts per simples campanes ventades i per batallades, havent-se perdut també la repicada solemne de les nou campanes per a les grans festes, també anomenades "dies de N'Aloi". Els últims tocs tradicionals utilitzaven diverses alçades de ventar les campanes, modificant així el ritme i la velocitat, i únicament N'Aloi podia quedar invertit, degut a un pal recolzat en la mateixa boca de la campana, tècnica poc habitual i de difícil execució. No sembla que les altres campanes tingueren cap mecanisme ni topall per deixar-les invertides. També es tocava a batallades la campana major, de manera habitual i quotidiana per als senyals de cada dia, mentre que quatre o cinc de les altres tenien malls externs per tocar-les a batallades, sense haver de pujar-hi a la sala de campanes. Totes aquestes suposicions han de ser verificades en la consueta i altres documentacions existents en l'Arxiu de la Seu de Mallorca | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Toques actuales | Amb la primera electrificació, els motors podien voltar completament les campanes. No obstant foren dotades d'un inversor mecànic, per tractar de ventar-les, amb un motor i una instal·lació de volteig continu. Igualment els malls externs per al toc manual a distància, foren dotats de bobines trifàsiques, per tocar-los automàticament. Aquests mecanismes semblen tots fora d'ús, així com l'electromall posat en l'exterior de N'Aloi. Per a les misses de dissabte i diumenge es toca un quart d'hora abans, i per cinc minuts, Sa Nova. El toc de les campanes està gestionat per un conjunt d'interruptors i polsadors, instal·lats en el seu moment per MANCLÚS. En conseqüència no hi ha cap programació prevista sinó una connexió directa segons festa o cel·lebració. Junt als polsadors figura el següent manuscrit, pegat al mur:
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Visitas | En un temps passat, el campanar era visitable, la qual cosa explica segurament que tant els jous antics com els nous, i les massoles tinguin pintat el nom corresponent. Aquesta visita pública només seria possible, en el futur, després de restaurar acuradament tant els accessos com les zones segures per als visitants (per exemple evitant que les campanes en moviment puguin causar quelcom accident). Igualment caldria posar en valor tots els elements patrimonials del conjunt: les diverses campanes, els grafits o les vistes de la ciutat. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Actuaciones | Dues intervencions recents han modificat tant la manera de tocar les campanes de la Seu de Mallorca com la seva sonoritat. En 1991 foren desmuntats els antics jous de fusta, molt contrapesats, de les campanes i substituïts per altres de ferro, amb motors de volteig continu tot i que modificats per permetre també ventar les campanes. Cap a 2006 algú dels motors ha sigut substituït per altres d'impulsos MOVOTRON, per la qual cosa, sense desmuntar la vella roda, han afegit noves rodes, molt més grans que en algun cas impedeix el toc de l'electromall extern. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
256 Fotos del campanario | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Editor | LLOP i BAYO, Francesc | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Actualización | 2020-06-21 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Campanas desaparecidas |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
Na Tèrcia, (desapareguda) | 1312 | 90 | 422 |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
Campana d'eixida de missa | 18 | 3 | ||
Campana de senyals (1) | 1800ca | 33 | 21 | |
Campana de senyals (2) | 1315ca | 42 | 43 | |
Tintinnabulum (0) | 1910ca | 15 | 2 | |
Na Prima (1) | 1312 | 75 | 244 | |
Na Picarol (2) | 1312 | 76 | 254 | |
Na Tèrcia (3) | MANCLÚS, SALVADOR | 1991 | 90 | 422 |
Na Matines (4) | 1312 | 93 | 466 | |
Na Mitja (5) | 1312 | 100 | 579 | |
Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6) | CARDELL, JOAN | 1769 | 105 | 670 |
N'Antònia (7) | GENER, RAFEL | 1642 | 129 | 1243 |
Na Bàrbara (8) | MESTRE, MIQUEL | 1673 | 145 | 1765 |
N'Aloi (9) | ALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET | 1592 | 200 | 4632 |
Campaneta de quarts (0) | GENER, RAFEL | 1642 | 33 | 21 |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
Autor del reloj | MARCH, IVAN (PALMA) | |
Fecha construcción | 1778 | |
Descripción del reloj | La Seu de Mallorca compta amb un rellotge mecànic en funcionament, cosa absolutament inhabitual, i digna de tota protecció. Es tracta d'un mecanisme originalment de forja i signat "EN PALMA POR IVAN M... AÑO DE I778". El cognom, curt, no es pot veure degut a que es troba ubicat per damunt el mecanisme de caixeta de música per al toc dels quarts amb quatre campanes. No obstant podria ser "MARCH". | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 2 | |
Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 13-09-2007 | |
Fotos del reloj |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
Autor del reloj | FERNÁNDEZ ANDRÉS, FERNANDO | |
Fecha construcción | 1981 | |
Descripción del reloj | En el tambor del moviment posa, en lletres industrials punxades, "REFORMADO Y AMPLIADO CON CARRILLÓN POR FERNANDO FERNÁNDEZ ANDRES EN 1981." El rellotge és de remuntatge setmanal, i malgrat la petita distància entre les peses i el terra (uns 4 m) dura exactament set dies i quatre hores. Habitualment es remuntat el dilluns al matí. En 2007 el rellotge estava parat. En 2009 funciona, tot i que sols sonen 2 de les 4 campanes dels quarts (al menys una té l'electromall inutilitzat, degut a la instal·lació recent d'una roda de brandeig de grans dimensions). Les hores sonen, sense repetició, amb N'Aloi. Tant la roda comptadora, com la roda de la mostra tenen marcades, per punxó, les hores corresponents. | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 2 | |
Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 13-09-2007 | |
Fotos del reloj |
Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com