Registro de las campanas
Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA (CATALUNYA)
   | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Descripción | Poc ens diu SARTHOU d'aquesta Santa Església Catedral. Sols quede 1163 es la tercera consagración y que de esta época quedan aún los tres ábsides románicos, el campanario y unos fragmentos de su portada. MUÑOZ i LLORET aporta poc més, sense esmentar, com és habitual, les campanes: Entre l'església i el claustre s'alça la torre del campanar, amb uns finestrals romànics amb arquivoltes i capitells esculpits, la majoria d'ells tapiats. Entre el 1579 i el 1667 fou sobrealçat i rematat amb un nou acabament. Altitud: 664 metres. Església gòtica que conserva restes del temple romànic del 1163; aquestes restes són el campanar i tres absis semicirculars; els dos laterals estan decorats amb arcs cecs sobre permòdols; el central té la cornisa sobre mènsules i una finestreta central decorada amb columnetes; per l'interior està decorat amb arcs i columnetes; avui hi ha ubicada una capella; els altres dos serveixen de sagristia. A l'interior de l'antic temple romànic es va construir l'actual temple gòtic, lleugerament escorat respecte de l'anterior cap a l'esquerra, tot conservant els absis romànics, la part principal del campanar, alguns murs i part dels murs exteriors del claustre on es veuen extraordinàries finestres romàniques estil lleidatà. Consta d'una sola nau gòtica capçada per un absis poligonal de set costats que sobresurt per damunt dels primitius romànics; fou iniciada entre el 1265 i el 1287 i està coberta amb una volta de creueria de cinc trams més un amb el terra a més alçada i amb grades per salvar el desnivell fins a l'entrada principal a ponent; el presbiteri s'acabà el 1623; es pot considerar com una mena de transsepte el tram proper al presbiteri ja que les capelles laterals barroques aprofundeixen per cada costat. El temple es pogué donar per finalitzat el 1769 amb una façana barroca al mur de ponent; hi té un portal en arc rebaixat flanquejat per columnes exemptes sobre pedestals, un frontó circular partit amb una fornícula amb imatge intercalada; un medalló al capdamunt amb una motllura doble que fa de cornisa amb un frontó i pinacle al centre i altres als extrems. L'entrada habitual es troba en un cos que sobresurt del mur lateral de tramuntana i que dóna al segon tram de la nau; la seva portalada neoclàssica del 1780 té un portal en arc de mig punt amb el marc acanalat a l'intradós i flanquejat per dobles pilastres jòniques, un entaulament i una segona zona superior amb un alt relleu figuratiu al centre amb les figures de tres àngels que eleven el cos de Maria Assumpta i un bordó amb una creu en relleu al cim i pilastres poligonals a les cantoneres. El mur gòtic que forma la façana lateral està bastit a base de carreus petits, ben escairats i alineats; té una cornisa al llarg del mur amb frisos en ziga-zaga; a mitja alçada, una motllura o petit ràfec descansa sobre mènsules. Té un claustre neoclàssic. Dimensions: 58'20 x 13'71 x 19'53 metres respectivament de llargada, amplada i alçada. Arquitecte: el mestre d'obres de Barcelona Claudi Casals II (segle XVII). Guarda una escultura romànica en pedra del país anomenada la Mare de Déu del Claustre d'una alçada de 1'05 m; la Mare es troba en posició asseguda amb el Nen sobre el genoll esquerre; ha estat atribuïda a l'artista d'origen occità Gilabert del segle XIII o de poc temps abans. Té pintures de Josep Obiols, mosaics de Jaume Padrís i escultures de F. Juventeny, tot a la capella de la Mare de Déu del Claustre i un retaule barroc (1754) a la capella de la Mercè. Té orgue. Campanar de planta rectangular (8'45 x 7'60 m) coronat per una cornisa motllurada i una coberta baixa de quatre vessants amb una estructura metàl·lica al damunt d'on pengen dues campanetes; aquesta estructura no ha estat comptada a l'hora de fer el càlcul de l'alçada. Els primers 25 metres són del romànic (segle XII) amb finestres d'arc de mig punt amb bordó treballat amb motius geomètrics sobre mènsules; una finestra es troba al pis baix i dues a l'alt a cadascuna de les seves cares; una motllura decorada amb un escacat les separa. Al seu damunt hi fou aixecat un altre pis en el segle XVII on s'hi ubica cel·la; hi ha obertes dues finestres d'arc de mig punt a cada cara. Els seus murs, de dalt a baix, tenen paraments de carreus mitjans ben escairats i alineats de pedra blanquinosa. Per l'interior, una escala de cargol permet accedir als diferents pisos; està dividida en sectors, al primer és metàl·lica, al segon és de pedra picada, i als altres, torna a ser metàl·lica. Situació: rodejat d'edificis eclesiàstics, està en la banda de migdia enfrontat amb el segon tram de la nau. Alçada: 33 metres, segons els plànols actualitzats que m'han facilitat amablement els conservadors del temple, dada que em serveix, ja que personalment no m'ha estat possible de fer la mesura per les edificacions que envolten l'edifici catedralici. Esveltesa: 2,8 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Graffitti | Probablement per causa de la restauració, no resta cap grafit en el campanar. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estado reciente | En 1989 el campanar, que era manual i que comptava amb campaner, estava en un estat important de degradació. Una de les majors agressions que patia era el pas del fumeral de la calefacció de la Catedral, que travessava tots els nivells i soltava els seus fums a menys d'un metre de les campanes del rellotge, en la teulada. L'entrada de coloms al campanar era habitual, i hi havia bastant brutícia, exceptuat en aquells llocs utilitzats pel campaner i pels seus ajudants. La sala de campanes, com espai acústic, estava conformada tant per unes baranes de pedra que arribaven fins les campanes, en totes les finestres, inclós les Tèrcies i les Catrinoies. Alguna finestra buida estava coberta, probablement amb un doble sentit, tant acústic com de protecció contra el fred. De la mateixa manera la coberta, a dos aigües, marcava dins la sala una mena de cúpula per expandir millor el so. El rellotge mecànic, tot i que molt modificat, estava en funcionament, així com les matraques, que en aquell moment estaven ubicades entre les Tèrcies, a gran altura. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Conservación actual | Les campanes, probablement, no foren modificades durant la restauració arquitectònica. Les campanes del rellotge es troben ubicades, aproximadament, de la mateixa manera, tot i substituint la teulada per una terrassa. Les campanetes interiors del rellotge han patit una profunda remodelació, amb resultats molt negatius tant des del punt de vista patrimonial (pèrdua d'instal•lacions antigues) com acústic (substitució dels malls històrics per altres més petits, elèctrics; substitució de la biga de fusta per una altra de ferro, que augmenta els harmònics alts de les campanes agudes, resultant encara més metàl•liques). Els espais interns del campanar han sigut profundament modificats, dotant el conjunt d'una escala metàl•lica de caragol que permet accedir amb certa comoditat fins a la sala de campanes. D'ahí en avant una escala retràctil permet accedir fins al sostre on una portella permet arribar a les campanes del rellotge, entre les quals es troba la més antiga del conjunt. Diverses actuacions arquitectòniques, d'innegable impacte estètic, tenen repercussió negativa en la sonoritat del conjunt: la substitució de les baranes de pedra per altres transparents de ferro; el canvi de la coberta a dos aigües per una plana de fusta així com la ubicació d'una mena de canal perifèric transparent, que permet veure en cada planta, la de baix. L'antic fumeral ha desaparegut i probablement el seu lloc està ocupat pel conjunt de cordes que permeten interpretar al campaner, encara actiu malgrat la seva edat, els senyals quotidians. El rellotge mecànic, substituït per un ordinador, ha sigut ubicat en una estructura metàl•lica, oberta al vent, que no el conserva ni permet contemplar-lo de prop. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Protección | Bé Cultural d'Interès Nacional 205-MH-ZA Identificador: RI-51-0000691 Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Categoria: 51 Monument Nom: Església Colegiata de Santa Maria Comunitat Autònoma: C.A. Catalunya Província: Lérida / Lleida Municipi: Solsona Data de Declaració: 03-06-1931 Butlletí de la Declaració: 04-06-1931 Tramitació: INCLÒS/DECLARAT Font: Ministerio de Cultura (2005) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Las campanas | El campanar compta amb dos conjunts de campanes dedicats, com és habitual, als tocs del rellotge i als litúrgics. De les onze campanes existents, sols quatre són posteriors a 1939, encara que dues petites (les Catrinoies) procedeixen del despoblat de Terrassola, i les dues interiors del rellotge d'escasses dimensions són anepígrafes, i no tenen elements per identificar la seva antigüitat. De les tres campanes exteriors del rellotge la menor dels quarts té epigrafia gòtica, encara mal estudiada, mentre que les altres dues (major de quarts i de les hores) són del segle XIX. Les dues Catrinoies són de gran interès: una del XVII i altra del XVIII, de bastant bona factura. Les quatre campanes noves tenen escassos elements de vàlua patrimonial. Així, les dues majors, excessivament grans, tenen la forma i la sonoritat anomenada "romana" característica de terres castellanes o basques i totalment aliena a la cultura tradicional catalana. Les seves inscripcions serien totalment estàndard si no tinguéssin una especial dedicació a la Catedral, al bisbe i a l'alcalde de Solsona. No tenen jou, sinó una lleugera estructura metàl•lica que utilitza part del pes de les campanes com a contrapès. Les dues altres campanes, de l'any següent, 1941, tenen una forma i sonoritat més habitual en terres catalanes, així com uns jous de pedra i fusta, probablement antics, i del major interès. Sembla evident que l'elecció de forma, empresa, sonoritat i instal•lació diferent, estarien relacionades en una escassa valoració de les dues campanes majors. Sols les quatre menors de les sis campanes litúrgiques es poden brandar i dur a seure a la manera tradicional, mentre que les majors estan fixes per repicar exclusivament. Cap de les sis té mecanismes electromecànics per al seu toc automàtic, per auxiliar els tocs manuals del campaner i dels seus ajudants. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Toques tradicionales | Els tocs de la Catedral de Solsona foren documentats en 1989.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Toques actuales | Es realitzen els tocs tradicionals, amb les limitacions de l'avançada edat del campaner i les possibilitats del grup d'ajudants. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Visitas | La restauració del campanar permetria la visita acompanyada a les diverses sales i a les campanes. Igualment caldria profitar els espais creats, per dotar-los amb informació sobre el campanar, el rellotge, així com sobre les campanes i els tocs. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Actuaciones | El campanar ha sigut profundament restaurat en 2000. Probablement la major diferència respecte a l'estat anterior sigui la desaparició del fumeral que no sols trencava tots els espais interns del campanar sinó que suposava una forta agressió , especialment contaminant, sobre les valuoses campanes del rellotge i la seva antiga estructura. El seu volum cilíndric ha sigut substituït, de manera afortunada, pel conjunt de cordes utilitzades per al toc manual des del peu del campanar. La reordenació dels volums interns de la torre, realitzada amb criteris arquitectònics i esteticistes, no ha tingut en compte, però, les necessitats acústiques i tècniques del campanar, com objecte sonor i com espai de treball. Tampoc tracta de conservar valuosos objectes, com l'antic rellotge mecànic, sinó mostrar-los, fora de context, i en deficient estat de conservació. Altres elements, com la seguretat dels visitants o el control de les aus, no han sigut resolts, en la sala intermèdia del campanar, estèticament molt atractiva, però amb les incidències esmentades. L'excessiva actuació en el conjunt, a la busca d'un estat original ideal, ha suposat també la pèrdua de nombrosa informació històrica, com ara els grafits, inexistents en l'actualitat. No obstant, en conjunt, es tracta d'una de les actuacions recents en campanars més respectuoses amb els usos, l'accés i la conservació dels elements d'un campanar. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 106 Fotos del campanario | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Actualización | 2023-12-01 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Campanas actuales | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| Sant Pau; la Catrinoia xica (1) | PINTOR, PERE MARIA (SOLSONA) | 1733 | 53 | 86 |
| Sant Pere i Sant Pau; la Catrinoia grossa (2) | 1660 | 57 | 107 | |
| Sant Pere Claver; a Tèrcia petita (3) | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA | 1941 | 93 | 466 |
| Sant Ramon Nonat; a Tèrcia gran (4) | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA | 1941 | 114 | 858 |
| La Mangranera (5) | ERICE, VIDAL | 1940 | 151 | 1305 |
| La Major (6) | ERICE, VIDAL | 1940 | 179 | 2174 |
| Campana dels quarts petita (A) | 1450ca | 46 | 56 | |
| Campana dels quarts gran (B) | CLARIS, BONAVENTURA | 1807 | 70 | 199 |
| Campana de les hores (C) | MESTRES, JOSEP | 1820 | 81 | 308 |
Relojes
Relojes
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Descripción del reloj | El rellotge original, que estava en funcionament en 1989, havia sigut modificat de manera que sols comptava amb dues cordes: una per al moviment i un altra per al toc dels quarts i de les hores, de remuntatge diari i manual. Les mesures del bastidor eren 115 d'alçada, 125 de llarg i 115 d'amplària. La modificació restava interès al conjunt, i hagués sigut convenient una restauració per tornar-hi la integritat del mecanisme, tot i mantenent les seves característiques i el seu ús manal. Tenia també dues campanetes que repetien el toc horari en la catedral. En 2004 ha sigut ubicat en una estructura metàl·lica, inaccessible, sense cap protecció, deixant-li a penes tres metres de corda dels tambors, sense cap sortida a campanes del rellotge o esferes. És probablement el punt més feble de la restauració, ja que el rellotge de forja, d'excel•lent factura, no sols no funciona sinó que es troba exposat a una ràpida degradació. Tindria més sentit una protecció, a l'estil de la Catedral de Tarragona, guardant el rellotge en un aparador de vidre, ubicat en un costat de la sala. | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
Autores de la documentación
| ||
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 31-08-2012 | |
| Fotos del reloj | ||